Inici / Actualitat / Crimea, la peça russa del trencaclosques ucraïnès
Font: Reuters "Banderes russes onejant al voltant del Parlament de Crimea"
Font: Reuters "Banderes russes onejant al voltant del Parlament de Crimea"

Crimea, la peça russa del trencaclosques ucraïnès

Un article de Jordi Peralta

Lluny de normalitzar-se, el clima social i polític ucraïnès s’agreuja i amenaça amb provocar un conflicte militar amb Rússia. O això és el que indiquen les darreres maniobres militars de Moscou a la península de Crimea, un punt clau en el mapa geoestratègic que es disputen el bloc occidental i el gegant rus. Però per què estem veient homes armats en una zona que, darrerament, només era coneguda per les seves meravelloses platges i per ser el lloc d’estiueig preferent de l’oligarquia russa?

Anem a pams. Després del cop d’Estat perpetrat per ultranacionalistes i filofeixistes –amb el suport dels poders fàctics de la Unió Europea i sota la mirada llaminera de l’OTAN–, la presidència ha quedat en mans d’Oleksandr Turtxínov. Aquest polític, membre de la formació conservadora i proeuropea “Pàtria”, no és pas la nineta dels ulls de Putin a l’estil de Ianukòvitx, el president electe que es va veure obligat a fugir. És més aviat un titella del bàndol atlantista, que cerca fer d’Ucraïna un escut davant de l’ós rus i ha trobat en la ultradreta el seu millor aliat per tal de dur a terme aquesta clàssica operació geoestratègica. Ara bé, la consecució de la maniobra topa de ple amb dos obstacles significatius: l’hegemonia que la població russòfona té a l’est i al sud del país i el temor que sempre inspiren les respostes militars de Moscou. I aquest doble obstacle al projecte polític dels colpistes s’està visualitzant de manera clara a Crimea.

La península és un indret que, a causa de la seva posició de lloc clau per al control de la Mar Negra i del comerç entre Occident i Orient, sempre ha originat conflictes bèl·lics, des de les campanyes dels genovesos fins a la mítica Guerra de Crimea que va enfrontar els otomans, els britànics i els francesos amb els russos. Els seus habitants des de feia segles, els tàtars, varen ésser deportats massivament per Stalin a l’Àsia Central a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, acusats de col·laboracionisme amb els nazis. La regió seria repoblada per russos i, en menor mesura, per ucraïnesos, l’emigració dels quals cap a aquesta península es va veure afavorida pel fet que el líder de l’URSS Nikita Khrusxov va lliurar Crimea a la República Socialista Soviètica d’Ucraïna l’any 1954. Un cop Ucraïna assolí la independència (1991), els tàtars han anat retornant a la seva llar, si bé segueixen essent una minoria a Crimea. El seu fet diferencial és prou visible: parlen una llengua túrquica i professen la fe musulmana sunnita. Crimea es va constituir com una república autònoma i va obtenir la seva pròpia constitució, l’aplicació de la qual ha generat força tensions amb Kíev.

Actualment, doncs, ens trobem una Crimea habitada majoritàriament per russos, amb una minoria d’ucraïnesos, que sumen més d’un 25% de la població, i la minoria tàtara, que en ronda el 12%. Tenint en compte això, és normal que gran part dels crimeans vegin amb por i incertesa els darrers esdeveniments que han tingut lloc a la capital d’Ucraïna: els russòfons són considerats els principals enemics dels insurrectes ultranacionalistes. Per tant, l’apropament a Rússia és lògic: molts encara s’hi refereixen, sentimentalment, com la seva veritable pàtria.

A Moscou, per altra banda, li interessa tenir l’excusa de protegir una població que considera nacionalment com a pròpia per intervenir a la península i, així, guanyar una posició geoestratègica molt important. De retruc, afebliria un govern que, gairebé de la nit al dia, ha esdevingut enemic. No oblidem, també, un factor clau: Rússia té la seva base principal de la flota de la Mar Negra a Sebastopol. La plaça, que compta amb tres badies, fou llogada per Ucraïna als russos l’any 1997 per 100 milions de dòlars anuals durant 20 anys, però el 2010 un nou acord va prolongar aquest lloguer fins al 2042. Aquesta base estratègica disposa de mig centenar de vaixells de guerra, de gairebé un centenar d’avions de combat i d’instal·lacions submarines per a l’entrenament dels Spetsnaz o forces especials d’intervenció militar. Putin sap que ha d’assegurar aquesta base naval vital, ja en el passat motiu habitual de molts maldecaps amb les autoritats ucraïneses.

Font: Reuters "Banderes russes onejant al voltant del Parlament de Crimea"

Font: Reuters “Banderes russes onejant al voltant del Parlament de Crimea”

S’entén, per tant, que a Crimea guanyés les eleccions el Partit de les Regions del president caigut en desgràcia, Víktor Ianukòvitx, que al Parlament de la península va obtenir 82 dels 100 escons. S’entén el rebuig de la major part dels crimeans al nou govern ucraïnès. I s’entén, també, que el Senat rus hagi auroritzat la intervenció militar a Crimea i que tancs a les ordres del Kremlin s’estiguin passejant per la península mentre tàtars i ucraïnesos resten amagats a les seves cases. Els enfrontaments ètnics a Simferòpol, capital de la república autònoma, foren només un preludi del que es pot esdevenir a curt termini. I és que mentre escric aquestes línies m’assabento que el primer ministre del país, Arseni Iatseniuk, ha titllat de “declaració de guerra” els moviments militars russos i que l’exèrcit ucraïnès ha posat en alerta de combat les seves unitats. Els reservistes s’estan mobilitzant i en diverses ciutats ucraïneses s’està reclutant gent per desplaçar-se a Crimea i defensar la integritat territorial del país. A l’horitzó, el referèndum d’autonomia que el primer ministre crimeà, Serguei Axiònov, ha convocat per al 30 de març.

Potser, però, ja és massa tard per a qualsevulla proposta que cerqui un millor encaix dins d’Ucraïna. A hores d’ara, tot indica que el futur de Crimea passa per la secessió o directament per la integració a Rússia. Sempre i quan aquesta singular regió pugui sobreviure a les apocalíptiques conseqüències d’una hipotètica guerra.

Redacció

2 comentaris

  1. A la vista de aquesta informació, lo mes probable sembla ser que Crimea entraria en un procés de autodeterminació, ( això si….en clau Rusofona) per els percentatges de la població clarament favorables a Moscou, i per altre banda esta la possibilitat de una possible annexió amb Rússia, per els interessos de Putin, i la resta de Ucraïna que se annexioni a Europa es una bona solució per les tres parts, Europa guanya a Ucraïna, Rússia guanya Crimea i Ucraïna pert poc en comparació amb el que podria perdre, doncs un conflicte armat no sembla interesant per cap de les tres parts.
    El que no em sorprèn gens de tot això es la diplomàcia Espanyola amb las ultimes declaracions del Sr. Garcia Margalló, que en contes de mirar el conflicte amb una clau de política internacional s’ho mira en clau nacional dient a la comunitat Europea que es prohibeixi qualssevol mena de fragmentació en l’estat Ucraïnès no donant cap opció a ningun referèndum,…..( es clar com es pot permetre un referèndum a Crimea i a l’hora prohibir ho a Catalunya) la qüestió es que Crimea va en camí de separar-se de Ucraïna d’una manera o d’un altre, jo aposto mes per un referèndum que seria la forma mes neta per a tothom, si fos així el Sr. Garcia Margalló tornaria a fer el ridícul internacionalment un cop mes.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*