Inici / Les Columnes / Donetsk: crònica d’un vessament de sang continu
"L'aeroport de Donetsk ha quedat destruït". Fotografia d'AFP
"L'aeroport de Donetsk ha quedat destruït". Fotografia d'AFP

Donetsk: crònica d’un vessament de sang continu

Una columna de Jordi Peralta

Aprofitant tot el revol que ha aixecat l’atemptat contra la revista Charlie Hebdo, els mitjans de comunicació han obviat els darrers esdeveniments que han tingut lloc a l’est d’Ucraïna. Malgrat que d’ençà de la tardor els fronts del conflicte que enfronta la Junta de Kíev i les repúbliques populars russòfones orientals s’havien estabilitzat, l’ofensiva de l’exèrcit ucraïnès s’ha intensificat. I amenaça, una vegada més, la ciutat de Donetsk, punt estratègic de la conca minera del Donbass i un dels epicentres de la revolta novorussa.

Durant els últims dies, l’objectiu de les tropes governamentals s’ha centrat en l’aeroport de Donetsk, veritable símbol de la resistència de la República Popular homònima. Tot i que en cinc escassos dies l’exèrcit agressor ha perdut prop del 25% de l’equipament de primera línia i ha patit nombroses baixes entre ferits, morts, presoners i desapareguts, ha atacat sense pietat els barris del nord de la ciutat. Alhora, avions de guerra ucraïnesos bombardejaven Gorlovka, ciutat de 250.000 habitants ubicada a 40 kilòmetres al nord de Donetsk: bombes de fins a 500 kilograms queien sobre escoles, guarderies i cèntrics edificis, causant dos morts i setze ferits. El fet que la milícia local hagi pres les posicions de Peski i d’Avdeevka allunya el front de l’àrea urbana i dóna un xic de tranquil·litat a la població civil, si bé segueix trobant-se en una evident situació de perill. D’altra banda, el decret presidencial de servei militar obligatori ha incrementat el flux de refugiats cap a la regió russa de Rostov. Com afirmava un dels líders novorussos, Alexander Zakharxenko, “Kíev mira de desencadenar la guerra de nou”.

I així, mentre Poroixenko desfilava amb els líders mundials pels carrers de París homenatjant les víctimes de l’atac jihadista, Kíev, amb el vistiplau dels seus aliats occidentals, prosseguia amb una sagnant campanya militar que ha costat la vida a centenars de civils. Els acords de pau de Minsk han resultat paper mullat per a unes autoritats ucraïneses que no dubten a fer gala del revisionisme històric més descarat per justificar les seves atrocitats -com ara el primer ministre Iatseniuk acusant els russos d’haver iniciat la Segona Guerra Mundial- i que no amaguen la seva voluntat de dur a terme una neteja ètnica en tota regla. Ja ho digué el president ucraïnès el passat mes de novembre: “Els nostres nens aniran a les escoles i als jardins d’infància; els seus s’amagaran als soterranis”.

Entre el pessimisme de la raó i l'optimisme de la voluntat. Interessat en història contemporània, moviments socials i geopolítica de l'antiga Unió Soviètica i de l'Orient Mitjà.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*