Inici / Actualitat / El Joc de Trons valencià
Una il·lustració d'en Dave Vilà
Una il·lustració d'en Dave Vilà

El Joc de Trons valencià

Després de 20 anys de regnat popular a la Generalitat Valenciana, les eleccions autonòmiques del 24 de maig obren una nova perspectiva al País Valencià. Segons les enquestes, difícilment es repetirà una majoria absoluta del PP i l’oposició té la responsabilitat de pactar un govern alternatiu. Aconseguir-lo, però, no serà fàcil. Segons el doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra Jordi Muñoz, l’aparició de Podem ha desestabilitzat un possible govern d’esquerres del Partit Socialista, Compromís i Esquerra Unida: «Fa un any tothom pensava en un escenari tripartit. Ara hi ha el factor de Podem i és més complicat. No sabem si EU estarà dins o fora de les Corts, no sabem si Podem estarà per davant o darrere del PSPV… és un escenari complicat

Per primer cop en la història de les Corts Valencianes fins a 7 partits es disputen els escons: Partit Popular, Partit Socialista del País Valencià, Podem, Compromís, Ciutadans, Esquerra Unida i Unió, Progrés i Democràcia. Aquests dos últims, però, poden tenir dificultats per entrar a les Corts per la frontera del 5% dels vots que imposa la llei electoral. Si no s’assoleixen aquest mínim, hauran de seguir la política valenciana des de fora les institucions.

Però com encara cada partit el repte electoral?

Partit Popular de la Comunitat Valenciana, candidat Alberto Fabra

Fabra va assolir la presidència de la Generalitat amb la dimissió de Francisco Camps, que esquitxat per la corrupció amenaçava l’arribada de Mariano Rajoy al govern. Ara, després d’una legislatura gairebé completa sense haver estat votat pels valencians, s’enfronta per primer cop a unes eleccions autonòmiques.

Pel politòleg Oriol Bartomeus el PP plantejarà la seva campanya al voltant de la idea de la recuperació econòmica i la moderació. «És probable que facin una campanya molt de polaritzar entre ells i Podemos, Compromís o alguna oferta a l’esquerra del PSPV per poder treure els socialistes de l’equació.», considera. Tot i així és possible que aquesta estratègia no sigui prou eficaç i, com augura Jordi Muñoz, pateixin una desfeta. «Que Fabra sigui president és un escenari molt difícil. No tinc una bola de vidre, però de totes les dades que s’han anat publicant no n’hi ha cap que done que el PP pot governar en solitari o ni tan sols comptant amb C’s.», diu. Segons ell l’única possibilitat de repetir un govern popular passa per un escenari on Esquerra Unida no arribés per poc al 5% dels vots i que tant C’s com UPyD sí que entressin a les Corts. «Però és un escenari bastant improbable.», sentencia Muñoz.

Partit Socialista del País Valencià, candidat Ximo Puig

Com hem apuntat abans, fins a l’aparició de Podem semblava clar que la política valenciana caminava cap a un govern tripartit presidit pel socialista Ximo Puig. Ara, el partit de Pablo Iglesias ha trastocat tot el panorama polític i ha aconseguit instaurar un nou eix ideològic que separa partits vells de partits nous. Segons Bartomeus, tot i l’aparició de partits com Podem o Ciutadans és probable que tot i així qui acabi presidint la Generalitat Valenciana sigui el candidat del partit vell. De totes maneres, que les eleccions generals siguin a finals d’any condicionarà tota política de pactes. Per Bartomeus «no està clar si les noves formacions donaran suport a un partit vell per fer-lo govern. És molt probable que els partits nous s’abstinguin d’entrar en qualsevol pacte com a mínim fins que no hi hagi les eleccions de novembre.» Tot i així, Jordi Muñoz es mostra convençut que hi haurà un pacte d’esquerres: «D’una manera o una altra hi haurà un govern alternatiu. No crec que aquests partits es puguen permetre arribar a la situació de deixar que torne a governar el PP.»

