Inici / Esports / El triple com a principal arma del bàsquet modern
Ray Allen és el jugador que més triples ha anotat en la història de l'NBA amb 2.973. Font: http://usercontent2.hubimg.com/
Ray Allen és el jugador que més triples ha anotat en la història de l'NBA amb 2.973. Font: http://usercontent2.hubimg.com/

El triple com a principal arma del bàsquet modern

Un article de Jordi Abella

El bàsquet va canviar l’any 1933 quan a Estats Units es va proposar una innovació que contrarestés la superioritat ofensiva que plantejaven aquells jugadors més alts. El 1945 es va introduir aquesta norma per primer cop en un partit oficial, va ser a l’NCAA (la lliga universitària d’Amèrica). Durant els anys seixanta l’anotació de tres punts i la línia que delimita la distància per anotar aquesta quantitat es van establir a les grans lligues americanes i finalment l’ABA, la lliga que posteriorment es fusionaria amb l’NBA, va crear el primer concurs  de triples.

La línia de tres punts va arribar a Europa el 1984, i a tot el món, quan la  FIBA va decidir introduir aquesta norma col·locant la línia a la distància de 6’25m. A l’octubre de 2010 amb la remodelació de les mesures que la FIBA va dur a terme, aquesta ha passat a endarrerir-se fins els 6’75m actuals.

Larry Bird és se'ns dubte un dels millor llançadors de tres punts de la història i el primer guanyador del concurs de triples de l'NBA l'any 1986.

Larry Bird és se’ns dubte un dels millor llançadors de tres punts de la història i el primer guanyador del concurs de triples de l’NBA l’any 1986. Font: sz9.es

És obvi que sumar de tres en tres és molt més efectiu que fer-ho de dos en dos, però tens menys probabilitats d’encert. Sigui com sigui, els grans equips de bàsquet sempre han tingut el seu gran especialista des de la línia de tres punts. Normalment aquest jugador era de raça blanca i es limitava a defensar com el millor i ocupar la cantonada per executar els llançaments. Exemples són l’actual entrenador dels Golden State Warriors, Steve Kerr, que desenvolupava aquest paper en els famosos Bulls de Michael Jordan i Phil Jackson, Danny Ainge en els Phoenix Suns de Barkley o Jeff Hornacek en els Utah Jazz d’Stockton i Malone.

A continuació la perfecta actuació de Larry Bird al concurs de triples de 1988.

Com tots els esports, el bàsquet ha anat evolucionant i actualment, cada cop són més els jugadors que tenen el llançament de tres com a recurs recorrent del seu joc. En aquests moments, els jugadors que millor compleixen les qualitats del triplista pur són Kyle Korver i J.J.Redick, però poc a poc s’ha anat perdent aquesta figura. Tot i així durant aquest segle encara hem vist equips campions que seguien comptant amb el seu especialista de tres punts. Exemples són Jason Kapono als Miami Heat campions del 2006, Bruce Bowen als Spurs campions del 2003 i 2005 o Pedja Stojakovic, campió amb els Dallas Mavericks l’any 2011. Parlem d’exemples de l’NBA perquè és la lliga que més ha donat pas a aquests especialistes. Si ens situem a Europa també hi hagut, però al executar un joc més col·lectiu, el llançament el pot executar pràcticament qualsevol jugador en qualsevol situació.

J.J. Redick (de blanc) i Kyle Korver (vermell) dos tiradors purs.

J.J. Redick (de blanc) i Kyle Korver (vermell) dos tiradors purs. Font: Usatoday

Tres punts són, en la majoria de casos, els màxims punts que es poden sumar en un atac i per aquesta raó és una arma cada cop més explotada i valorada pels entrenadors. No és estrany veure pivots de més de dos metres d’alçada anotant triples amb grans percentatges i que cada cop els equips intentin més llançaments des de la llarga distància. Curiosament és un equip català, el Fiatc Joventut, el que més tirs de tres llença per partit amb gairebé 29 intents dels que converteix 10,5, és a dir el 36%.

D’altra banda, el jugador que millor aprofita el tir de tres punts a la lliga Endesa no és cap desconegut, Jaycee Carroll és un dels millors canoners del continent i aquesta temporada intenta gairebé set llançaments per partit amb un 53% d’encert, porta anotats 55 triples aquest any.

L’ús dels tres punts també s’ha instaurat a la lliga americana. Tots els rècords d’aquesta estadística s’estan batent a l’actualitat i l’aparició d’Stephen Curry ha fet perdre qualsevol mena de por a aquesta distància. El darrer MVP, i possiblement el futur d’aquest any, llença amb una facilitat impactant des de qualsevol zona entre els set metres i mig i els deu, ja no és cap secret la màgia d’aquest jugador que intenta 11 llançaments per partit, alguns impossibles o inconcebibles per qualsevol espectador d’aquest esport des de la seva aparició en el món del bàsquet, i a més ho fa anotant pràcticament la meitat dels que intenta (46% d’encert). Parlant de rècords, Curry va batre fa dos dies la fita que tan sols Kobe Bryant i Donyell Marshal havien aconseguit, anotar 12 triples en un partit. A més, ho va fer anotant un triple guanyador sobre la botzina a uns 10 metres de distància, res de nou si ve d’aquest geni.

Donyell Marshall comparteix el rècord de més triples anotats en un partit amb Steph Curry i Kobe Bryant amb 12.

Donyell Marshall comparteix el rècord de més triples anotats en un partit amb Steph Curry i Kobe Bryant amb 12. Font: Exnba,com

Si parlem de percentatges, és Kyle Korver qui s’emporta el premi. El jugador dels Atlanta Hawks va protagonitzar quan era als Utah Jazz al 2010 la temporada amb major encert de la història durant la qual va anotar el 53% dels triples que va intentar. I si parlem d’anotar des de la línia de tres punts no podem oblidar Ray Allen. El jugador, actualment ja retirat, va aconseguir 2.973 triples durant la seva carrera.

El llançament de tres punts és una arma de doble tall, tan sols fa falta veure un partit de la Penya aquesta temporada. Hi ha equips que depenen en excés del encert des de la línia exterior, altres que l’utilitzen per matar el partit, entrenadors que odien abusar d’aquest i d’altres que pinten jugades que acabin amb un tir de tres, jugadors de més de dos metres amb un canell privilegiat i jugadors petits que els hi costa horrors aconseguir anotar de tres punts, després esta l’extraterrestre Curry, per suposat. Sigui com sigui, el bàsquet modern compta any rere any amb un gran ús del triple i això es veu reflectit en els marcadors finals i la seva anotació. No és estrany veure una jornada de la lliga ACB acabar amb els equips anotant 60 o més punts, un fet que fa deu anys no s’hagués produït. Cada vegada és més important per al bàsquet de formació que els nens aprenguin i tinguin una bona mecànica acompanyada d’un gran encert del triple. En el bàsquet modern el tir de tres l’arma principal, però és una arma de doble fulla.

Jordi Abella Vilarò

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*