Inici / Actualitat / Alberto Fernández Díaz (PP): “Jo enderrocaré Can Vies”
Alberto Fernández Díaz al carrer Pau Claris, sortint d’un acte de campanya a l’Hotel Palace. / Fotografia: Jaume Ribas
Alberto Fernández Díaz al carrer Pau Claris, sortint d’un acte de campanya a l’Hotel Palace. / Fotografia: Jaume Ribas

Alberto Fernández Díaz (PP): “Jo enderrocaré Can Vies”

Alberto Fernández Díaz és un clàssic de la política catalana. Sempre vinculat al PP i amb un germà al govern com a Ministre de l’Interior, una de les coses que aprofita per recordar-me durant l’entrevista és que ell ja va començar a Nuevas Generaciones. “Vaig començar aferrant cartells amb divuit anyets”, em diu. Així i tot, ell no és un xovinista del partit, no el posa per sobre de tot. Una de les coses de les que braveja -i pot fer-ho- és d’haver mirat més per un projecte i unes idees que per unes sigles. Així ho ha fet quan ha donat suport a algunes de les propostes de l’actual equip de govern a l’Ajuntament.

D’entrada voldria saber amb quin programa es presenten, quines són   les seves propostes estrella.
Les propostes clau són aquelles que hem defensat al llarg dels últims quatre anys a l’Ajuntament de Barcelona. Jo ja he avançat que en aquesta campanya no faré ni una sola proposta que no hagi fet ja. Per què? Teníem bones propostes per Barcelona i no té sentit que esperem a la campanya electoral per defensar-les. Jo defensaré en campanya el que ja he defensat com a regidor.
Dins aquestes propostes, tenim quatre claus, quatre eixos: farem un pla de xoc en favor de la feina i ens dedicarem a l’atenció a les persones amb un reforç de les polítiques socials. També tindrem mà ferma amb la lluita contra la violència i l’incivisme i, com a quart aspecte a destacar, farem una política d’immigració sense complexes. Com a cinquè ítem, si vols, treballarem per una Barcelona que es projecta cap a Catalunya i Espanya des de la llibertat i la pluralitat i deixarem enrere, per tant, aquesta aposta que ha fet Xavier Trias de posar l’Ajuntament al servei de l’estelada.

Repassi’m, si us plau, els quatre eixos que ha esmentat.
Sí, mira: feina, atenció a les persones, lluita contra l’incivisme i política d’immigració sense complexes. I com afegitó, deixar de posar l’Ajuntament al servei de la deriva independentista de Mas.

“Critico a l’alcalde Trias que hagi cedit al xantatge dels violents a Can Vies, que jo enderrocaré si governo”

M’agradaria saber també què pensa de la legislatura de l’alcalde Trias. Què salvaria i què li ha agradat menys de la seva gestió?
Quan més m’ha agradat l’alcalde Trias és quan m’ha fet cas, quan ens ha fet cas. Això és el que salvaria. Trias ha acceptat algunes propostes nostres d’incrementar els recursos destinats a serveis socials, un 40%. També algunes altres coses: hem donat suport a les entitats de voluntariat que ajuden a qui més ho necessiten, amb ajudes que han fet possible la seva feina, i equipaments tals com el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, etc. Això és el que més m’ha agradat.
El que menys m’ha agradat, doncs, és que no ha fet el que va prometre, el canvi, i ha mantingut una continuïtat “pasmosa” amb les polítiques del tripartit. En canvi, ha fet allò amb què no es va comprometre, que és defensar la independència. També tinc crítiques en aspectes puntuals com la cessió del xantatge dels violents a Can Vies, que jo enderrocaré si governo.Dins aquestes polítiques de l’anterior tripartit que no ha canviat i que no m’agraden, jo li criticaria especialment a l’alcalde Trias la no reforma de l’administració i la no presa de decisions estratègiques sobre infraestructures que es necessiten a Barcelona.

Vostè va acusar Trias de ser “una marca blanca de los gobiernos tripartitos”. Tot així, han impulsat moltes mesures conjuntes i, a la pràctica, li han servit de crossa per governar. Com valora la relació amb CiU durant aquesta legislatura i el fet d’entendre’s per algunes coses i per moltes altres no?
Bé, aquesta entesa és efectivament parcial. Hi ha diversos possibles grans acords en una legislatura. En l’acord d’investidura ens vam votar a nosaltres mateixos, no li vam donar suport. També hi ha un possible acord en la legislatura, que es diu l’acord d’acció municipal, i que va pactar Trias amb el PSC.Després hi ha aspectes puntuals com les inversions i els pressuposts, en els quals vàrem arribar a un acord el primer any, però no va tenir continuïtat pels complexos de Xavier Trias per promoure un model alternatiu al tripartit.

