Inici / Les Columnes / Art Censurat
font: http://fitzrovianews.files.wordpress.com

Art Censurat

Una columna de Jordi Mèlich

Avui en dia, quan es parla d’art, s’acostuma a pensar en les modalitats més prestigioses, les que tenen més història. La pintura, l’escultura, o l’arquitectura tenen una trajectòria mil·lenària, que els proporciona molta importància en l’actualitat. Però hi ha noves formes, no tan reconegudes, que comencen a guanyar transcendència en la societat. La fotografia, l’art urbà i la dansa, entre d’altres, guanyen admiradors i reclamen més presència i reconeixement.

 Un d’aquests nous tipus d’art, l’art urbà, presenta una contradicció. Tot i ser una forma d’expressió que comença a tenir molta rellevància sobretot entre col·lectius joves i reivindicatius, té un component agreujant ja que està considerat il·legal gairebé a tot el món. És una modalitat d’art políticament controvertida.

 A Barcelona, per exemple, el graffiti està considerat delicte i comporta sancions d’un màxim de 3000 euros. Fins i tot es multa a comerciants i artistes si els primers encarreguen una peça per la persiana del seu local. Es tracta d’una pràctica que s’havia anat estenent des de l’any 2004, quan es va començar a multar i controlar el graffiti i la pintura a la ciutat. Servia per reemplaçar la manca de murs i parets on es permetés realitzar art urbà. Però ara s’evita amb multes que arriben als 600 euros entre comerciant i artista.

 Tot i això, vivim en ciutats on sí que es permet ocupar immenses façanes amb publicitat. ¿És coherent que allò que expressen majoritàriament els ciutadans estigui restringit? ¿Per què no es restringeixen també els elements publicitaris del carrer? ¿Què és el que la gent prefereix realment, llibertat o control?

 No demano una ciutat plena de pintures, serigrafies i graffitis, però sí que podem assolir una ciutat en què l’art, al menys, convisqui amb la publicitat. Potser el problema resideix en el caràcter reivindicatiu que comporta l’art urbà, fet que propicia que sigui menyspreat per els qui tenen el poder.

 “Imagina una ciutat on el graffiti no fos il·legal, una ciutat on tothom pogués dibuixar el que volgués. On cada carrer estigués ple de milions de colors i petites frases. On esperar a la parada de l’autobús mai fos avorrit.” Banksy, Wall and piece

font: http://fitzrovianews.files.wordpress.com

font: http://fitzrovianews.files.wordpress.com

Redacció

Un comentari

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*