Inici / Actualitat / Can Vies i els enemics del Procés

Can Vies i els enemics del Procés

Un article d’opinió de Jordi Peralta

Pedro J. Ramírez no és pas l’únic aficionat a les teories de la conspiració. Ho hem pogut comprovar aquests darrers dies, durant l’anomenat #EfecteCanVies (la resposta popular davant del desallotjament de l’emblemàtic centre social autogestionat que ha sacsejat el barri de Sants). El fet és que un seguit de personatges de l’esfera mediàtica nostrada, propers a Convergència i al sobiranisme dretà, s’han afanyat a relacionar els aldarulls amb estranyes trames fosques on conflueixen, de manera sorprenent, el CNI, la CUP i els anarquistes.

La hipòtesi és la següent: les clavegueres de l’Estat espanyol estarien utilitzant els moviments populars catalans per desestabilitzar Catalunya. Així doncs, aconseguirien enfrontar l’independentisme d’esquerres i la classe treballadora amb el govern autonòmic, per una banda, i justificarien la intervenció d’efectius policials de la resta de l’Estat davant la suposada ineficàcia dels Mossos a l’hora d’aturar els “violents”, per l’altra. Es tractaria de fer veure, a ulls de tothom, que el Govern català no és capaç de controlar l’ordre públic i necessita l’ajuda de Madrid per fer-ho. Tot plegat, evidentment, amb la celebració de la consulta d’autodeterminació a l’horitzó.

Aquesta bajanada cau pel seu propi pes, però. Barcelona ha estat un dels principals focus mediterranis de la lluita per l’emancipació de les classes populars. És tan senzill com fer un cop d’ull als darrers dos segles: les bullangues, la Setmana Tràgica, la vaga de La Canadenca, el pistolerisme, l’arrelament de la CNT i dels postulats anarquistes, la Revolució del 1936… I la burgesia catalana, la mateixa que avui assenyala de manera totalment desvergonyida estranyes connexions entre els serveis secrets espanyols i l’Esquerra Independentista, ahir era la primera a recórrer a l’exèrcit del Regne per tal de sufocar les revoltes. En aquest sentit, són prou encertades les paraules de l’històric dirigent anarcosindicalista català Salvador Seguí, que l’any 1919 afirmava, a l’Ateneu de Madrid, referint-se a la Lliga:

 “Tant se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics…. Quan són a Barcelona, si pensen que es troben en perill els interessos de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per oferir els seus serveis a la monarquia centralista, i més d’una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre.”

 La història és un pèndol. Gairebé un segle més tard, no ha canviat gairebé res. L’any 2011, arran de l’acampada dels indignats a la Plaça de Catalunya, el sobiranista Felip Puig no descartava demanar ajuda a la Guàrdia Civil per eradicar el moviment 15-M. Ara ens envien efectius de la Policia Nacional, la repressió dels quals serà molt benvinguda per tots aquells que volen acabar amb els “violents antisistema” de Sants. Els mateixos que, paradoxalment, són els primers a carregar-se Barcelona. Amb corbata i des dels seus luxosos despatxos, això sí.

 Desconfieu, per tant, de tots els qui assenyalin conspiracions. CiU representa els interessos de la classe dominant i, per molta senyera que alci, només té una nació: la seva butxaca. No us deixeu endur pels cants de sirena d’aquesta tropa de salvapàtries, molts dels quals avalaren amb el seu silenci còmplice, fa dues dècades, l’Operació Garzón contra l’independentisme català. La conclusió és clara: cal denunciar sense miraments els malabarismes dialèctics dels tertulians a sou del Règim i de totes les tietes convergents que embruten la causa del catalanisme amb el seu histerisme xovinista. És una necessitat urgent.

10410074_10203852196016458_5563947_n

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*