I els desencontres?
I després, més enllà d’això, tenim desencontres en com ha impulsat i donat suport en la defensa de la independència i no en la defensa dels interessos de la ciutat de Barcelona. Quan Xavier Trias ha defensat realment un model de ciutat alternatiu al tripartit, hem pogut coincidir. Quan Xavier Trias no ha estat tan nítid sent ideològicament diferent a l’esquerra, no ens ha trobat. I en coses concretes, quan Trias ha impulsat, per exemple, la Llei d’Equipaments al Guinardó per construir un centre social per a la gent gran, òbviament ens ha trobat fent-li costat perquè els beneficiaris d’això no són ni d’esquerres ni de dretes, ni independentistes ni espanyols, són els barcelonins. Quan he discrepat, quan hem tingut relacions tenses amb CiU? Quan no s’han allunyat del model del tripartit i quan han seguit la deriva sobiranista. Quan més? Bé, en alguns temes concrets, com ara Can Vies. Can Vies va suposar que jo promogués la única reprovació a l’alcalde de Barcelona que s’ha aprovat en 36 anys, i va ser a instàncies meves per la gestió de l’afer de Can Vies i la cessió al xantatge dels violents.

Alberto Fernández Díaz al costat d’una moto que, diu, és com una de les seves. / Fotografia: Jaume Ribas

Alberto Fernández Díaz al costat d’una moto que, diu, és com una de les seves. / Fotografia: Jaume Ribas

Vostè parla sovint, i critica, el que anomena “la Barcelona de l’esquerra” o “el model del tripartit”. Com defineix aquest model de Barcelona i quines crítiques concretes li fa? A què es refereix exactament quan en parla?
Bé, és un model… Bé, abans vull dir que jo sempre he posat la ciutat per sobre de les sigles del partit. Si una proposta és bona per Barcelona, m’és indiferent qui ho proposi. Va passar per exemple, i ja fa temps, durant les Olimpíades, on vam haver de donar suport al PSC, i això no em feia maragallista, era pel bé de Barcelona. Ara, crítiques al model de Barcelona de l’esquerra? Moltes. Però quan hi hem hagut de ser, hi hem sigut.
Al model del tripartit li critiquem que hagin dut a terme un sistema de creixement basat en l’especulació amb el sòl públic. Han convertit alguns barris amb una façana, com la Barceloneta. Han fet un urbanisme de façana. Em fa molta gràcia que ara l’Ada Colau reivindiqui la Barceloneta. El seu partit, Iniciativa, l’ha convertit en el que és.
I després, l’esquerra ha fet plantejaments bons amb execucions pèssimes: la zona del Fòrum, el 22@, la zona de la Marina, etcétera. És una política que sovint era més d’aparador que altra cosa. I a més, amb moltes mancances en polítiques socials. Gràcies a nosaltres l’ajuntament ha augmentat un 40% la despesa en polítiques socials.

En aquest moment, el mòbil del candidat comença a vibrar. “Agafi’l, no es preocupi. Esper”. Despenja. “¡Ey, hola! No puc parlar, em ‘pilles’ en una entrevista. Ah, bueno, bueno. ¿Me puedes adelantar algo? Vale, vale. Hablamos luego. Gràcies, gràcies, adéu”.

“Ada Colau és la casta municipal que ha governat Barcelona durant 32 anys.  Per què? Perquè Iniciativa ha precidit l’Àrea Metropolitana governada per ICV”

És curiós com ara Ada Colau i la candidatura de Barcelona En Comú fa una crítica al PSC i a CiU molt semblant a la que fa vostè en el diagnòstic, però potser amb unes altres propostes darrere.
Sí, bé. Jo crec que, per començar, el PSC ha perdut… ha perdut el rumb. Ara sembla que s’escoren a un model de ciutat més a l’esquerra, fins i tot, del que van defensar a l’alcaldia. A mi em tenen desconcertat. I això de l’Ada Colau… ja és sorprenent. És sorprenent quan ella és la marca blanca d’ICV. En lloc d’Iniciativa per Catalunya és Iniciativa d’Ada Colau. Però ella és ICV i, per tant, Ada Colau és la casta municipal que ha governat Barcelona durant 32 o 36 anys. Però és que fins i tot ja governa Barcelona. Colau ja governa Barcelona. Per què? Perquè Iniciativa ha precidit l’Àrea Metropolitana governada per ICV. Perquè participa en govern de l’Àrea Metropolitana que tenen molta influència a la ciutat de Barcelona, igual que al Consell Comarcal del Barcelonès. És que té aquesta gent a la seva pròpia llista, ja governen. I en aquestes institucions, s’ha pujat el rebut de l’aigua un 34%, s’han venut habitatges socials a fons voltor, s’han incrementat les tarifes del transport públic… És que el seu discurs és sorprenent!
I avui ho deia en un acte, Ada Colau ha pagat les obres del Passeig de Gràcia que tant critica. És que els representants d’ICV a l’Àrea Metropolitana han aprovat això, i ara ella ho critica.El que no pot fer és dir que són ICV per aconseguir representació en els debats, en els espais electorals de televisió i de ràdio. Per això diuen que són Iniciativa, per la resta no. Ah, per la resta no ho és? Per favor!

