Inici / Esports / Colònies futboleres
Club Atlètic Tetuan, temporada 1951/52. Font: Tetuanrecuerdos.

Colònies futboleres

Un article d’Omar Naboulsi Hernández

Hi va haver un temps en què l’estat espanyol disposava de territoris en els cinc continents i va aguantar les seves possessions uns quants segles a mercè del seu esperit imperialista. A causa de la pròpia decadència espanyola, va anar perdent aquestes terres fins a quedar reduïda a principi del segle XX a Guinea i les possessions al nord d’Àfrica. Aquestes últimes colònies no van ser alienes a la febre del futbol i van participar, amb més o menys fortuna, en la vida esportiva de l’època.

Així mateix, el cas més significatiu dels antics equips colonials va ser el del Club Atlètic Tetuan, que va participar en la temporada 1951-1952 en la 1a divisió de la Lliga espanyola, quedant en últim lloc en la seva única temporada a l’elit del futbol espanyol.

Tanmateix, altres entitats com el Larache Club de Futbol, que va militar 9 temporades en la 3ª divisió espanyola (des de la 1946-7 fins a la 1955-56), eren reconegudes a la península. No obstant això, aquest club del nord d’Àfrica va desaparèixer després de la independència del Marroc. A l’any següent el club es va refundar per disputar la lliga marroquina i van tornar les glorioses tardes de futbol a l’estadi Santa Bàrbara.

El Larache C.F. no va ser l’únic conjunt africà que va disputar la tercera categoria espanyola. La Unió Tangerina, el Vila de Nador, el Sevillana, els Pescadors, l’Alcàsser o l’Àfrica Ceutí van ser altres clubs emblema d’aquell futbol precari que va arribar a creuar l’estret.

Menció especial per a Escola Hispà-Àrab de Tànger, que va militar una temporada a 2ª divisió espanyola en 1939-40, ocupant una meritòria vuitena posició en finalitzar el campionat.

Un dels casos més rocambolescos del futbol colonial de l’època va ser el de la Unió Esportiva Espanya de Tànger, que va romandre bona part dels anys 40 a la 2ª divisió espanyola i que després de la independència del Marroc es va fusionar amb l’Algesires CF, un succés sense precedents.

També hem de destacar que hi va haver una munió d’equips de futbol en les colònies espanyoles, amb més o menys nivell, que van ser integrats en lligues locals, regionals o nacionals de l’època. Un d’aquests equips amateurs, la Joventut Esportiva Israelita de Larache, integrava a la comunitat jueva de l’antiga plaça espanyola, una cosa impensable de veure avui dia en territori islàmic.

Joventut Israelita Esportiva Larache. Font: LaracheHistoria.

Joventut Israelita Esportiva Larache. Font: LaracheHistoria.

El mateix va passar a Guinea, amb la diferència que els equips guineans van destacar molt menys en futbol que els del Protectorat espanyol del Marroc. La distància amb la península, l’escassa població local i la poca orientació cap a l’esport que existia a la Guinea espanyola va fer que amb prou feines hi hagués equips de futbol de nivell.

A causa d’aquesta manca de nivell, els campionats de futbol guineans es van organitzar en dues fases. A la primera, els campionats es van organitzar per separat en les dues zones de la colònia, amb un campionat de lliga de tres categories (Primera, Segona i Tercera) a la zona insular, i un altre de dues categories (Primera i Segona) a la zona Continental. Així la temporada 1951-1952 van militar a primera divisió: Cultural, Rebola, Joventut, Racing, Laka, Espanyol, Isleño i Ibós -zona insular- i el Continental, Ekuku, Racing, Royal, Africà, Hèrcules, Atlètic i Las Palmas -zona continental-.

Posteriorment es van organitzar campionats separats per europeus i indígenes, fent gala de la discriminació de l’època. En la temporada 1956-1957 estan afiliats a la federació als “europeus” CD Juvenil, Barcelona Junior, CD Santa Isabel, CD Els Pols i CD Canàries i els “indígenes” CD Cultural, CD Hèrcules, CD Escolar, CD Espanyol de Santiago de Baney, CD Isleño, CD Oriental i CD San Fernando.

Aquest és tan sols un petit retall del que va ser el futbol en les antigues colònies espanyoles d’Àfrica. No han passat ni 50 anys d’allò i sembla com si mai hagués existit tal cosa. Els joves d’ara ho veuen com un fet llunyà i anòmal, però potser els més grans de la nostra societat troben a faltar aquelles tardes de futbol entre colonialistes i colonitzats. És, simplement, la nostàlgia de les colònies futboleres.

Omar Naboulsi Hernàndez
Redactor a LaColumna.cat. Amant de l'esport en general, del basquetbol en particular.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*