El que sembla clar és que el PSPV es disputa amb Podem la segona plaça a les Corts i la primera pel que fa a partits d’esquerres. Tot i que haurà de replantejar el seu rol dins el panorama d’esquerres no sembla que d’avui a demà hagi de desaparèixer. «És un partit que porta 20 anys en crisi però segueix sent un partit important. Encara que s’enfonsen seguirà sent un actor important en la política valenciana a curt termini, però no sé què passarà a mitjà termini.», apunta Muñoz.

Podem, possible candidat Antoni Montiel

El comportament que tindrà Podem al País Valencià és, ara per ara, tota una incògnita. El gran objectiu del partit lila són les eleccions generals i tot moviment en l’àmbit autonòmic estarà fortament influït per aquesta cita. La feina del partit per aconseguir el govern espanyol té les seves conseqüències electorals i, com ja hem pogut veure a Andalusia i assenyalen les enquestes, a poques comunitats poden optar pel primer lloc com sí que passa a escala estatal. Per Oriol Bartomeus «hi ha molta gent que està esperant el novembre per votar Podem, però al maig no votarà Podem. És curiós però s’entén perquè el discurs de Podem és un discurs molt general espanyol i no tant a nivell autonòmic i encara menys municipal.» Tota política de pactes també estarà influïda per la política espanyola: «Si Podem passa per davant dels socialistes no sé quin interès tindrà el PSPV en donar suport a un govern de Podem. I si és al revés no sé quin interès tindrà Podem.», afegeix Muñoz.

Un altre factor a tenir en compte serà l’estrena en la política institucional de molts militants de Podem tradicionalment actius en els moviments socials. Per Jordi Muñoz «la pregunta és com s’adaptarà esta gent a la política institucional i com actuaran quan es donen contradiccions entre els interessos del País Valencià i de Podem a nivell espanyol. Com no són gent que tinguin una trajectòria política molt forta no sé quina capacitat tindran d’aguantar o de contradir el que li interesse a Podem a nivell espanyol.» Una de les altres grans incògnites és quina serà la seva posició respecte al valencianisme. De moment no han definit si el seu nom complet és Podem País Valencià o Podem Comunitat Valenciana, i el més probable és que no ho facin. Respecte a aquest tema Muñoz diu «no espere que tinguen una postura en aquestes qüestions però tampoc una postura contraria a la normalització de la llengua i aquestes coses. Intentaran navegar sempre, no es posaran de cul però tampoc no seran els abanderats d’aquestes qüestions. Caldrà que algú altre jugue aquest paper.»

Coalició Compromís, candidata Mònica Oltra

La coalició formada pel BLOC Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i els Verds (ara VerdsEquo) ha estat durant aquesta legislatura la revelació dins de l’oposició. En aquest èxit mediàtic hi ha tingut molt a veure la diputada Mònica Oltra i les seves samarretes, que ara serà la candidata després d’haver guanyat les primàries obertes. «La Mónica Oltra és reconeguda fins i tot aquí. Va ser una diputada que la van expulsar de les Corts. Al País Valencià Compromís té allò que no té Podem, una cara visible, i és possible que en tregui rendiment.», apunta Bartomeus.

En principi l’efecte Podem no els ha d’afectar tant com als seus companys del PSPV o EU, tot i que mai sabrem com haguessin anat les coses si el partit lila no hagués aparegut. Bartomeus considera que «és evident que des de l’any 2011 hi ha tot un sector de vot que tradicionalment havia estat socialista però que la gestió de la crisi del govern Zapatero els va deixar una mica orfes. Aquest sector, que s’ha mantingut en l’abstenció i l’indecisió durant aquests 4 anys, tenen ganes de participar i tots els esforços del partit socialista per recuperar aquest sector no estan tenint fruit.

Si hi pot haver dubtes sobre els pactes de Podem o PSPV en un govern d’esquerres pels efectes que pugui tenir a les eleccions generals aquest no és el cas de Compromís. Per ells els comicis realment importants són els valencians i no tenen por de tacar-se les mans. «Compromís té voluntat de que hi haja un canvi de govern i d’estar en aquest govern. Crec que Compromís és el partit que tindrà menys contradiccions en l’escenari post-electoral de l’esquerra, perquè a priori per Compromís no suposa cap problema pactar amb Podem ni tampoc amb els socialistes.», considera Jordi Muñoz.

