Inici / Cultura / Poesia / Barcelona
Plaça Espanya, Barcelona. Imatge de Clàudia Rius (http://www.flickr.com/criwz)
Plaça Espanya, Barcelona. Imatge de Clàudia Rius (http://www.flickr.com/criwz)

Barcelona

Un poema de Clàudia Rius

La definició de la paraula “acollidor”

es troba sota les passes de les persones

sobre les rajoles dels barris

d’aquesta gran ciutat:

Barcelona.

D’aquell nen que va a jugar al parc

i es troba una nena del mateix origen

i li explica que és kurd i que fa molt,

no sap quan,

qui sap quan,

que no veu a la seva àvia;

però que si vol, poden jugar junts

amb la seva pala i la seva galleda,

que ell i la seva família viuen bé aquí

i estan tranquils en aquest lloc:

Barcelona.

D’aquella dona que fa un temps

va decidir que volia mar

i muntanya i sol i núvol

i modernisme i modernitat

i soledat i companyia.

Va decidir que ho volia tot

sumar la varietat

 assaborir-ne el resultat:

trepitjar-lo amb la seva sola,

estudiar-lo amb els seus ulls,

sentir-se part de la terra

i de la llengua i del caràcter,

i va recórrer a un sol nom:

Barcelona.

D’aquells homes que solitaris

entremig dels carrerons

busquen un lloc arrecerat

per poder passar la nit

i en els seus malsons

d’alcohol i de soledat

murmuren un sol nom,

que els té esclaus però no en defugen:

Barcelona.

És així com la definició de la paraula “acollidor”

es troba sota les passes de les persones

sobre les rajoles dels barris

d’aquest petit món,

que quan no t’hi fixes ja t’ha atrapat,

ja t’ha entrat dins i ja sents teu:
Barcelona.

Plaça Espanya, Barcelona. Imatge de Clàudia Rius (http://www.flickr.com/criwz)

Plaça Espanya, Barcelona. Clàudia Rius – lacolumna.cat

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*