Inici / Esports / Apologia de qui paga, mana
Acte de presentació de l'acord entre Ledman i LigaPro. Font: Marketing Deportivo MD.
Acte de presentació de l'acord entre Ledman i LigaPro. Font: Marketing Deportivo MD.

Apologia de qui paga, mana

Un article d’Omar Naboulsi

Que els patrocinadors tenen cada vegada més capacitat de decisió en els equips de futbol no és res nou, és més, és un succés d’allò més normalitzat a causa de la mercantilització dels productes futbolístics i la sobreexplotació dels seus protagonistes. No obstant això, en certes ocasions la influència de les grans empreses acaba passant per sobre de qualsevol rastre d’ètica que quedava al món del futbol.

És el cas de l’esdevingut a la Segona Divisió del futbol portuguès. L’empresa xinesa Ledman ha arribat a un acord amb els dirigents de la LigaPro (la competició lusitana) per patrocinar la Segona Divisió de Portugal a partir de la pròxima temporada. El fet noticiós no és que la multinacional dedicada a la tecnologia led sigui la primera procedent del gegant asiàtic que aposta per una competició europea –que ja de per se és força interessant- sinó en que col·locarà a jugadors xinesos a les plantilles dels deu equips més importants de la lliga. A més a més, tres entrenadors assistents seran incorporats en els cossos tècnics de tres clubs que encara es desconeixen. L’empresa Ledman, la qual també patrocina la Superlliga xinesa i la federació del seu país, creu que l’aliança amb el futbol portuguès ajudarà a la internacionalització de la companyia i promourà acords de cooperació entre el futbol xinès i el lusità.

La seva posició és raonable des del punt de vista empresarial. El problema no prové dels empresaris, que en definitiva “tan sols” busquen lucrar-se de tot el que genera l’esport rei, sinó dels màxims dirigents del futbol portuguès. Tanmateix seria curiós saber què en pensen els entrenadors dels deu equips que a partir de la temporada vinent hauran d’entrenar com a mínim a un jugador que no han demanat i que probablement no té ni tindrà el nivell per arribar al futbol d’elit mai. El mateix ocorre amb els futbolistes amb una certa experiència a la categoria de plata lusitana, ha de ser tot un espectacle veure com qualsevol central llenyer de 30 anys del Portimonense (disculpeu la meva desconeixença de les plantilles de la segona divisió portuguesa) respongui als entrenaments quan es trobi amb un company al costat que no ha fet cap mèrit per arribar al seu mateix equip. Tot plegat, una disbauxa futbolística difícil de justificar.

I no és per desmerèixer el potencial del futbol xinès -de fet la lliga xinesa és la que més diners ha gastat aquest mercat d’hivern i des de 2015 el futbol és una assignatura obligatòria a les escoles– però és més que probable que els jugadors que arribin a la Segona Divisió de Portugal no estiguin triomfant al futbol, ja que aquests ja es dediquen a l’esport professionalment a qualsevol competició seriosa i no necessiten jugar a un equip que ni coneixen imposats a dit per una multinacional. I és que els jugadors xinesos amb aspiracions i un mínim d’amor propi difícilment es deixin estigmatitzar per Ledman.

En definitiva, aquest succés és una mostra més de que a l’esport professional els diners comencen a estar per sobre de les competicions en sí. Es tracta d’una prostitució oculta del futbol, on per desgràcia els dirigents es venen al millor postor i els professionals que es passen els set dies de la setmana treballant en les instal·lacions esportives i deixant-se la pell pels colors de qualsevol entitat han d’empassar-se les imposicions d’uns senyors que probablement ni els agradi el futbol. I és que aquest món – inclosa la Segona Divisió portuguesa- es segueix regint sense cap tipus d’insubmissió per l’imperatiu de qui paga, mana.

Omar Naboulsi Hernàndez
Redactor a LaColumna.cat. Amant de l'esport en general, del basquetbol en particular.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*