Ciutadans, candidata Carolina Punset

Si fa quatre anys algú hagués dit que un partit català amb una candidata catalana podria fer forat entre l’electorat del PP valencià no ens ho hauríem cregut, però sembla que és el que està passant. Ciutadans ha aconseguit visualitzar-se com a opció per aquells votants ideològics del Partit Popular que han quedat fastiguejats de tanta corrupció. Tot i així, per Bartomeus l’hostilitat sembrada durant tants anys pel PP cap a tot el que fes olor de català pot acabar rebaixant les perspectives d’èxit de C’s: «Està per veure l’èxit que pot tenir aquest argument però, a diferència d’altres territoris, a València això els hi pot funcionar. Per tant és possible que el PP resisteixi millor l’embat de C’s a València que a altres comunitats.» D’altra banda Jordi Muñoz no opina que «la catalanitat de Ciutadans pugui portar-li problemes. El PP intenta jugar aquesta carta i per algun sector molt minoritari pot ser que sí que importi, però en general no crec que afecti.».

Si la gent capdavantera a Podem prové en gran part dels moviments socials, en el cas de Ciutadans la majoria dels quadres provenen del PP i, en alguns casos com el de l’ex-ministre d’interior Antoni Asunción, del PSPV. «Està recollint dissidents del PP, gent del sector zaplanista en algunes comarques, gent que havien marxat del PP per batalles internes a nivell local en molts llocs… Està configurant al seu voltant un sector de la dreta valenciana.», explica Muñoz. Quan s’especula sobre pactes electorals se’ls acostuma a posar al costat del Partit Popular però la seva actuació és una incògnita. Respecte a això Muñoz considera que donar suport a un govern popular els pot perjudicar de cara a presentar-se com a alternativa, però tot és possible a canvi d’algunes conselleries.

Esquerra Unida, candidat Ignacio Blanco

És, sense cap dubte, el partit més perjudicat per Podem. A escala general Izquierda Unida patirà molt el cop del partit de Pablo Iglesias, però en l’àmbit valencià la frontera del 5% dels vots els pot deixar fora de les Corts. «No té possibilitat d’entrar a no ser que hi hagi un vot molt atomitzat. L’única possibilitat que tindria és si hi hagués una participació molt baixa, i tot indica que no serà així.», opina Bartomeus.

Per culpa d’això Esquerra Unida va estar, durant unes setmanes, meditant pactar amb Esquerra Republicana del País Valencià per eixamplar la seva base de votants. Tot i que finalment s’ha descartat el pacte Jordi Muñoz considera que «el pacte d’Esquerra Unida amb ERPV no sé si hagués sumat però en tot cas restar poc. El votant d’EU no crec que s’espantés gaire amb aquest pacte, però no li sumaria gaires vots més. Crec que Esquerra Republicana per si sola no té molt de futur electoral en l’actual moment de Compromís.»

Queda pendent veure com EU encara la campanya electoral, però està clar que si no aconsegueix trobar un espai propi no ho tindrà gens fàcil.

Unió, Progrés i Democràcia, candidat Toni Cantó

Fa un any les enquestes li auguraven un futur prometedor, però ara sembla que l’electorat li ha girat l’esquena i és difícil que entri a les Corts. Encara que el candidat sigui Toni Cantó, una de les cares més conegudes d’UPyD, sembla ser que no n’hi haurà prou. «Hem de pensar que el País Valencià ja no té televisió pròpia i per tant tot està molt condicionat per la dinàmica de la política espanyola, que ha agafat Ciutadans i ha deixat UPyD en segon pla.», considera Jordi Muñoz.

El cert és que el partit magenta ha quedat eclipsat per la irrupció accelerada de Ciutadans, que des de principis de 2015 ha pujat com l’escuma en les travesses electorals. Segons Bartomeus «el que ens diuen els sondejos a escala espanyola és que C’s es menja l’espai d’UPyD. Si UPyD té organització a València i l’organització és veritablement local, no són paracaigudistes, i no se’ls ha anat la meitat de l’organització a C’s és possible que resisteixi.»

Arnau Lleonart
Encetant la vintena. Intento escriure sobre el que veig, el que em preocupa i el que m'agrada.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*