Inici / Cultura / Arts & Disseny / Affaire al museu
Foto: Roy Obiols
Foto: Roy Obiols

Affaire al museu

Una crònica de Roger Obiols

Mires fixament l’obra: la forma, el to, la textura, la figura i el paisatge. Fins i tot creus trobar un contrast entre el fons i el que passa en primer pla, alguna cosa que no s’explica en el panell blanc de la descripció. Ho tens complicat. Ja saps de que va aquesta peça, tot i que no l’havies vist. Llavors? Per què no et treus la mà de la butxaca i la toques una mica? Va, a l’esquerra no hi ha ningú. Tampoc a la dreta. La vigilant de sala estava encantada explicant l’obra de Salvador Dalí a una parella de jubilats alemanys. Així m’agrada, acaricia el somriure pintat, torna’l a dibuixar amb la punta del teu dit i ajuda a l’autor donant una segona capa de realisme a una obra clàssica.

20160407_200527

Foto: Roy Obiols

Aprofita per descobrir de que està feta la pintura. Despulla l’obra a poc a poc dins del teu cap. Ara el marc esquerre, ara el dret, el superior i l’inferior. Abraça’l i acaricia el llenç centímetre a centímetre fins arribar al personatge o la figura que més et crida l’atenció. Fes tangible allò que era imaginari, oníric.  Pot semblar impossible que mai arribis a experimentar un contacte tan directe amb una obra, una escultura… però al cap i a la fi, sempre han existit amants de l’art. Creadors, restauradors o col·leccionistes han gaudit de moments íntims amb peces úniques. No t’agradaria gaudir d’un privilegi com aquest?

Foto: Roy Obiols

Foto: Roy Obiols

Entro al museu del Disseny de Barcelona i no vull veure cap exposició. Acabo a la planta baixa, entre caixes de fusta i embalatges que algun dia havien tingut una aventura amb les peces que avui ocupen les parets i els mostraris del museu. Puta enveja la que em ve a sobre. Però aprofito i començo a tocar les capses per dins, buscant algun grumoll de pintura seca, un vitrall trencat, una tela o un motlle. Eureka. La meva satisfacció. Satisfacció per poder trencar amb el misteri del museu per primer cop a la vida, ara sé el que és moure’m en llibertat. No vol dir que aniré acariciant totes les peces que vegi, però si que les podré mirar d’una altra manera.

“Sé d’on vens, qui et va fer, qui t’hi va portar aquí i perquè. Que estiguis penjada en una paret no vol dir que me n’oblidi que en gran part ets humana, i que no només t’omple la teva bellesa artística o una herència històrica. Sé que venies d’un Palau a Pedralbes, que et van cuidar molt bé i que duies una vida aburgesada. Que ja fa uns dies que et van arrastrar fins aquí a les Glòries, amb molta delicadesa. No ets simplement una obra al museu del Disseny de Barcelona.

Ets el que deia qui et va fer. El que pensava qui et va restaurar. El que veia el que et va penjar. El que mirava el primer cop que ens vam creuar i el que gaudeixo avui que ens retrobem. I sí, tot el que ets és pel nostre atreviment”. Això és el que li deia a les capses i les fotografies exposades a “Tangibles”, una exposició amagada sota les escales mecàniques del museu del disseny. Aquell edifici tan bonic que sembla buit, allà on mor la Gran Via de Barcelona. Passa-t’hi i toca, escolta i trenca amb els museus com a intermediaris de l’art. Simplement redefineix-los com l’habitació en la qual tens cita amb la teva obra preferida fins al 22 de Maig. Jo hi he anat i t’hi he deixat un regal.

Foto: Roy Obiols

Foto: Roy Obiols

Foto: Roy Obiols

Foto: Roy Obiols

Foto: Roy Obiols

Foto: Roy Obiols

Roy Obiols
Lleidatà barcelonitzat. Acabant Periodisme a la UAB com a hobbie, i altres formes d'estafa educacional. M'encanta gaudir de les agendes culturals de Barcelona i convidar a que hi participi la gent. Tinc snapchat i instagram, demanar a l'apartat de contacte. Absténganse swaggers.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*