Inici / Cultura / Cinema / Cosplay com a eina reivindicativa
Font: Andrea Mullor
Font: Andrea Mullor

Cosplay com a eina reivindicativa

Un article d’Andrea Mullor

L’abril de 1964 l’editorial de còmics Marvel va incorporar un nou personatge al seu univers: la Black Widow (Viuda Negra). Inicialment ho va fer com a antagonista del superheroi Iron Man però a mesura que avançaven els números, es va començar a crear la seva pròpia història.

La Black Widow és una òrfena de Stalingrad que des de ben petita va ser entrenada com a espia d’elit per servir a l’URSS. Més endavant es convertirà en una mena “d’espia a sou” al servei de qualsevol país. No va ser fins al juny de 1999 –35 anys més tard- que va aconseguir que es tractés la seva història en una sèrie de còmics. Ella encara va tenir sort. Altres col·legues de Marvel com la Scarlet Witch (Bruixa Escarlata) apareguda al març de 1964, ni tan sols han sigut capaces d’aconseguir tal reconeixement.

Marvel sempre va voler estrènyer vincles amb el món audiovisual i l’any 1944 es van estrenar en televisió amb la sèrie de televisió “Capitán América” basada en aquest superheroi. La primera pel·lícula no va arribar fins al 1977, el protagonista de la qual va ser un altre heroi masculí: Spider-Man.

Actualment s’han estrenat 51 llargmetratges més propietat de Marvel. A la xifra cal afegir-hi 12 títols més programats per envair les sales de cinema fins a l’any 2019. Quants d’aquests 63 films tracten la història d’una superheroïna en un paper protagonista principal? Exactament zero. A més, la seva aparició a les pantalles és com a simple objecte sexual i entesa en clau masclista. Només cal fer una ràpida cerca a Google buscant “superheroïna cine” perquè aparegui una allau d’articles que porten títols com “Las superheroínas y supervillanas más sexys del cine” (Cinemanía 25/5/2012).

otras (2)

Font: Andrea Mullor

L’Anaïs Mesegué fa temps que és una entusiasta dels còmics i en especial del personatge de la Black Widow però amb sentiments contradictoris pel tractament de la dona a Marvel. És estudiant d’art i una apassionada del cosplay (de l’anglès costume, disfressa, i play, jugar). Aquest any per primera vegada ha volgut utilitzar aquest hobby com a arma per reivindicar el paper de la dona al món del còmic i justícia pel tractament cinematogràfic que rep a les superproduccions de Hollywood –sempre en un paper secundari-.

A les dues pel·lícules de Marvel on apareix Los Vengadores (2012) i Los Vengadores: La Era de Ultrón (2015) la Black Widow apareix com a un personatge feble: una dona que necessita un home per obtenir una mica de protagonisme –en aquest cas, cinc homes-, que es declara independent però influïda per l’opinió que tenen els seus companys.

“La Black Widow és poc coneguda, però els que la coneixen només la identifiquen com ‘la noia’ del grup de Los Vengadores. Fins i tot en aquestes pel·lícules el seu rol és secundari i sexista. Se li busquen històries romàntiques alternatives incoherents i inventades per aconseguir que a la versió cinematogràfica sigui un personatge interessant. Però el seu personatge té històries al darrere molt més apassionants que mereixen ser explicades.” Afirma l’Anaïs.

Un dels exemples més controvertits sobre el tractament de la Black Widow a les pel·lícules de Los Vengadores és un dels diàlegs que manté amb la versió humana de Hulk (que com a superheroi és un gegant de color verd, irracional i destructiu) on es considera a si mateixa un “monstre” per ser infèrtil:

En la sala roja dónde me criaron tienen una ceremonia de graduación. Te esterilizan… Es efectivo: una cosa menos de lo que preocuparse. Lo único que podría importar más que la misión. Lo hace todo más fácil. Incluso matar. ¿Aún crees que eres el único monstruo del equipo?”

Per tal que el cosplay sigui una eina més efectiva, ha decidit imitar la versió del còmic que mostra un model de dona intel·ligent, independent i poderosa i que creu que s’ha de traslladar a la gran pantalla, on té una major visibilitat no únicament pels aficionats al còmic sinó també pel públic general.

Al Saló Internacional del Còmic de Barcelona celebrat al maig passat va lluir el cosplay de Black Widow per primera vegada, tot i que la seva intenció és repetir l’estratègia. “Si la gent no reconeix el teu cosplay solen preguntar-te quin personatge ets. És aleshores quan tinc l’ocasió d’explicar qui és la veritable Natasha Romanova i la seva història. Força gent em va preguntar on podien llegir els còmics i això m’ha motivat a voler repetir l’estratègia de cara a pròxims esdeveniments”.

Font: Andrea Mullor

Font: Andrea Mullor

Raquel M. Martinez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora a La Columna. Amb interferències entre la faceta de poeta i la de periodista. Entenc aquesta professió com un compromís amb la societat.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*