Inici / Actualitat / Cap de campanya d’ERC: “Tenim un candidat que, com més gent el conegui, més vots tindrem”
fotos

Cap de campanya d’ERC: “Tenim un candidat que, com més gent el conegui, més vots tindrem”

Josep Gonzàlez, Cap de campanya d’ERC Barcelona per les eleccions municipals. / Foto: Arnau Lleonart
Alberto Prieto/ Arnau Lleonart. Barcelona.

Josep Gonzàlez organitza en aquestes eleccions municipals la seva primera campanya electoral per a ERC. Sense ser treballador del partit, Gonzàlez fa treball de voluntari com a cap de campanya de la candidatura d’Alfred Bosch. Proposa una campanya de proximitat, de base, i destacant la figura de Bosch, encarada a que la gent “el visualitzi com a alcalde”  

 

Vist des de dins i com a cap de la campanya, com diries que afecta la campanya electoral al resultat final de les eleccions?

En una ciutat com Barcelona depèn del tipus d’eleccions. La gent vota diferent en segons quines eleccions són, és el que se’n diu factor de vot. Normalment hi ha un factor que acaba manant. Hi ha hagut eleccions on ha estat el canvi, la regeneració o l’eix nacional. Crec que estem davant de les eleccions on la campanya electoral i el que fem els diferents partits en campanya és el que determina més que mai el vot final, per dos motius bàsicament. El primer, perquè estem en una escena de canvi nacional, i el segon per la irrupció de noves forces polítiques. La gent vota bàsicament per marca de partit i per candidat. Nosaltres tenim la marca de partit a l’alça i un candidat nou, per això la campanya s’orienta molt al candidat.

Des d’abans de començar la campanya totes les enquestes mostren que la pujada que sembla que tingui ERC és sobretot per l’impuls que està tenint a escala nacional. Tenint en compte això, realment el que es faci en campanya alterarà tant el resultat?

Depèn de segons en quina clau voti la gent, però jo crec que Barcelona té un vot molt d’esquerres. I nosaltres som els únics que ho tenim tot. Estem convençuts que aquesta campanya està orientada per anar a guanyar. No es planteja de la mateixa manera una campanya si vols guanyar o si vols estar allà. La nostra ambició d’inici és anar a guanyar aquestes eleccions a Barcelona i entenem que podem fer-ho.

La gent a Barcelona és bàsicament d’esquerres, vol regeneració democràtica i transparència i vol polítiques justes. A més hi ha molta gent que en aquests moments veu que una eina perquè la gent visqui millor és la independència de Catalunya. Nosaltres, d’alguna manera, som els únics que tenim les tres coses. Esquerres, regeneració i Barcelona com a capital. És molt fàcil dir que estàs net quan acabes de néixer, però nosaltres fa 84 anys que estem en política i no tenim ni un cas de corrupció. Podem haver posat la pota però mai posar la mà a la caixa. Les altres dues forces que poden guanyar les eleccions no tenen aquest 3 x 1 que identifica la majoria de gent de Barcelona. A uns els falta la part d’esquerres i als altres els falta la part nacional. Per tant entenem que en aquesta campanya és això el que hem de fer arribar a la gent.

La campanya electoral com a tal comença dues setmanes abans de les eleccions, però des de quan es comença a posar en marxa tota la maquinària?

Nosaltres després de l’estiu comencem a estructurar l’equip de campanya i llavors entrem en una fase de pre-precampanya, que arriba fins a finals de març. Al desembre vam fer una presentació de l’Alfred com a candidat, una sessió participativa del programa amb entitats i gent de fora del partit. A partir d’aquí comencem a generar molts imputs temàtics i estructurem molt bé una àrea de comunicació per arribar a tothom. Des de principis d’abril fins al 7 de maig seria la precampanya oficial, que és amb el que estem ara. Després ja és campanya oficial, que són els quinze dies, que ens ve molt marcada i molt pautada pels mitjans i per les rodes de premsa.

Tant de bó poguessim anar a explicar el procés als mitjans espanyols, però no ens hi deixen. Juguem en desigualtat de condicions.”

En tota aquesta visualització de l’Alfred hi ha molta feina de carrer que molts cops no ha recollit la premsa.

Bé, no ho hem explicat a la premsa, no és que no ho hagi recollit. Això està a la nostra web, a “Parlem barris”, on hi ha totes les visites que ha fet l’Alfred en aquests mesos. La premsa comença ara a seguir-te cada dia, però fins ara no. Segons quines visites fins i tot són molt més lliures si no hi ha premsa.

