Inici / Cultura / Música / Més enllà d’Antònia Font: la Mallorca que no s’escolta
antoniafont
Antònia Font FONT: 40putes

Més enllà d’Antònia Font: la Mallorca que no s’escolta

Un article de Jaume Ribas i Francesc Aparicio

antoniafont

Antònia Font FONT: 40putes

La setmana passada Antònia Font ens va dir que plegaven, que ho deixaven anar. La notícia va ser acollida amb tristesa arreu, però a Mallorca fou exagerat. Avui, després de deixar passar uns dies prudencials de dol sever, us parlaré de la Mallorca que no s’escolta, del que tenim més enllà d’Antònia Font.

Si els valencians Obrint Pas diuen que el poble que canta mai no mor, deixau-me dir que el poble que no s’escolta acabarà morint. Si els catalans del Principat i els propis mallorquins gratàssim sota la superfície (merescuda) que ocupa Antònia Font en el panorama musical mallorquí, trobaríem tot un subsòl de música molt digna de ser escoltada.

Tanmateix, tot això té un perquè, que em permetré intentar esbossar breument. Mallorca no té un circuït musical propi, amb sales de concerts, festivals i iniciatives públiques i privades que promocionin la música autòctona. No el té ara i gairebé mai l’ha tengut. El que més s’assembla a aquest ideal de circuït, que sí que existeix a Catalunya i el País valencià, són les revetles dels pobles.

La Part Forana, la Mallorca que no és Palma, celebra la majoria de les seves festes patronals a l’estiu. Al voltant d’aquestes festes, els ajuntaments i els jovent dels pobles organitza uns concerts que constitueixen, per una banda, l’essència festiva de l’estiu mallorquí i, per l’altra, el més semblant a un circuït musical autòcton. En aquest cotxet emergí Antònia Font, en una primera etapa més festiva i menys experimental. Anegats, un grup de rock de Son Servera, aparegué també en aquestes revetles i ha acabat esdevenint hegemònic, tot i que ha tengut relativament poca repercussió fora de l’illa. Tanmateix, Anegats és un grup fort i consolidat, amb un públic nombrós a Mallorca i diversos treballs d’èxit. El problema és que més enllà d’Anegats no hi ha res. En els darrers anys els pobles han anat apostant per diversos models de revetla, però cap d’ells ha satisfet la necessitat de crear un circuït musical fort propi.

El primer model que destacaria és el de festa temàtica que tant triomfà en els anys de bonança en què els ajuntaments s’ho podien permetre, com ara el Districte 54 de sa Pobla i la Flower Power d’Alaró. Es nodrí fonamentalment de DJs, grups de fora i grups de versions.

El segon model que crec que cal mencionar és la deriva més econòmica d’aquestes grans festes temàtiques. Es tracta del Revival, que s’ha convertit en la festa temàtica de referència replicada arreu. El Revival consisteix, bàsicament, en fer un concert amb cançons dels 60, 70, 80 i 90 en un esforç per allunyar la barbàrie “botellonera” de quinze anys de les festes i apropar-les de nou a la gent del poble. Tanmateix, els Revivals no han tengut més remei, pel tipus de festa que són, que fomentar una vegada més els DJs i els grups de versions. Aquest estil “verbenero” de cançons comercials, poca música electrònica i moltes versions relativament passades de moda s’ha estès més enllà dels Revivals i ha conquerit gairebé tots els escenaris de les revetles mallorquines.

El tercer model del que crec que es pot parlar em desperta sentiments encontrats. És el model de festa de pobles com Porreres i Felanitx, sobretot aquest primer. Aquests dos pobles fan diversos dies de concerts en recintes tancats i cobrant entrada als forans. El que aconsegueixen d’aquesta manera és dur grups amb molt de renom de dins, però sobretot de fora de l’illa. A Porreres en concret, se sol dedicar un d’aquests concerts a la música en català. Hi hem vist passar grups com Antònia Font i Anegats, però també tot de grups de fora: El Pets, Lax’n’Busto, els Catarres, Txarango, Els amics de les Arts, Obrint Pas, etc. que sens dubte són molt bons, però que no aporten res a la formació de grups autòctons en català d’èxit.

En definitiva, cap d’aquests tres models aposta per la música pròpia, d’autor, compromesa i en català. Els intents per organitzar alguns festivals, concerts i festes alternatives hi són, però encara no tenen prou força com per convertir-se en un espai on realment puguin sorgir i progressar grups joves.

