Inici / Política / Catalunya / Canal Segarra-Garrigues, un projecte controvertit i incert
Canal Segarra – Garrigues Font: http://locals.esquerra.cat/

Canal Segarra-Garrigues, un projecte controvertit i incert

Un aritcle d’Anna Utgés

La província de Lleida és coneguda per la seva tradició agrícola. Aquesta economia, basada en el sector primari, trontolla sovint: terrenys poc fèrtils, glaçades a l’hivern, calamarsades estiuenques, preus que cauen amb l’entrada de productes estrangers… Factors majoritàriament incontrolables que condicionen la collita i els beneficis anuals de milers de famílies lleidatanes. El volum de fruita, la seva qualitat i el preu que aquesta duu al mercat són les peces clau; l’èxit o el fracàs de la campanya depenen d’aquestes.

L’aigua augmenta la productivitat agrícola, i per tant, el conreu de regadiu resulta més rendible que el de secà. Un bon aprofitament de l’aigua és essencial per fer prosperar l’agricultura. És per això que, des de temps immemorials, els àrabs van construir petites sèquies; posteriorment van arribar a la província de Lleida el canal de Pinyana (1147), el d’Urgell (1862), el de Catalunya i Aragó (1910), i el Segarra- Garrigues (2009). Gràcies a aquestes infraestructures, un 43% de la superfície de cultiu lleidatana ha passat a ser de regadiu.

El canal Segarra- Garrigues consisteix en l’obra més ambiciosa que s’ha plantejat a Catalunya des de la construcció del canal d’Urgell (segle XIX). El seu curs és de 84’7 quilòmetres, entre el pantà de Rialb i l’embassament de l’Albagés, formant un arc pel bell mig de la plana de Lleida. Té com a objectiu convertir a regadiu 70.150 hectàrees, pertanyents a sis comarques lleidatanes. L’any 1994 es va declarar matèria d’interès general, i des d’aleshores ha estat objecte de diverses polèmiques fruit d’oposicions per part de grups ecologistes. Si bé és cert que la transformació del secà a regadiu augmenta la productivitat i els beneficis econòmics, també ho és que la fauna i la flora sofreixen una transformació radical.

Aquesta modificació de les condicions ambientals posa en perill moltes espècies d’aus estepàries autòctones, i davant aquest conflicte, els ecologistes van apel·lar, l’any 2001, la Unió Europea per solucionar-lo. La UE ha emès una resolució que obliga a declarar zones d’especial protecció d’aus (ZEPA) part de les àrees que inicialment estaven catalogades com a futur terreny de regadiu; concretament 42.144 hectàrees, la qual cosa va de la mà d’una modificació de la dotació d’aigua.

L’esmentat canvi en la distribució del regadiu comporta, al seu torn, serioses disputes entre els més de 16.500 regants afectats pel Segarra- Garrigues, els ecologistes, i l’administració. I és que, fins aleshores, les propietats d’un sol pagès eren força petites i disperses, però amb l’arribada del projecte es va impulsar la concentració parcel·lària. Aquesta, consisteix en assignar a cada propietari un nombre mínim de finques amb un valor similar a les que posseïa prèviament. La concentració persegueix diversos objectius: facilitar el reg, reduir els costos d’explotació i millorar la viabilitat. Un cop feta la concentració no hi ha marxa endarrere, i és en aquest punt on comencen els problemes. En diversos casos, els terrenys organitzats prèviament a la concentració, pertanyien a zones fora de les ZEPA, les quals podrien ser explotades com a regadiu, i en canvi, amb la nova distribució, queden dins d’aquestes àrees que han de mantenir el conreu de secà, menys productiu. Les queixes les pagesos doncs, s’adrecen al fet que quan es va impulsar i aprovar la concentració, les ZEPA encara  no s’havien marcat, de manera que els camperols van decidir tirar-la endavant desconeixent les conseqüències que comportaria.

Un projecte de gran envergadura que encara actualment està en construcció, que s’ha sotmès a diverses modificacions, i segueix sent objecte de crítiques i disputes per part dels camperols implicats, els grups ecologistes i les institucions. Ja que, cal tenir en compte que no només es tracta d’una obra que afecta els pagesos de Lleida, sinó que abraça també vessants polítiques, socials, econòmiques i ecològiques, entre altres. A més, aquesta modificació del tipus de conreu comporta costos pels pagesos; per exemple la quota de l’aigua, o la modificació del preu del sòl; i és que aquell que passa a ser de regadiu incrementa el seu valor. Precisament arran d’això, hi ha qui augura una possible dinàmica especulativa que podria acabar excloent les famílies camperoles més humils, que han treballat la terra durant anys amb el pas de generació en generació. Es pot concloure doncs, que malgrat el canal Segarra – Garrigues ja és una realitat, continua ple d’incerteses i interrogants.

Cinquè tram del Canal Segarra-Garrigues, des d'Arbeca fins a l'Albagés Font: http://www.somgarrigues.cat/

Cinquè tram del Canal Segarra-Garrigues, des d’Arbeca fins a l’Albagés
Font: http://www.somgarrigues.cat/

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*