Home / Actualitat / ARGALA: Una vida dedicada a la teoria i a la praxi per al combat

ARGALA: Una vida dedicada a la teoria i a la praxi per al combat

 Un article de Jordi Peralta

Coincidint amb l’aniversari de la mort d’Argala, fem una repassada al seu historial al capdavant de la lluita per l’alliberament nacional i social d’Euskal Herria

“Denok eman behar dugu zerbait gutxi batzuk dena eman ez dezaten”

(“Tots hem de donar quelcom perquè uns pocs no ho donin tot”)

Fa 35 anys, membres del Batallón Vasco Español assassinaven José Miguel Beñarán Ordeñana, “Argala”. L’acció del grupuscle feixista, que va tenir lloc a Anglet (situat al País Basc francès, refugi habitual per als combatents d’Euskal Herria Sud), posava punt i final a la trajectòria d’un militant històric d’ETA. Un dels principals teoritzadors marxistes-leninistes del moviment basc d’alliberament nacional. Però què més podríem destacar d’aquest interessant personatge, tant a nivell biogràfic com a nivell ideològic?

Argala neix a Arrigorriaga, vila de l’àrea industrial de Bilbao, l’any 1949. Fill d’un petit empresari jeltzale (és a dir, simpatitzant dels postulats del PNB), ben aviat mostra inquietuds polítiques i un cop té constància de l’existència d’una nova organització patriòtica i socialista, que lluita per la independència d’Euskadi, decideix sumar-s’hi. La primera acció destacada la porta a terme el 31 d’octubre de l’any 1968: el cementiri del seu poble apareixerà, al dia següent, ple de pintades amb lemes com ara “Independentzia”, “Gora Euzkadi Askatuta”… La seva implicació cada volta esdevé major, fins que, amb 21 anys, es veu obligat a passar a la clandestinitat. Es mou força per Madrid, on mira d’establir una cèl·lula estable que ofereixi cobertura a les accions de l’organització armada en territori basc. A la capital de l’Estat comença a preparar l’Operación Ogro, que desembocaria en l’atemptat contra Carrero Blanco. Un atemptat que elimina la peça clau per a la continuïtat del règim franquista, accelerant les contradiccions entre les diverses famílies ideològiques del mateix i facilitant-ne l’ensorrament. Segueix vinculat a l’organització malgrat les escissions i els successius cops repressius, s’erigeix com a referent teòric d’ETA militar –que, a diferència d’ETA político-militar, defensa la separació entre l’estructura armada i l’estructura política– i treballa incansablement per l’emancipació de la classe treballadora basca fins a la seva mort.

Tots els qui el varen conèixer en destaquen les virtuts: “Tenia un tarannà receptiu i flexible, en altres paraules, revolucionari”, comenta el seu company Eugenio Etxebeste. El polític Telesforo Monzón lloa la concepció que Argala tenia del grup armat: “Considerava ETA, per sobre de tot, com una emanació espontània, col·lectiva i anònima del nostre poble”. Finalment, Alfonso Sastre, escriptor i exmilitant del PCE, n’elogia la capacitat de saber combinar una elaborada capacitat teòrica amb una praxi de combat coherent amb aquesta: “Era un home de lletres i d’armes”. Les persones que van tenir-hi un contacte estret sempre el recordaran, cada nit, al seu escriptori, acompanyat d’una copeta de conyac, escrivint sense parar, cercant les paraules que expressessin a la perfecció allò que volia transmetre a la militància. Era tan autoexigent, de fet, que mai no va saber perdonar-se el fet de no parlar amb total fluïdesa l’euskara. Per a la posteritat queden les seves brillants anàlisis i conceptualitzacions, les quals en cap cas no s’han de deslligar del context polític, econòmic i social del País Basc dels darrers anys del franquisme i els primers de la mal anomenada “Transició”. Si més no, el missatge de fons que donen a entendre els seus textos encara segueix ben vigent: “no hi ha alliberament nacional sense alliberament social”.

PENTAX DIGITAL CAMERA

Argala ha esdevingut un mite per al jovent independentista
basc. Foto: rafaelnarbona.es

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*