Inici / Actualitat / Les illes Balears es preparen per un 24M lluny de les majories absolutes
Vegeu totes les dades d'aquesta projecció de forma interactiva al final de l'article
Vegeu totes les dades d'aquesta projecció de forma interactiva al final de l'article

Les illes Balears es preparen per un 24M lluny de les majories absolutes

Les eleccions del proper 24 de maig seran especialment interessants a les illes Balears, on totes les enquestes donen per tancada l’etapa de majories absolutes del PP, amb Bauzá al capdavant, però deixen obert tot tipus d’escenaris i possible pactes.

Els electors illencs hauran de votar els seus candidats a tres institucions: el Parlament balear, els Consells Insulars de cada illa i els ajuntaments. Els Consells Insulars són les institucions d’autogovern de cadascuna de les quatre illes, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i fan una tasca semblant a les diputacions però, a diferència d’aquestes, s’elegeixen per vot directe. A les illes menors, aquestes institucions són especialment importants i la ciutadania les percep com més properes i rellevants que el Parlament.

En total, els illencs triaran 59 diputats: 33 per Mallorca, 13 per Menorca, 12 per Eivissa i 1 per Formentera. Així doncs, la majoria absoluta està en 30 diputats. Els 59 totals se’ls poden repartir set o vuit partits: PP, PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca, Gent per Formentera, Podem i C’s, amb tota seguretat, i potser també el PI, Gent per Eivissa i Guanyem Eivissa.

El PP i Ciutadans

Tots els presidents balears han estat o bé populars, amb majories absolutes o suport de l’extinta UM, o bé socialistes, en dos Pactes de Progrés que aglutinaven UM i gairebé tota l’esquerra, inclosos els ecologistes, els sobiranistes i Esquerra Unida.

Després d’una legislatura complicada pel president Bauzá, molt marcada pel conflicte a les aules i la vaga indefinida dels docents, les seves opcions de tornar obtenir majoria absoluta són gairebé nul·les. Tot i això, l’entrada en joc de C’s després de la seva eclosió a nivell estatal després del bon resultat a Andalusia sembla que ha retornat a Bauzá l’oportunitat de seguir al Consolat de Mar. Malgrat el previsible mal resultat històric del PP, que així i tot segurament seguirà sent primera força, Bauzá i els seus podrien articular un pacte amb Ciutadans que els mantingués al capdavant del Govern balear. El candidat de C’s, Xavier Pericay, no ha negat mai aquesta possibilitat i ha mantingut, durant tota la legislatura, una postura combativa i crítica contra l’Assemblea de docents que ha impulsat les més grans mobilitzacions socials de la història de les illes.

Tot i que la posició de Ciutadans és molt més ambigua a l’Estat i en algunes altres comunitats, la realitat illenca, almenys el que hem pogut percebre fins ara, és ben diferent. Si fa tot just un mesos el principal debat era quin tipus de pacte s’hauria d’articular des de l’esquerra per evitar un govern popular, el principal debat a hores d’ara és si n’hi haurà prou amb un pacte d’esquerres per evitar un govern del PP amb Ciutadans.

El PSIB

El PSIB-PSOE, segurament una de les federacions del partit socialista més esquerranosa i federalista d’Espanya, ha estat incapaç de governar mai en solitari. Sempre ha necessitat pactar amb el nacionalisme: el de dretes, UM, i el d’esquerres, el PSM i les seves diverses coalicions. Així dos, els dos anomenats “Pactes de Progrés” que ha liderat l’expresident Francesc Antich han estat coalicions hegemonitzades pels socialistes però amb conselleries i departaments monocolor, entregats a un sol partit com a regnes de taifes.

Avui, les enquestes preveuen al PSIB els pitjors resultats de la història, però així i tot serien la primera força per l’esquerra i podrien intentar articular un pacte. Per això haurà de negociar amb l’esquerra, Més i Podem, dues forces a l’alça, i potser també amb el centre-dreta regionalista, el PI. El diputat de Gent per Formentera podria integrar-se aquesta legislatura al grup mixt i no al grup socialista, estarà per veure, però així i tot és gairebé segur que hi podria comptar per a la investidura o, fins i tot, pel Govern.

Més i Podem

Més, els ecosocialistes sobiranistes, és l’únic partit que, ara mateix, romp el bipartidisme PP-PSOE al Parlament balear. La coalició, present només a Mallorca i Menorca, es presenta amb la intenció d’augmentar la seva representació actual, de cinc diputats, i poder conformar un pacte d’esquerres on no estiguin subordinats al PSOE, com els ha passat històricament.

Més, que és un projecte de refundació conjunta del nacionalisme i l’ecologisme mallorquí d’esquerres que va començar al 2011, espera nodrir-se de la sevaa actitud combativa al Parlament, la presència al territori i les protestes socials d’aquesta legislatura contra el TIL -el decret de trilingüisme a l’escola massivament rebutjat pels docents- i contra les prospeccions petrolieres a les costes balears. Així i tot, compta amb handicaps importants: Podem els ha restat bona part del potencial per créixer i la seva presència mediàtica és molt menor que la dels partits de marca estatal.

Podem es presenta a les Illes, on va obtenir un dels millors resultats de l’Estat a les europees, molt limitat. La resistència del PSIB-PSOE tot i pronosticar-se-li els pitjors resultats de la història i l’aparició de C’s, per una banda, i la presència de Més, per l’altra, li condicionen greument la capacitat de créixer i “tomar los cielos por asalto”. Un líder de Més em va explicar que ells es consideraven “el Podem mallorquí” i la veritat és que han ocupat un part important de l’espectre i els votants que en altres llocs de l’Estat pot aspirar el partit de Pablo Iglesias.

Tot i així, la relació Més-Podem és prou bona. Fonts d’ambdós partits confirmen que el més probable és que, en cas d’existir probabilitat de pacte d’esquerres amb el PSIB, facin front comú previ per establir el termes de negociació amb els socialistes. Aquesta dada és significativa en un context en que el partit que a les illes lidera Francina Armengol es pot veure sorpassat per la seva esquerra, per la suma de Podem i Més.

Altres partits

Els partits fora dels cinc grans (sis si considerem que Més són formalment dos paritts, un a Mallorca i un a Menorca), poden tenir poca presència al Parlament, però, en canvi, poden ser decisius. El diputat que segurament aconseguirà Gent per Formentera, la formació que aplega tota l’esquerra de l’illa, pot ser l’imprescindible per a formar un govern d’esquerres. També pot ser decissiu Proposta per les Illes, la dreta regionalista, que s’ha refundat després que l’antiga Unió Mallorquina implosionàs pels nombrosos casos de corrupció i que s’ha alimentat de dissidents del PP descontents amb la política espanyolista de Bauzá.

L’altra coalició que podria obtenir representació és Guanyem, que representa Esquerra Unida i bona part d’ERC a Malorca i una coalició una mica més ampla però sense Podem a Eivissa.

En definitiva, el que fa uns mesos semblava un plebiscit guanyat sobre la continuïtat de Bauzá després de la legislatura més conflictiva de la història de l’arxipèlag, ara sembla una pugna esbogerrada per aconseguir el màxim de representació en un Parlament fragmentadíssim on serà difícil articular aliances, sobretot per l’esquerra. Una fragmentació que afectarà no tan sols al Parlmanet, sinó també a alguns Conselles insulars i a Ajuntaments importants, com el de Palma.

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Un comentari

  1. Enquestocràcia. Dirigint el vot abans de les eleccions…

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*