Inici / Societat / Moviments Socials / 26F: l’enemic de l’estudiant es diu 3+2

26F: l’enemic de l’estudiant es diu 3+2

Una crònica de Laia Font i Raquel Martinez

Són les 12 del matí i plaça Universitat és un volcà ple de gent, amb el cràter a la boca de metro d’on no paren de sortir joves. Molts han quedat allà i és difícil trobar-se: tothom va vestit de manera similar, amb tons foscos i amb la caputxa posada. Plou. El cel és gris i els centenars d’estudiants concentrats a la plaça semblen ombres que es van ajuntant en grups amb els companys de classe, d’assemblea o amb els amics. Finalment sumen una enorme massa de gent que començarà a baixar pel carrer Pelai. Segons TV3, els sindicats convocants parlen de 20.000 participants; la Guàrdia Urbana, només de 6.000.

IMG_1207

Manifestació avançant per Diputación. Fotografia d’Eugenia Basauli

Però tots, siguin 6.000 o 20.000, subscriuen una mateixaidea: el no a l’aplicació del 3+2, la repulsa a l’EU2015. I a més de les protestes contra el 3+2 i el ministre Wert, s’han sentit també càntics contra la privatització de la universitat pública, així com consignes anticapitalistes en moments puntuals. Això respon al marc polític que s’amaga rere l’excusa de la igualació dels estudis superiors espanyols amb els de la resta d’Europa (que tampoc comparteixen un mateix model), i que tindrà com a conseqüència la dificultat d’accés a la universitat per motius econòmics i, per tant, la seva elitització. Juan Herández Armenteros, expert en finançament universitari i professor d’Economía Aplicada a la Universitat de Jaén ho explica a eldiario.es: “Si un pensa que el beneficiari de l’educació és l’individu perquè la rep i optarà a un millor lloc de feina, aquest se l’ha de pagar (model anglosaxó, el car per a l’estudiant). Si creu que qui es beneficia és la societat perquè crea professionals millor qualificats que aportaran valor afegit a la societat i, encara que guanyin més, ho retornaran en forma d’impostos, l’ha de pagar la societat (model nòrdic)”.

_AIP5030 (2)

Manifestants alcen les mans. Fotografia d’Àlvaro Imbert

La manifestació ha agafat dos camins diferents. Segons l’Ara el Sindicat d’Estudiants (SE) no ha pogut avançar impedit per la resta de sindicats, que s’han negat a què el primer encapçalés la manifestació, i han seguit cap a plaça Urquinaona, en direcció a Via Laietana. La multitud, però, ha continuat pel carrer Pelai, seguint pel Passeig de Gràcia i retornant a plaça Universitat, creuant Diputació. Les veus s’alcen a ritme de ‘’universitat pública i de qualitat’’, les pancartes dicten frases com ‘’Exerceix la prostitució per pagar-te l’educació’’ o ‘’Destruïm els centres d’ensenyament, construïm l’educació’’. Però l’ambient és tranquil, sense aldarulls, i alguns veïns curiosos observen la marxa per la finestra.

Durant el trajecte deixa de ploure, surt el sol i apareixen els colors. Llavors, una imatge: les manifestants llencen ous de pintura a l’edifici de la Borsa. La seva façana, normalment trista i grisa, i els seus vidres, queden tenyits de verd, vermell, blau, lila i blanc. Igual que la furgoneta d’ antiavalots del davant, i el terra del carrer. Després de crear aquesta estrambòtica obra d’art en un racó tan apagat de la ciutat, les manifestants continuen la seva marxa cantonada amunt.

IMG_1196

Llençada d’ous a la Borsa de Barcelona. Fotografia d’Eugenia Basauli

IMG_0885

Furgona de Mossos davant la Borsa. Fotografia d’Àlex Puig

IMG_0854

Furgones davant la Borsa. Fotografia d’Àlex Puig

_AIP5067 (2)

Mosso d’Esquadra davant la Borsa. Fotografia d’Àlvaro Imbert

_AIP5052 (2)

Borsa de Barcelona. Fotografia d’Àlvaro Imbert

En tornar a plaça Universitat sorgeix el desconcert. Molts creuen que ja s’ha acabat la manifestació, de forma inesperada, i els grups de gent comencen a escampar-se per Gran Via. Uns marxen, d’altres seuen a terra, aprofitant el sol, esperant no se sap què. Però el final el marca l’okupació del rectorat de la Universitat de Barcelona (amb seu central a la plaça), tot i que molts no en tenen coneixement. ‘’La gent estava molt perduda’’, diuen la Núria Pascual i la Clara Cid. “A l’entrada hi havia tot de columnes plenes de papers que formaven una cronologia que mostrava l’augment de preus de les universitats durant els últims anys, marcant el camí”.

IMG_1209

Manifestants avancen pel carrer Diputació. Fotografía d’Eugenia Basauli

A l’interior encara quedaven màrfegues, ja que el rectorat portava okupat des de dilluns. La Núria i la Clara expliquen així el final de la manifestació: “No hi hagut lectura d’un manifest, ni cap altra cosa. Després d’uns 10 minuts allà dins, cridant consignes i cantant, s’ha informat que es desconvocava l’okupació i que s’estimava que hi havia unes 30.000 persones a la manifestació”.

IMG_1225

Encapçalament de la manifestació. Fotografia d’Eugenia Basauli

Però avui, com tants altres dies de vaga i manifestació en lluita pel sistema educatiu, les estudiants ha sigut un clam contra la privatització, contra un govern que dirigeix els joves cap a un model universitari dirigit només a les elits. Però seguiran cridant, i és que com va dir Confuci: “On hi ha educació no hi ha distinció de classes”, i sembla què això inquieta a Gomendio, a Wert, al PP en general. Això inquieta ‘’els de dalt”.

Laia Font

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*