Tot seguit, i ja per acabar, una mostra dels grups mallorquins més enllà d’Antònia Font i Anegats elaborada per en Francesc Aparicio:

EIXUT

Apareix el 2009 com un grup format per joves experimentats (amb projectes anteriors / bons músics) amb la idea de crear un grup desenfadat que esdevingui referent a Mallorca, combinant el rock i l’element tradicional (grall). El seu primer EP (Carrerons i Tramuntana) demostra la gran qualitat del grup, que en canvi no acaba de tenir èxit. Fan diversos concerts dins i fora de Mallorca i editen un disc en format físic al 2012 (Majorcan Souvenir). La proposta els empeny una mica més, però no suficient. Durant la primavera del 2013 publiquen un darrer disc a través d’internet (#primavera), una aposta que incorpora nous instruments (i un projecte més ambiciós). De nou, la proposta no qualla entre el públic i Eixut és dissol a l’estiu del mateix any. En el seu darrer concert, Càndid Trujillo tenia clar que “lo positiu guanya lo negatiu”, però Marcel Pich va saber copsar perfectament el problema: “no hi ha un circuït musical a Mallorca que ens hagi sabut acollir”.

TAVERNERS

Paral·lel a Eixut i amb els mateixos membres, apareix el 2009 amb un repertori acústic, de nou amb confluència d’elements contemporanis (guitarra elèctrica i baix) i tradicionals (flabiols, tamborinos, xeremies, gralls, botelles d’herbes…), però centrant-se en versionar autors de la nova cançó, temes populars i musicar poemes. El projecte es materialitza amb l’àlbum No hi ha temps que no torn (2013) i eixampla les fronteres de Taverners més enllà de les Illes.

VALTÒNYC

Incombustible rapsoda mallorquí, confirma el tòpic de “ningú no és profeta a la seva terra”. Comença rapejant en castellà, però la consciència de la Terra (sempre lligada al pensament socialista) l’empenyen a cantar en català. Publica discs a través d’internet de forma periòdica i, amb l’ajuda de l’OCB, edita un disc juntament amb Swing, Rap Rural (2011). Té diligències penals obertes degut al contingut d’algunes lletres, on s’injuria a la corona. Aquests processos no han fet sinó augmentar la seva fama.

OPRIMITS

Naix a finals dels 90 amb un caràcter reivindicatiu i influències de Brams i Kortatu, i en 1999 llança “Seguirem Lluitant”. El 2002 publica Comissió de Festa, on incorpora una secció de vents metall i consolida l’ska-rock i el punk. El grup té un èxit notori a Mallorca i es reconegut al Principat, però no es consolida com un gran grup, de manera que les seves publicacions són escasses (Tolerància zero, 2006 i Endavant, 1013) i denoten un cert estancament creatiu. Tot i així, no deixa de ser l'”Obrint Pas” mallorquí i el grup illenc més exitós en l’àmbit de l’ska-rock protesta-independentista.

PUJÀ FASUÀ

És una formació manacorina formada per tres germans i un quart component que cultiven un rock potent i alternatiu en anglès i català. Enregistren un disc el 2011 (Pujà Fasuà) i es consoliden el 2013 amb On s’eleven. Es mostren compromesos amb la causa de l’esquerra independentista i actuen sovint en els seus actes (de manera altruista), la qual cosa denota el caràcter proper i sense aspiracions econòmiques del grup. Tot i això, la seva qualitat no desmereix, tant és així que han actuat més enllà de l’Estat Espanyol.

L’ÉQUILIBRISTE

És una proposta de rock-folk nascuda el 2007. D’ençà del seu naixament no ha mogut grans masses, però té un públic constant (treita-añeros rogets-progres i mestres d’escola) i ha recorregut els teatres i auditoris municipals de tota l’illa. El seu darrer àlbum, Pluja-Trànsit-Semàfors (2012) consolida aquesta proposta a mig camí entre el pop estàndard i l’alternatiu del tipus Manel.

DONALLOP

DONALLOP és un duet acústic, de guitarra i veus i en ocasions també usen el piano, nascut el 2009. També compten amb un format amb Loopstation, DONALOOP, més electrònic i canyer. El repertori és molt variat va del pop, al folk, passant pel blues, el soul i el funky, combinant tot un conjunt de música pròpia i versions de cançons estimades. El seu darrer àlbum (Veus que vius, 2013) han consolidat la formació i la situen com una de les que té més projecció de les Illes. De fet, la seva gira 2013-2014 compta amb algunes aturades arreu dels Països Catalans, a més de punts concrets de la resta d’Espanya, França i Itàlia.

