Inici / Les Columnes / El problema és la democràcia
El Ministre de Finances grec, Varoufakis, amb el president de l'Eurogrup, Dijsselbloem. Font: EU Council sota Creative Commons
El Ministre de Finances grec, Varoufakis, amb el president de l'Eurogrup, Dijsselbloem. Font: EU Council sota Creative Commons

El problema és la democràcia

Una columna de Jaume Ribas

El govern grec ha aprovat al Parlament portar a referèndum l’última proposta sobre el deute grec impulsada des de Brusel·les per seguir mantenint l’economia grega a canvi de dures reformes en qüestions com l’IVA i les pensions. L’executiu de Syriza ha decidit, abans d’acceptar unes condicions que anaven en contra del seu programa, preguntar-ho al poble grec.

La reacció dels socis de l’Eurogrup no ha pogut ser més airada: expulsió del Ministre de Finances grec de l’Eurogrup i crítiques ferotges a la decisió del govern hel·lè. El més curiós de tot això, per a mi, no són ni les desavinences entre el govern de Syriza i els creditors del deute, sinó la repulsa d’aquests darrers per quelcom que, en aquesta Europa, està cada vegada més en dubte: la democràcia.

L’antiga Troika -rebatejada com a “socis” o “creditors” des que Syriza decidí no acceptar un interlocutor antidemocràtic en les negociacions en les primeres etapes de les negociacions– ha menyspreat la democràcia cada vegada que ha calgut per imposar els seus interessos i la seva visió de les coses. Ho va fer quan l’ex-primer ministre Papandreu també va intentar un referèndum sobre el deute i el va forçar a deixar el càrrec, ho ha fet cada cop que hi ha hagut eleccions a Grècia i ha llançat declaracions per atemorir l’electorat i evitar una victòria de Syriza (2012 i 2015) i ho ha tornat a fer ara, quan ha romput unilateralment les negociacions en saber que el govern grec volia consultar la proposta europea amb la ciutadania de Grècia.

Les institucions europees i el Fons Monetari demostren amb aquesta actitud que el seu problema no és amb el deute grec, sinó amb la democràcia. Sobretot si tenim en compte que les primeres enquestes mostren un clar suport al “sí”, és a dir, d’acceptar les dures condicions que imposa Brusel·les i l’FMI (vegeu-ho aquí en anglès). Tanmateix, el risc de forçar els pobles a decidir entre democràcia i Troika, entre misèria o incertesa és que, al final, només hi ha dues sortides possibles. O s’imposa un europeista assenyat com Tsipras, o s’acabarà imposant l’ultradreta xenòfoba i antieuropea de Le Pen.

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*