Se li dóna molt de pes en aparèixer molt als mitjans?

En una ciutat com Barcelona ve donat i ja ens va bé. Nosaltres tenim un candidat aquestes eleccions que com més el conegui la gent, més vots tindrem. Quan ens convoquen els mitjans i l’agenda ho permet, hi anem.

Ho deia sobretot tenint en compte la hipermediatització d’algun dels altres candidats com Ada Colau. L’Alfred no és que aparegui sovint a tertúlies més enllà d’algun cop a Els matins o al PuntCat, però no a la Sexta Noche i altres similars.

Tant de bo, poguéssim anar a la Sexta Noche, però no ens conviden. Ens encantaria anar als mitjans espanyols a explicar el procés català. No ens hi deixen anar. Aquí es juga en desigualtat de condicions.

Les enquestes que han sortit fins ara no reflecteixen el resultat, sobretot pel que fa a Esquerra”

Així doncs esteu prioritzant el treball de base per davant d’aquesta visualització més massiva?

No, fem les dues coses. Ara apareixerem als mitjans perquè en campanya et segueixen. Jo crec que és un complement i s’ha de trobar l’equilibri sempre entre la proximitat i que la gent s’assabenti del que fas. Si la gent no sap les propostes que fas no tenen suficient informació per votar-te. Tot i així el votant és intel·ligent i sap en mans de qui posa l’ajuntament de Barcelona. Jo crec que les enquestes que han sortit fins ara no reflecteixen el resultat que hi haurà, sobretot pel que fa a Esquerra. Estic convençut perquè tenim dades pròpies que ens diuen que estem molt més amunt del que surt a les enquestes que s’han publicat fins ara.

Josep Gonzàlez és un dels militants voluntaris que treballen a la campanya d’ERC Barcelona. /Foto: Arnau Lleonart

 

Com participen els militants de base o simpatitzants en la campanya?

 

Nosaltres som un partit que té militants, simpatitzants i amics. Els militants són els que paguen quota, amics són els que donen les dades i simpatitzants és un entremig. Tots tenen molt de pes a les decisions que es prenen dins del partit. Ara hi ha alguns partits que diuen, triarem entre la nostra gent els candidats i en els districtes, com a regidorables… Nosaltres ja fa anys que practiquem la participació i la decisió des de les bases. Vam veure que el projecte d’ERC de Barcelona i Alfred Bosch en particular com a candidat era un projecte que ens podia obrir molt. Enteníem que se’ns podia apropar molta gent que potser afiliar-se o entrar en un partit els costaria més però que ajudar des de fora en una candidatura seria més fàcil. Llavors vam començar aquest projecte que es diu Voluntaris per Bosch; que són persones que no són ni militants ni simpatitzants ni amics i el que fan és ajudar-nos. Participen en les parades i els actes, parlen amb gent i participen al programa fent aportacions.

 

Com es relacionen els diferents candidats, dins de les seves respectives campanyes?

 

Hi ha una relació molt cordial, cadascú intenta exposar les seves idees. És més anar a favor del teu projecte que en contra del dels altres. Ara comencen a haver-hi debats i començarà a haver més diàleg i interrelació. El dia a dia pot afectar com tocaràs els temes, però no els temes que acabaràs tocant. Tenim molt clar què explicarem i com ho explicarem. Si t’han fet alguna proposta o t’han llençat un guant s’altera una mica més el timing però no tant el contingut.

 

En els pamflets apareix sobretot Alfred Bosch per això que ens deies del perfil del candidat, però també hi ha uns altres perfils com Juanjo Puigcorbé i Ernest Maragall que recorden una mica el maragallisme. És una estratègia per atreure votants socialistes cap a ERC?

 

El maragallisme va tenir una visió per Barcelona i va intentar posar-la de capital. Ara aquesta visió jo crec que la té l’Alfred. No és que siguem els hereus, ningú no té el patrimoni de res, però nosaltres tenim una visió per Barcelona, volem que sigui una ciutat d’èxit però que arribi a tots els ciutadans. En el moment on ens trobem, molta gent que prové del socialisme ha vist que amb Espanya no hi ha res a fer. Per tant, fan el pas natural i vénen cap a un espai d’on nosaltres no ens hem mogut. Fa anys que som allà però ningú no pensava que vinguessin fa uns anys.

 

Més enllà d’haver-se mogut o no, el recurs retòric de la comparació i l’apropament discursiu a sectors socialistes està ajudant?

