Inici / Cultura / Cinema / Americana Film Fest 2016: Em diuen Indie, però solament sóc jo
Americana 1

Americana Film Fest 2016: Em diuen Indie, però solament sóc jo

Una crònica de Paula Pérez

El primer cap de setmana de març, la cua arribava fins Còrsega, el carrer de dalt, però per primera vegada no eren les delícies japoneses del Ramen Ya-Hiro, sinó que eren els Cinemes Girona els que despertaven tant d’interès. Es celebrava el Festival de Cinema Independent Nord-americà de Barcelona en la seva tercera edició.

Quan la sala es va omplir, el cartell d’aquest any va fer la seva aparició. Una imatge dissenyada una vegada més per Glòria Bonet, que després del llop salvatge del any passat, enguany ens transporta al western americà amb un cactus i un sol rogent. Durant 19 llargmetratges i 12 curtmetratges es va projectar aquesta imatge i el fantàstic curt, realitzat per Carles Farró i Vero Acevedo, que fa un repàs a les mítiques escenes indies que formen part de l’imaginari col•lectiu i que acaba així: they call me “indie”, but I’m just me.

Tangerine. Si hagués d’escollir una pel•lícula, seria aquesta. Tangerine i Starlet exploren l’amistat entre dones i són el perfecte reflex de la encara desconeguda però nova generació indie americana. Les dues van triomfar als Independent Spirit Awards, i les dues van comptar amb el talent de Radium Cheung. Aquest noi va ser el director de fotografia i productor de Tangerine, i els espectadors el varen poder escoltar després de l’emissió del film. La cinta té la peculiaritat de que està rodada amb un iPhone 5, però com ha dit Cheung “hem d’aprofitar les noves tecnologies perquè tenim la possibilitat de fer projectes meravellosos amb molt poca cosa”. A més, evidentment, ha explicat que el rodatge va ser molt divertit. Evidentment perquè Tangerine és hilarant, encara que també és cru i és real. Alguns planos al interior es notaven una mica pobres (el mòbil dóna, però no li poden demanar tant), tot i així la llum dels exteriors ha estat molt aconseguida. La fotografia, per ser d’iPhone va estar… de pel•lícula.

Americana 2

La història tractada a Tangerine és molt bona des del punt de vista del guió. Perquè sempre es tracta a Los Àngeles des de la perspectiva dels rics, i gairebé mai es veu aquesta imatge de LA pobre, de la prostitució, de lo “cutre” en el seu dia a dia, de la gent sense aspiracions… una LA sense glamur i poblada de rates, amb edificis lletjos i bruts amb un sol desgastat de tant estar enllà. Parlant de punts de vista, és curiós també el cas de Krisha, de Trey Edward Shults, Gran Premi del Jurat a Austin, present a la Setmana de la Crítica de Cannes i nominada a millor film als Independent Spirit Awards. Aquesta pel•lícula és el caos. Més que una pel•lícula, és una experiència. És emoció pura. A l’espectador se li demana quelcom poc comú al cinema, i es que sigui ell mateix qui construeixi el relat.

Encara que la diferència de classe social en comparació amb Tangerine és evident, aquest film reflexa molt bé que a les millors famílies hi ha problemes propis de barris baixos, com les politoxicòmanies. Krisha és la posada en escena d’un trauma que va viure el realitzador juntament amb la seva família. Primer es relata el conflicte des de la perspectiva de la dona i després de la resta. La mateixa escena, però des d’uns peus diferents. I és molt curiós observar com canvia la història dependent del punt de vista des del que es contada. Potser és un film massa dramàtic, això si.

A la secció TOPS també hem pogut veure Wildlike de Frank Hall Green, una barreja de coming of age, road movie, drama i comèdia en el marc incomparable d’Alaska. Una història d’amistat que s’ha fet amb més de 45 premis internacionals i que sorprenentment, no té distribució al nostre país. Li ha acompanyat un altre coming of age, King Jack, la primera pel•lícula de Felix Thompson, que va guanyar el Premi del Públic a Tribeca i que està nominada als Independent Spirit Awards d’enguany. La flamant guanyadora de l’última edició del festival de Sitges, The Invitation, és el film del sold out. Una reunió d’amics tensa i imprevisible filmada per la directora Karyn Kusama. Finalment, la secció TOPS va ser clausurada amb una única projecció de Trumbo, un drama biogràfic d’un dels millors guionistes de la història i que ha acaparat premis, en especial pel seu protagonista Bryan Cranston (Breaking Bad).

Però també estava la secció NEXT, un conjunt de sis pel•lícules en que s’aposta per presentar treballs de directors novells o cintes arriscades i emergents, i DOCS, quatre documentals indispensables, aclamats per diversos certàmens. A més: Americana +, amb continguts de Movistar +, Americana SHORTS, on es podien veure curtmetratges de forma gratuïta, pels més petits Americana KIDS, així com diferents cursos i xerrades per tots els gustos. Aquí hi ha Americana per tots i, esperem, que per molts anys.

Americana 3

Paula Pérez
Tengo dos amantes, la escritura y el cine. A veces se juntan y pasan cosas.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*