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

11 comentaris

    • Totalment. No els vaig incloure perquè són música purament instrumental i no tenen lletra, i intentava parlar de música en català. Però vaja, que m’agraden molt i he aportat al Verkami 😉

  1. Els hem de tenir en compte, ells també van ser a Porreres amb Manel etc.

  2. I Marcel Cranc? I Tiu? Per no xerrar dels que ja no existeixen…

    • En falten, en falten. Falta en Marcel Cranc, falta Tiu, falta Skarabat… En falten. En som conscients. Intentàvem fer un breu manual per a principatins i mallorquins no iniciats més que no una gran enciclopèdia de la música en català a Mallorca. Vénc a dir, preteníem donar una mostra, no mostrar-ho tot. Haurem encertat més o manco a l’hora d’elegir qui comentàvem i qui no, això sí.

  3. A sa Pobla, s’ha intentat treballar aquesta música autòctona i catalana que comentès i per exemple l’associació Pinyol Vermell ha portat grups com:

    1-La gossa sorda (valència)
    2-Eixut
    3-Musnok
    4-Titot i David Rosell (Principat)
    5- Biel Majoral
    6- Al-Mayurqa
    7- Voltor (València)
    8- Quatre Copes (Formentera)
    9- Pujafasuà
    10- Guivelans
    11- Valtonyc
    12-Phussyon
    13-Rock and Press
    14- The Gingols
    15-Meritxell Gené(Principat)
    16- Xarxa
    17- Garanya
    18- Fossers
    19- Mateu Xurí i germans Martorell+Felip Munar
    20-Tavarners
    21-Waiting The Widow

    I bastants més no tan coneguts i igual d’importants que també han tingut oportunitat de tocar i donar-se a conèixer.

    Tots els concerts s’han autogestionat i han estat amb entrada gratuïta.

    Crec que no hi ha gaires experiències similars i gratuïtes a la illa.

    Tot gràcies el compromís dels músics amb el projecte i a la feinada de la militància.

    Per tant, com a pobler que ets, i de pobler a pobler (som en biel M.) crec que hauria molat que citis tota la info ja que hem fet una feinada per aconseguir-ho. I tot en vuits anys….i per a que joves com tu estimin la música d’aquí que veig que per sort és el teu cas….

    Salut i Lluita!

    • Biel, gràcies per l’aportació. Segur que ho hauria d’haver mencionat, els treballs no sempre són tan acurats com un voldria. La feina que heu fet per la música des de Pinyol Vermell és inestimable, tot i que malauradament no ha tengut la repercussió que segur que mereix. I tampoc han sorgit gaire experiències semblants que haguessin permès crear un circuït musical fort, autòcton, en català i amb capacitat de perdurar. De tota manera, és una experiència concreta, la de Pinyol Vermell a sa Pobla, que no ha estat suficient, però que certament és molt lloable. Òbviament, gràcies per la contribució. Salut i lluita!

    • L’espavilat que va fer la llista de grups (un tal Francesc Aparicio, bateria de Xarxa) va considerar que no calia incloure’ls. Però vaja, consti que estic intentant fer una cosa xula amb ells a mitjan termini aquí a La Columna. Salu i gràcies.

  4. No tot ha estat Antònia Font a les Verbenes, ja ningú s’enrecorda dels Fora des Sembrat, Ocults o Tot Sants?

    • Poca gent, segurament els hauríem de recordar més. Tanmateix, avui en dia les verbenes no fan la funció, que potser sí que havien fet un temps, de promocionar grups com Antònia Font i com els que tu comentes. De tota manera, com he dit a en Biel, el problema no és tant la falta concreta d’experiències, sinó la falta de consolidació d’aquestes en un circuït musical arrelat a Mallorca però capaç de transcendir-la.
      Si la pregunta és perquè no els hem esmentats o inclosos a la llista, la resposta és la mateixa que he donat al tercer comentari, n'”En falten…” aquest, preteníem molt més fer una breu introducció que no una gran revisió de tot el que hi ha hagut.
      Gràcies per llegir i comentar, Pere Joan.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*