Inici / Política / Estat / El Palau d’Hivern i les misèries de l’esquerra contemporània
Ada Colau i Tania Sánchez durant una entrevista amb el diari AraInfo. Font: Diego Díaz (AraInfo)

El Palau d’Hivern i les misèries de l’esquerra contemporània

Un article d’opinió de Jaume Ribas

“[…] una realidad fascinante del capitalismo es que se ha impuesto a escala mundial a pesar de carecer de grandes discursos de legitimación. La sociedad de mercado no tiene ningún Pericles, Catón o san Agustín. No hay declaraciones de derechos, actas fundacionales ni monumentos. Es llamativo porque pocas sociedades han exigido una lealtad tan heroica y una ritualización tan extrema de los comportamientos cotidianos. El mercado inunda la totalidad de nuestras vidas con una intensidad que proyectos expansivos y universalistas -como el catolicismo o el Imperio Romano- jamás se atrevieron a soñar. Sin embargo, ningún arco del triunfo conmemora las batallas en la que ha vencido la United Fruit Company. Ningún sacerdote hace abracadabra en una lengua muerta para que aceptemos la transustanciación de la riqueza especulativa en bienes y servicios tangibles.”

Aquesta tristíssima realitat que ens exposa César Rendueles al seu llibre Sociofobia és molt més que un relat dels fets. L’esquerra, per tant, hauria d’aventurar-se a re-llegir els perquès d’aquesta expansió gairebé imparable del capitalisme neoliberal i proposar una solució per a plantar-li cara. Però bona part d’aquesta esquerra tan revolucionària es nega a fer la revolució si no és exactament com l’han concebuda, al més pur estil Palau d’Hivern.

Històricament, les esquerres han intentat difondre el seu missatge per la raó. Han pressuposat que l’home era un animal racional, que ells tenien la raó de les coses i que bastava fer-ho veure a les masses per prendre el poder. Així doncs, si el sindicat es presentava a la fàbrica amb unes quantes còpies del Manifest i les feia entendre als obrers, ells deixarien de ser classe en si per ser classe per a si, derrocarien el capitalisme i acabarien amb l’explotació de l’home per l’home. Tot molt bonic, i molt inútil.

En canvi, quina era la proposta del capitalisme? Oferir un estil de vida. No conec cap patró que se n’hagi anat a la fàbrica a convèncer als obrers amb obres d’Smith i Freedman. Clar que no, no hagués servit per a res. Era molt més útil crear tota una cultura, tot un sistema i tot un embolcall capaç de distreure les majories empobrides per fer-les complaents amb el sistema imperant. Començant per Hollywood i acabant per Telecinco.

A més, el poder tenia -i té- una altra avantatge: en no fomentar la seva concepció del món en la raó, no ha tingut cap cotilla ideològica i ha fet el que ha calgut en cada moment. Hem de construir Estats del Benestar a Europa per a que no se’ns esvaloti la gent? Cap problema! Hem de destruir el planeta i esclavitzar mig món? No es preocupin! “Viva el mal y viva el capital“, que cantaven els Elektroduendes.

Clar, l’esquerra no. L’esquerra és pura. L’esquerra ha de convèncer, ha de defugir de les banalitats i, de portes cap endins, no pot tolerar que cap dels que es fan dir “dels seus” surti de mare i es posi a intentar guanyar d’altres maneres. L’esquerra no ha vist, o no ha volgut veure, que si aspirava a canviar alguna cosa i a intentar subvertir les regressions neoliberals, havia de ser de dretes. Matís: havia d’aprendre dels mètodes de la dreta. Havia d’aparèixer als mitjans, s’havia de fer fotos amb tothom i havia de participar del sistema. L’esquerra no va saber llegir la seva pròpia debilitat que li deia que ja no es podia combatre el sistema sense les eines del sistema, que ja no hi havia cap Palau d’Hivern per prendre.

Què passa? Que ara alguna esquerra ha fet el pas. Podemos és segona o la primera força a tots els sondejos i ha perdut bona part dels suports de l’extrema esquerra que tenia en un principi. Normal: discursos amb el Papa, un cercle de les Forces Armades, antics feixistes a les seves files…

Guanyem sembla capaç de revertir la correlació de forces a l’ajuntament més important de Catalunya i la CUP i d’altres se’n desentenen. Normal: Ada Colau ha fet més minuts a La Sexta que a TV3, ha obert la porta a Iniciativa i encara diuen que els càrrecs cobraran la desmesurada quantitat de 2.200 euros[sic].

Tania Sánchez ha guanyat les primàries de la federació madrilenya d’IU i tant el sector dur que fins ara controlava el partit com bona part dels mitjans se li han tirat al coll. Normal: ha renovat la il·lusió d’un partit en K.O. tècnic i totalment podemitzat, ha passat bona part de les nits de dissabte dels últims mesos a platons de televisió i té la cara dura de parlar més de joves, de feminisme i de la gent (així en sentit ampli) que de classe treballadora o proletariat. Què s’ha cregut?

Potser els que s’ho haurien de fer mirar és aquesta esquerra apoltronada, acontentada i autocomplaent, per qui un bocí petit del pastís és prou mentre no hagi de sortir dels seus esquemes. Potser Pablo Iglesias és un venut, Ada Colau una postmoderna i Tania Sánchez una reformista. O potser hi ha una bona part de l’esquerra que li ha agafat el gust a perdre, massa còmoda i massa acomodada en el romanticisme de la derrota. Potser no es tracta de convèncer, sinó de guanyar.

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Un comentari

  1. Mezclas churras con merinas. Por contraargumentarte algo decirte que Tania Sanchez era la mas cercana a lo que creo llamarás linea dura, por algo su segundo a bordo, Mauricio Valiente proviene del Partido Comunista de España.

    Eso si. Te compro que Podemos ha sabido utilizar los medios de comunicación. Pero una izquierda que ataca a la persona y no al sistema ¿se puede llamar de izquierda? El debate esta en si podemos lucha mas allá de acabar con la corrupción en España.

    Ganemos y Podemos se han desentendido en sitios como Málaga o Madrid y se han fusionado en sitios Córdoba…así que…

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*