Inici / Societat / Moviments Socials / Desmuntant l’estigma de la prostitució
Prostitutes en manifestació per reivindicar els seus drets. Font: El Periódico
Prostitutes en manifestació per reivindicar els seus drets. Font: El Periódico

Desmuntant l’estigma de la prostitució

Un article de Marina Montaner i Raquel M. Martínez

La prostitució és un fenomen masculí” Françoise Giroud.

Les poques referències que es fan a les treballadores sexuals als mitjans de comunicació han impedit que es creï un marc de coneixement precís a l’hora d’esmentar-la. Això ha provocat també un alt grau de desconeixement social i un augment de l’estigma sobre l’ofici del treball sexual.

En parlar de prostitució, Maria Jesús Fernández Ollero, psicóloga i autora d’una tesi doctoral sobre la qualitat de vida i la salut situació de les dones que exerceixen la prostitució a Espanya, identifica tres problemes. El primer és que es parla d’una prostitució única i no de prostitucions en plural. Això crea un buit legal, ja que no es recull i reconeix la diferència entre prostitució com a ofici exercit de forma voluntària per una persona i tracta de blanques (que no és prostitució, sinó que constitueix un delicte d’explotació sexual).

En segon lloc indica que cal tenir present que: “la prostitució ha sigut una forma de resistir i sobreviure per a les dones en èpoques de penúries. Les desigualtats d’oportunitats laborals i d’accés als recursos econòmics han fet que les dones es plantegin la prostitució com una opció. Històricament, el patriarcat ha propiciat que la prostitució fos cosa de dones. A més, la llibertat sexual dels homes ha estat molt més acceptada que la de les dones”. Afegeix, a més, que “durant els primers segles del cristianisme, la prostitució era un mal menor però també un bé comú social que permetia regular les conductes sexuals luxurioses i la incontinència sexual” (Vázquez, 1988).

El tercer problema, conseqüència dels dos anteriors, és que qualsevol document, article, llei o política es construeix a partir de l’estigma que acompanya la prostitució.

El naixement de l’estigma


“La dona està obligada a escollir entre comprar un marit, el que s’anomena matrimoni, o vendre’s als homes, el que s’anomena prostitució”  Victor Hugo.

L’origen de l’estigma social vers la prostitució del que parla Fernández Oller s’ha de buscar en els judicis morals que la societat ha construït al llarg de la història.

La moral cristiana sempre ha diferenciat entre la dona casta, pura, sotmesa i amb la funció vital de reproduir-se i la dona desviada i pecadora que trencava aquest esquema. Això feia que la prostitució es veiés com un element condemnable moralment –ja que anava en contra de totes les institucions afectives i relacionals establertes per l’Església– però inevitable, ja que permetia satisfer el desig sexual masculí. Davant aquest atribut de fet inevitable que s’atorgava a la prostitució, les institucions optaven per tenir-ne el control, convertint-lo en un fet tan criminalitzable i amagat com propi. Així, l’Església de l’edat mitjana es va fer amb el control de moltes “mancebías”, els prostíbuls de l’època. Avançant en la història, estats com França, que tenien tendències abolicionistes respecte als bordells, controlaven tota una infraestructura de prostíbuls per als militars mobilitzats a les colònies, així com pels soldats de les colònies mobilitzats a França.

La concepció actual de la prostitució en el nostre imaginari s’ha impregnat de l’estigma de la dona pervertida, així com del simbolisme moral del judeo-cristianisme – que concebia els actes sexuals extra matrimoni o amb finalitats no reproductives com a pecat – sobre el qual s’han desenvolupat les societats occidentals. A partir d’aquí, la tendència puritana de Regne Unit va ser una de les precursores en legislar la prostitució dins de les seves polítiques públiques condemnant-la moralment, però reconeixent el seu caràcter inevitable.

Actualment, segons Fernández Ollero, la dicotomia que estableix la corrent puritanista articula la majoria dels discursos polítics i socials sobre el tema.

Conseqüències: una regulació construïda sobre l’estigma

Els judicis morals es manifesten en una sèrie d’actituds dels individus que condicionen i canvien el comportament social. Això, sumat a les polítiques generades pels estats a partir de les actuacions i concepcions de la població, és el que crea un estigma social al voltant de la prostitució.

A l’Estat espanyol, no existeix una normativa que reguli la feina de les prostitutes. Les úniques referències explícites a nivell estatal, dins el Codi Penal, són el càstig de l’explotació sexual (entesa per tant com a tracta i no com a l’ofici voluntari de la prostitució) i la compra de serveis sexuals als menors.

A conseqüència d’aquest buit legal, algunes ciutats de l’estat han desenvolupat normatives per tractar de regular la prostitució. No obstant, sempre en el marc de les ordenances cíviques i de convivència ciutadana. Barcelona va ser una de les primeres ciutats  en emetre una ordenança municipal que castiga les actituds provocatives de les treballadores, així com la negociació, oferta o sol·licitud de serveis sexuals a les vies públiques. Aquesta normativa té un caire prohibicionista, ja que no aposta per abolir la prostitució de manera directa, però si que vol reprimir-la. Segons Fernández Ollero, aquest marc normatiu ha estat font d’inspiració per a altres ciutats com Granada, Málaga, Bilbao, Albacete, Marbella, Sevilla, Badajoz i Lleida.