Sí, però aquesta expressió d’”urbanisme de façana” també la fa servir Barcelona En Comú. Poden no compartir receptes, però pel que diu, tenen semblances en el diagnòstic.
No, però quan jo parlo d’urbanisme de façana em refereixo a coses concretes. I a coses concretes en que ha participat el tripartit, com la Barceloneta.

El PP es troba en una situació difícil a nivell estatal. Governar en temps de crisi i la multitud de casos de corrupció li han passat factura i sembla que li ha sorgit un competidor en el centre-dreta. Com veu les possibilitats del PP a nivell espanyol i l’expansió de Ciutadans per tot l’Estat? Com valora que a Catalunya i a Barcelona C’s es nodrís sobretot de votants socialistes i en canvi, a Espanya, sembla que ho faci més de votants populars, com hem vist a Andalusia? Quins efectes creu que tendrà això en el futur immediat de Barcelona, a les properes eleccions?
No ho sé, això ho sabrem el 24 de maig. El que jo no faré és canviar. He mantingut una visió i un model de ciutat per Barcelona inalterable en el temps, i ara no canviarà a cop d’enquesta ni a cop d’adversari. Aquestst 4 anys hem plantejat el 82% de les iniciatives de tota l’oposició i no defensaré res que no hagi defensat en aquests quatre anys.
En tot cas, són altres partits que consideren de manera diferent aquestes municipals. És curiós que Pablo Iglesias i Albert Rivera coincideixin en que són un test de les generals i, alhora, Artur Mas coincideix en que seran un test de les autonòmiques, que ell diu plebiscitàries independentistes. L’important d’aquestes eleccions és Barcelona, ni plebiscitàries ni generals. Jo crec que els barcelonins seran conscients i votaran en clau barcelonina.

Ultimament s’està parlant, va sortir per la ràdio, de les anomenades “llistes fantasma” que fan alguns partits, sobretot vostès i el PSC. Un dels exemples que se citaven era el de Xavi Jiménez Pasamonte, líder de les joventuts del PP a L’Hospitalet de Llobregat, cap de llista a Capellades o Ramon Roig Carré, que és del PP de Lleida, i es presenta a Aspa . Li preocupa aquest rebombori? Com jusitifica això de presentar candidats que no tenen res a veure amb el poble?
El que és realment trascendent és que tothom pugui votar el que li agrada i que seran els veïns els que elegiran els alcaldes, independentment de que les llistes siguin individuals o el que sigui. Nosaltrem partim d’una constatació: hi ha veïns d’alguns llocs que volen votar al Partit Popular però que no estan disposats a assumir el cost personal de presentar-se o de fer una candidatura o una agrupació local. Per tant, creiem que el que s’està fent és permetre als veïns de tots els pobles que podem que votin al PP. Que a no sé quin poble el PP tendrà, no ho sé, 12 vots? Potser. Però haurem garantit que aquelles dues persones votin el que realment volen votar.

L’altre dia el president del Govern, Mariano Rajoy, va deixar entreveure que podia fer coincidir les eleccions a les Corts amb les catalanes del 27S. Què en sap, vostè, i com valoraria, com a home de partit, aquesta possibilitat?
Crec que les eleccions seran al novembre o al desembre, que és quan toca. I crec que el rebombori aquest l’està promovent Artur Mas i els seus afins. El que té sentit és celebrar unes eleccions cada quatre anys. Aquí n’haurem celebrat tres en cinc
Jo veig totalment impossible que Rajoy avanci les eleccions per fer-les coincidir amb el Mas i, en tot cas, si hi ha d’haver alguna coincidència, la veig més probable a la inversa.

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Un comentari

  1. Ricard Evangelio

    Però què és això? Un mitja teòricament alternatiu donant veu a qui te els mitjans que vulgui i més per penetrar socialment i per perpeturar concepcions dominants.Una entrevista curta i asèptica(ser punyent queda lluny d’aquesta mini-entrevista amb visos de massatge) on a la pràctica li serveix com un publireportatge….vergonyós i indigne d’un mitjà suposadament no comercial.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*