Inici / Actualitat / 8M: Res a celebrar molt a combatre
11

8M: Res a celebrar molt a combatre

Una crònica de Raquel Martínez i Idoia Capuz

El 8 de març no és una jornada festiva, de celebració, i prou. És una jornada de lluita de tots els feminismes –de joves i grans, interracial, de les diversitats sexuals i de totes les religions- per la igualtat de gènere, per a la paritat entre homes i dones.

Per això, a les 12h, plaça Universitat s’omple cada cop més de lila, fins que esclata. Per això avui som milers. Per donar inici a la marxa un grup de dones munta un aquelarre, una festa, amb tambors i balls on saltar i cridar és obligatori. Algunes espontànies s’afegeixen al grup de les Percudones i així en començar a caminar el sentiment de lluita compartida i de camaraderia s’ha fet encara més gran.

Una mare i la seva filla pinten dibuixos del dia de la dona a pl. Universitat. Foto: Laura Aranda

Una mare i la seva filla pinten dibuixos del dia de la dona a pl. Universitat – Laura Aranda, LaColumna.cat

Foto: Laura Aranda

Una noia aixeca una pancarta cridant a la vaga de totes – Laura Aranda, LaColumna.cat

Entre tot el lila destaquen algues banderes vermelles sense res més i d’altres d’un grup d’homes de les JCPC, que desapareixeran durant el recorregut -ja no es veuen a plaça Sant Jaume-. Criden l’atenció enmig del color del dia: el lila, que ofega el seu missatge.

Durant el recorregut els missatges –que prenen forma de pancartes – són tan variats com les dones que els sostenen. Entre els que criden més l’atenció, una noia jove que ha vingut amb la seva mare i duu una pancarta de “Sóc la dona de la meva vida, no de la teva”. També un grup de dones musulmanes que reclamen el seu dret a vestir com vulguin i duen cartells on es pot llegir: “Les etiquetes me les poso jo” o “No colonitzis la meva diversitat”. En alguns dels més originals es pot llegir “Apaga la TV i estimula el teu clítoris”. També solidaris, “Totes som prostitutes indignades” i pancartes recordant algunes de les dones combatives de la història. I, com no podia ser d’un altre manera, arreu hi ha cartells de convocatòria pel 19 de maig, “Cap a la Vaga de Totes”.

11

Dona amb jihab reivindicant la diversitat del feminisme – Laura Aranda, LaColumna.cat

Foto: Laura Aranda

Dona amb jihab feminista – Laura Aranda, LaColumna.cat

Foto: Laura Aranda

Una de les pancartes més ocurrents del dia – Laura Aranda, LaColumna.cat

Les consignes més sonades són “No hi són totes, faltes les mortes”, “No ens agenollem davant el sistema patriarcal” i els clàssics “Sense les dones no hi ha revolució” i “Visca, visca, visca, la lluita feminista” tot amb la música de fons dels tambors i els crits de les bruixes dansaires. Algunes de les botigues de roba que es troben al llarg del recorregut de la manifestació són decorades amb cartells i pintades; “La talla 34 m’apreta la patata”, en contra de la pressió estètica.

Foto: Eugenia Basauli

Acció contra la pressió estètica – Eugenia Basauli, LaColumna.cat

Després de baixar per les Rambles, la Plaça St. Jaume es plena de gom a gom, quasi no hi caben totes. Des de d’alt d’un escenari, davant de l’Ajuntament, Meli Tormo, membre de Ca la Dona, comunica que no es llegirà un manifest unitari, sinó que portan tveus de cadascuna de les associacions feministes de Barcelona farà un parlament en referència al seu àmbit de lluita més concret. D’aquesta manera s’acaben aglutinant pràcticament totes les reivindicacions del moviment feminista, un moviment plural i complex. Llegeixen joves i veteranes, mares i també immigrants.

Foto: Laura Aranda

Milers de persones pujen cap a Jaume I – Laura Aranda, LaColumna.cat

Foto: Ester Roig

Les percudones acompanyen la manifestació amb balls i música – Ester Roig, LaColumna.cat

Manifests per una educació feminista, laica, coeducadora i pública, ignorant les imposicions de la Conferència Episcopal. Des de Nou Barris es responsabilitza als governs català i espanyol de vendre treball precari com a augment de la ocupació. Es reclama des de les plataformes LGTBIQ la veritable aplicació de la llei catalana que ha de garantir els seus drets i llibertats. Es reclama una sanitat pública que no depengui de la indústria farmacològica. També per un “Avortament lliure i gratuït” i per a totes, també per a les menors, sentenciant “Les dones decidim, el govern recolza i l’Estat garanteix”. La Xarxa d’Immigració i Desenvolupament també ha alçat la veu per sol·licitar la veritable igualtat. Les dones contra el TTIP també han mostrat el seu rebuig cap al tractat de lliure comerç, entès com a mercantilització de la vida laboral. També s’ha denunciat que el 70% de les ordres de protecció envers les dones maltractades siguin rebutjades i el tracte abusiu que reben associacions feministes, com Dones de Gràcia, i prostitutes per part de la policia, aquests escudant-se en la llei de civisme. Finalment dues dones han pujat a l’escenari vestides amb hijabs (vels) fent una reclamació no religiosa, sinó d’exercir el seu dret i la seva llibertat a decidir com volen viure i com es volen vestir.

Foto: Eugenia Basauli

Feministes històriques – Eugenia Basauli, LaColumna.cat

Entre aquests manifests, en un moment donat, les feministes més veteranes de l’escenari en una barreja de nostàlgia i apoderament han començat a cantar una versió feminista de Fischia il Vento, quan sol·licitaven a totes les de la plaça que es desplacessin una mica per deixar espai a les companyes que encara no havien pogut arribar; les companyes les seguien somrients.

IMG_3657

Les percudones acompanyen la manifestació amb balls i música – Ester Roig, LaColumna.cat

La manifestació ha finalitzat amb la proposta de Meli de canalitzar l’energia conjunta compartint abraçades entre totes les presents. Tot seguit amb més música de tambors, les bruixes de lila amb flors al cap i purpurina als ulls han fet que tothom acabes aquesta jornada de lluita saltant i cridant. Totes al centre de la plaça, cada cop més juntes fins arribar a l’esclat. Braços alçats, triangles i crits en l’aire, per ser dona i no estar sola, per ser dona combativa, dona treballadora.

 

 

Una dona protesta contra els feminicidis amb el tors descobert - Foto: Laura Aranda

Una dona protesta contra els feminicidis amb el tors descobert – Laura Aranda, LaColumna.cat

Foto: Eugenia Basauli

Treballadora en lluita de Panrico a la manifestació – Eugenia Basauli, LaColumna.cat

Idoia Capuz Sánchez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora de lacolumna.cat i apasionada de l'activisme social, en especial del feminisme. Artista quan puc i em deixen.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*