En cap de les normatives elaborades fins ara s’ha tingut en compte el parer dels diferents col·lectius de treballadores sexuals, a les que mai se’ls hi ha donat veu. Fins fa relativament poc, a més, les prostitutes no estaven organitzades o sindicades per reivindicar el seu dret a ser escoltades. Actualment, col·lectius com Putes Indignades i treballadores autònomes es manifesten per assenyalar els problemes d’aquesta normativa, i per demanar l’existència d’un marc legal que inclogui la prostitució com a ofici i els garanteixi els seus drets laborals i socials.

“A la prostitució, el cos no es ven, es fa servir”  Valerie Tasso.

El principal problema de la normativa actual és que intenta invisibilitzar l’activitat i no fa front als

Una "denúncia" elaborada pel col·lectiu Putas Indignades, en relació al tracte que reben per part de les institucions. Font: blog de Prostitutas Indignadas

Una “denúncia” elaborada pel col·lectiu Putas Indignades. Font: blog de Prostitutas Indignadas

problemes que s’associen a la prostitució. Es castiguen els actes d’exhibicionisme i provocació a peu de carrer, però també l’existència dels meublés, criminalitzant l’activitat. Es redueix tots el col·lectius a una massa homogènia, i no es distingeix entre les dones que es prostitueixen i les que són explotades sexualment.

La Montse Neira, autora d’una autobiografia en que parla de la seva experiència com a prostituta, afirmava en una entrevista publicada al diari 20 minutos que “la prostitució és un pacte entre adults pel qual s’ intercambia sexe i afecte a cambi de diners, tota la resta és delicte”. La normativa actual, enlloc de guiar-se per aquesta premisa confon ambdues coses i dificulta encara més la detecció de casos d’explotació sexual.

En la mateixa línea, Paula Ezquerra, número 10 de les llistes de la CUP a les darreres municipals i cap visible de Putes Indignades, afirma que aquesta confusió és deu a l’estigma que envolta la professió de les treballadores sexuals: “La explotació econòmica s’exten per tots els sector, el que succeeix és que a nosaltres ens toca el impost i l’estigmatizació social.” Per això, una de les reivindicacions de col·lectius com el seu és evitar les vexacions i abusos per part de les institucions i que, enlloc de rebre aquest tracte, els agents policials no multin i coaccionin les dones que són víctimes de tracta, sinó que activin mecanismes per ajudar-les a sortir-se’n.

Així, demanen que a les noves regulacions es consideri la prostitució com un ofici. Sota la premissa “el nostre cos és la nostra empresa i reivindiquem el dret al treball” exigeixen la despenalització de l’ofici, una regulació que garanteixi els drets de les treballadores i que s’habilitin espais on exercir la prostitució per millorar les seves condicions laborals i la convivència veïnal. Per acabar, remarquen prostitució com a treball autònom, trencant amb la idea de xarxes de prostitució i de proxenetisme.

Això, que per a moltes feministes és una victòria del dret a decidir sobre el propi cos de les dones; és per a altres una derrota. Dins l’esquerra i el moviment feminista existeix també una corrent abolicionista que manté el debat obert, en considerar la prostitució una manera de violència de gènere, encara que sigui practicada voluntàriament. Des de col·lectius com Prostitutes Indignades, es respon a aquesta manera de pensar amb l’argument que l’autèntica violència és no deixar a cada dona decidir que entén per dignitat i quin valor li dóna, i per tant, a quina feina vol dedicar-se.

Resultats: violència estructural contra les prostitutes 

Actualment, des del consistori de la ciutat comtal, s’ha tornat a plantejar la polèmica a partir d’una nova proposta de regulació de la prostitució per part de Barcelona en Comú, ERC, la CUP i Ciutadans. A diferència de la normativa actual, aquesta proposta pretén despenalitzar l’activitat i dotar-la d’un marc normatiu pel seu exercici. Sembla que aquest cop, la proposta pot prosperar i incloure algunes de les reivindicacions dels diferents col·lectius de treballadores sexuals.

Així s’avançaria cap a una normativa institucional justa, que no reprimeixi aquest grup de dones; a diferència de l’actual, que no deixa de ser una forma de violència de gènere institucional i social contra aquest col·lectiu. Dir a una dona el que pot i no pot fer o criminalitzar-la per la seva manera de guanyar-se la vida no deixa de ser una forma de reprendre els judicis morals dels primers segles de poder de l’Església i perpetuar els rols del patriarcat.

Raquel M. Martinez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora a La Columna. Amb interferències entre la faceta de poeta i la de periodista. Entenc aquesta professió com un compromís amb la societat.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*