Crec, o sé, que sempre he sigut una mica peculiar. De petit no tenia gaires amics al col·legi. No encaixava en cap dels grups predeterminats per les regles invisibles de la infància: els nens bons, els dolents, els tímids, els ...
Llegeix més »Una amante complaciente
Una reseña de Marta Hernàndez Autoeditarse, hoy en día, es un acto valiente. También lo es perseverar con una idea casi 15 años. Hacerla nacer, dejar que crezca tímidamente, alimentarla y sustentarla contra viento y marea y seguir ilusionado por ...
Llegeix més »Desesperançadorament viu
Avís: aquest text pot ferir sensibilitats. M’aguanto la polla a la mà, amb el dit polze i l’índex em baixo la pell que recobreix el gland i la torno a pujar, lentament. Sento calfreds als ous, el cor em batega ...
Llegeix més »Teva
Un text literari de Marta Hernàndez El sol cau. Fa una tarda molt maca. Caminem junts pel parc. Tot està ple de colors, l’herba està més verda que mai, els arbres s’alcen amb ganes d’arribar molt amunt i fins i ...
Llegeix més »Content
Un text literari de Marta Hernàndez Obro els ulls. No m’acostumo encara a l’habitació, tan blanca. Tan freda. És purament funcional. El llit és còmode, tot i que gairebé ja no el noto. Hi ha la butaca, de color beix, ...
Llegeix més »No vinguis
Un text de Marta Hernàndez Acabem de follar. No m’atreveixo a fer-te cap petó. Ni a tocar-te. Tampoc vull. Tinc ganes de plorar. M’aixeco del llit i et miro, estirat amb els ulls tancats. Ocupes tot el llit. Vull eliminar-te. ...
Llegeix més »Extrems
Un text de Marta Hernàndez Fent l’amor davant del mar, estès com un llençol. Mirant els teus cabells i els teus ulls, la teva boca. Jugant a fer veure que no veiem com la nit ja és dia. Jugant a ...
Llegeix més »Para que no nos olvide el tiempo
Estaría bien que el humo no existiera, que se quedara en las raíces de las piedras, así como estas letras. Que las ventanas no lloraran, y yo pudiera. Que el gris del cielo no se me contagiase y que la ...
Llegeix més »