Inici / Actualitat / El Procés Constituent: què és, què vol i per a què servirà
fuente: juanturu.blogspot.com

El Procés Constituent: què és, què vol i per a què servirà

Un article de Jaume Ribas

 

El Procés Constituent és una iniciativa política impulsada per la metgessa i monja benedictina Teresa Forcades (la culpa és de les farmacèutiques) i per l’economista altermundista (que és una altra manera de dir xupiprogre) Arcadi Oliveres. Després d’aquesta presentació (que intentava ser) graciosa, intentaré fer una anàlisi més o manco rigorosa del que és, del que no és i del que pot arribar a ser aquest projecte polític.

Què vol el Procés Constituent?

El Procés Constituent va néixer amb una mediàtica posada en escena mitjançant internet i la televisió pública. La proposta de Forcades i Oliveres podem dir que té dues parts; una d’ideològica i una d’estratègica. Ideològicament, presenten un programa de mínims marcadament d’esquerres per dur endavant en el nou Estat català. Aquest es recull en el seu manifest i està desglossat en deu punts. Pel que fa a l’estratègia, cerquen aplegar tanta gent com sigui possible al voltant del seu projecte per forçar als partits amb els que comparteixen més simpaties a presentar una candidatura unitària de l’esquerra alternativa sobiranista en unes hipotètiques eleccions constituents. De fet, Arcadi Oliveres digué ben clarament que el seu objectiu era integrar la CUP, Iniciativa i els moviments socials.

El Procés Constituent no omple un buit, competeix per un espai

Estic convençut de que la voluntat del Procés Constituent no és competir en l’espai de l’esquerra alternativa, sinó integrar-la. Tanmateix, això no és tan fàcil. Tot i que tengui una voluntat integradora, quan es llança una proposta política -encara més, electoral- adreçada a una part de l’espectre ideològic on ja hi ha altra gent treballant, s’acaba inevitablement combatent per aquell espai.

L’èxit o el fracàs del Procés dependran de la capacitat que tengui per recaptar els suports suficients que facin que els projectes polítics que ja existeixen no tenguin altra opció que integrar-s’hi. És a dir, si el Procés vol tenir èxit ho haurà de fer a costa del suport a altres propostes, com la CUP o Iniciativa. Tanmateix, l’efecte d’aquest projecte no tendrà una traducció en termes electorals fins que no es presenti a unes eleccions. En altres paraules, la CUP i Iniciativa no perdran vots i, per tant, poder institucional i mediàtic, fins que el Procés no participi en uns comicis. I el Procés Constituent ja ha deixat prou clar que no farà aquesta passa en solitari.

Així doncs, tot dependrà de la capacitat de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres per convèncer la ciutadania, els moviments socials i els partits que els són propers per dur endavant un projecte polític comú.

La correlació de forces actual

A dia d’avui, res apunta a que el Procés Constituent pugui tenir la força necessària per acomplir el seu objectiu d’aplegar tota l’esquerra catalana a l’esquerra del PSC i ERC.

La CUP té 3 diputats al Parlament i un dels líders més ben valorats de la política catalana. A més, la majoria d’enquestes indiquen que seguirà creixent. No només això, també compta amb l’imprescindible suport dels col·lectius de l’esquerra independentista radical (és a dir, des d’Arran fins al SEPC passant per una multitud d’associacions i casals), que també estan experimentant una tendència a l’alça des de la feina al carrer. La Candidatura d’Unitat Popular compta amb gairebé 120 assemblees locals arreu de Catalunya. Fora del Principat,  té dues assemblees al País Valencià i altres col·lectius de la seva òrbita ideològica que li donen suport. A les Illes, compta amb la complicitat de l’EI-Mallorca, que aglutina tota l’esquerra independentista no parlamentària (on s’hi integren, per exemple, Arran i Endavant).

Iniciativa compta amb 13 representants al Parlament de Catalunya i amb representació al Congrés dels Diputats espanyol. Té una forta implantació arreu de Catalunya, especialment a les zones urbanes. Té el suport de partits germans al País Valencià (és present a la coalició Compromís) i a les Illes Balears (en la coalició Més). A més, té presència al grup parlamentari de l’Esquerra Plural, d’on arreplega el suport d’Izquierda Unida a nivell estatal, i també té aliances a nivell Europeu.

El Procés Constituent, en canvi, compta amb 61 assemblees locals i el recolzament de dues figures més o menys de referència com són Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. També han organitzat amb èxit algun acte prou important. Si bé és cert que estan treballant de valent per anar estenent complicitats i replegant suports, de moment no estan en una posició de força com per fer que la CUP, Iniciativa i, no ho oblidem, els moviments socials (que no sabem exactament qui són però ens ho imaginam -Marees, la PAH, indignats…-) abandonin els seus projectes per integrar-se en un de comú.

Per a què pot acabar servint el Procés Constituent

Ja per no allargar-me més, vull plantejar què pot aportar el Procés Constituent des de la perspectiva de l’esquerra alternativa i de l’independentisme.

Per una banda, el tarannà obert i amable del Procés Constituent pot ser més eficaç per arrossegar independentistes d’esquerres desencantats amb la posició que darrerament ha adoptat Esquerra que no pas el de dos partits ja establers i que sovint resten suport a ERC, com són CUP i ICV.

Per l’altra, en presentar la independència com un destí inevitable, pot servir per a que gent d’esquerres que mai havien estat independentistes se sumin ara al procés en veure’l com l’única manera de construir una societat des de l’esquerra. En qualsevol cas, em sorprendria molt que el Procés Constituent acabàs assolint el seu objectiu d’aglutinar en una sola força política la CUP, Iniciativa i els moviments socials, però valdrà la pena parar-li esment.

fuente: juanturu.blogspot.com

fuente: juanturu.blogspot.com

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*