Inici / Actualitat / Encara queda molt per somiar
Martin Luther King a Washington DC durant les marxes pels drets civils - Font: Outside the Bell
Martin Luther King a Washington DC durant les marxes pels drets civils - Font: Outside the Bell

Encara queda molt per somiar

Una columna de Samuel Rubin

 

El 4 d’abril de 1968, mentre preparava una manifestació en suport del sindicat dels escombriaires negres de Memphis, Martin Luther King va ser assassinat. L’autor confés del crim, James Earl Ray, un presoner blanc recent escapat de la presó va ser condemnat a 99 anys. No obstant això, es va retractar de la seva confessió molt pocs dies després i fins a la seva mort el 1998 va reiterar en tot moment la seva innocència. Una confessió que inclús la familia Luther King avalava.

L’autor del cèlebre discurs ‘I have a dream’ i guanyador d’un Premi Nobel de la Pau el 1964 impulsà el moviment antisegregacionista als Estats Units i fóu determinant en la millora dels drets civils de la població afroamericana.

No obstant les conseqüències del racisme a Nord Amèrica segueixen latents i la realitat va més enllà de tenir un president negre. Actualment, els afrodescendents segueixen sent el grup ètnic amb la situació social més precària en la primera potencia mundial. La xenofòbia és una realitat de la qual no escapa cap immigrant.

El fenomen polític ‘Yes We Can’, impulsat per l’administració d’Obama, no és gaire conseqüent amb el discurs de Martin Luther King, ja que la realitat socio-econòmica que viu el país dista prou del somni del pastor. Mentre que la primera família negra a la Casa Blanca marca un canvi relatiu de paradigma, els afroamericans estan a punt d’extingir-se al Senat federal i en els diferents governs estatals. D’ençà que Obama va guanyar les eleccions de 2008, ni un sol polític negre ha aconseguit ser elegit per la cambra alta i l’únic governador afrodescendent haurà de deixar el càrrec aquest mateix any.

El color de la pell del president d’Estats Units no ha frenat l’empobriment dels col·lectius més marginals. Actualment, l’índex de pobresa senyala una diferència de quinze punts entre blancs (13%)  i negres (28%),  i l’atur és (i segueix sent) un problema crucial.

A més, casos judicials com el de Trayvon Marin perpetuen la concepció que els perjudicis racials segueixen molt presents a la cort i això queda patent a l’hora de calcular la població penitenciària més gran del món. Per exemple, un de cada 15 adults negres està entre reixes, una xifra que augmenta a un de cada nou en la franja d’edat dels 20 als 34 anys. Lleis com ‘Stand your ground‘ (dispara tu primer) o el repartiment injust de penes a l’hora de condemnar l’abús de drogues aboquen a la criminalització racial.

La dura realitat és que els fonaments racistes en els quals es van assentar els Estats Units, encara perduren i curiosament, si un mira el currículum acadèmic de qualsevol escola, pública o privada, trobarà que no solament no s’està ensenyant sobre el racisme, sinó que els mites racistes es segueixen difonent a través dels llibres de text, on els ”peregrins” arribaren per buscar ”llibertat religiosa” i només  van trobar ”terres deshabitades” o poblades per ”salvatges”. Per això no és d’extranyar que els crims contra els immigrants segueixin el guió de la retòrica racista que els serveix de combustible.

Martin Luther King a Washington DC durant les marxes pels drets civils - Font: Outside the Bell

Martin Luther King a Washington DC durant les marxes pels drets civils – Font: Outside the Bell

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*