 

La resposta és sí. Quan un partit s’obre i representa diferents perfils la gent s’hi suma. El matís, però, és important. No és fruit d’una estratègia per tenir més vots sinó que és fruit d’obrir les portes perquè la gent entri i pugui sentir-se còmodes amb nosaltres.

La gent ha d’interioritzar Alfred Bosch com a alcalde”

Aviat començaran els grans actes electorals. Explica’m una mica com serà la campanya al carrer.

 

Hi ha tres grans actes: el d’inici de campanya, l’acte central i l’acte final. Després, durant els dies de campanya es fan les rodes de premsa i s’assisteix a altres temes d’agenda on entenem que l’Alfred ha de ser present. Si no hi pot ser ell hi enviem una persona que es presenta per regidor, que estan especialitzats en diferents temàtiques. L’acte inicial el farem el dia 7 a la nit a Fabra i Coats, al carrer. Quasi tot ho estem fent al carrer. L’acte central, que serà l’acte multitudinari, és el diumenge 17 i després fem l’acte final que serà a Sant Vicent dels Horts. Bàsicament hi ha aquests tres grans actes i després el dia a dia.

 

Com treballeu l’elaboració del cartell i de recursos audiovisuals?

 

Bàsicament el que es busca és transmetre el que portem dins. És l’alcalde del sí. No estem tot el dia protestant, però en canvi tampoc no creiem que els coses estiguin bé. No som ni els uns i els altres. Les coses que no estan bé s’han de canviar, però fent propostes. De cara a fer la precampanya nosaltres vam treure un claim que és «És l’hora de Barcelona» que volíem situar-lo a nivell temàtic «És l’hora de l’educació», «És l’hora del turisme de qualitat», «És l’hora de…». Després visualitzem l’Alfred com alcalde, que és el que la gent ha d’interioritzar. El que intentem és simplicitat i transmetre els eixos principals.

 

El treball de Gonzàlez i el seu equip es duu a terme en la petita seu de campanya, al Carrer Diputació, d’acord amb els curts pressupostos de campanya del partit. /Foto: Arnau Lleonart

A banda dels cartells i els díptics, quin paper doneu a la comunicació digital amb les xarxes socials?

Som, segurament, el partit que millor fem la comunicació en xarxa. O com a mínim això diuen les xifres. Som el partit que més creixem. Tenim setmanalment un abast de 300.000 persones a qui arribem, amb 4.000 interaccions dels usuaris, 2.000 visites setmanals a la web i cada setmana ens mencionen a Twitter més de 3.000 persones. A banda de l’equip de comunicació de l’estructura de ciutat hi ha equips de comunicació de districte que tracten temes concrets i els ERCtivistes, que són persones que reben el nostre missatge i el difonen.

Quina és la feina prèvia que ha donat aquestes xifres?

Sobretot és generar continguts que puguin interessar i que connectin. Us convido a veure el vídeo “És l’hora de parlar clar”, que no agradarà a tothom potser.

Per acabar volem parlar del finançament de la campanya. D’on surten els diners per pagar-ho tot?

Estem fent una campanya amb molta diferència en els diners que es gastaven en campanyes anteriors. Un exemple és que farem molta menys publicitat exterior, no abusarem dels metros i els autobusos. Ens gastarem els diners que ens podem gastar-nos. Hi ha un límit de despesa legal, que el partit complirà al 100%. Una altra qüestió molt important, que no poden dir tots els partits, és que per aquesta campanya no demanem cap crèdit a cap banc. És una decisió que hem pres i que és la primera vegada que fem.

I els diners d’on surten si no són de cap banc?

La gran part són diners estalviats pel partit en els darrers anys i després de gent que vol fer donacions, però no té un pes rellevant. La implicació ve més amb la part emocional que va lligada a dedicar temps lliure a col·laborar en un projecte col·lectiu que la gent es creu. No insistim gaire en això, en els actes no tenim guardioles. Hem estalviat durant el temps per poder fer coses amb austeritat però que quedin dignes i ja està bé.

Amb això que has dit sobre que ERC complirà al 100% els límits legals vol dir que altres partits no els compleixen tant al 100%?

No, en absolut. No tinc informació com per poder opinar-ho. Sé el que fem nosaltres, no els altres partits. Però costa de creure que hi hagi tants diners per fer tantes coses.

Arnau Lleonart
Encetant la vintena. Intento escriure sobre el que veig, el que em preocupa i el que m'agrada.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*