Inici / Actualitat / El verí del Front Nacional
Marine Le Pen ha recollit i ha fet créixer el llegat polític del seu pare. Font: outono.net
Marine Le Pen ha recollit i ha fet créixer el llegat polític del seu pare. Font: outono.net

El verí del Front Nacional

Un article de Jordi Peralta

Ja fa temps que una serp es passeja majestuosament entre el proletariat francès i la classe mitjana empobrida i precaritzada. A principis del segle present pocs periodistes, politòlegs i sociòlegs volien donar importància a aquell petit rèptil que amb prou feines mostrava la llengua de manera amenaçadora. Fou a partir de l’any 2002, quan el candidat Jean-Marie Le Pen va obtenir 4,8 milions de vots en la primera volta de les eleccions presidencials, que l’opinió pública francesa i europea va començar a mirar-se amb més respecte i preocupació una bestiola que es feia cada dia més gran, a mesura que les classes populars anaven caient dins les xarxes de la demagògia xenòfoba. Eren indicis que alguna cosa trontollava en l’estructura de la modèlica societat gal·la.

L’esquerda que feia temps que s’anunciava es va fer del tot visible durant les émeutes (aldarulls) a les banlieues o àrees suburbials de les grans ciutats, que van tenir lloc el 2005: joves d’origen subsaharià i magrebí, en molts casos pertanyents a segones i terceres generacions d’immigrants, manifestaven el seu malestar davant l’estigmatització, la constant persecució policial i la manca de perspectives laborals dignes enfrontant-se a les forces de l’ordre. L’aleshores ministre de l’Interior, Nicolas Sarkozy, no va tenir pèls a la llengua a l’hora de titllar aquell jovent rebel de racaille (“xusma”). La crisi econòmica ha aguditzat les tensions existents i el populisme ha acabat essent adoptat fins i tot per socialdemòcrates com Manuel Valls, que apostava sense miraments per la deportació de gitanos búlgars i romanesos.

Marine Le Pen ha recollit i ha fet créixer el llegat polític del seu pare. Font: outono.net

Marine Le Pen ha recollit i ha fet créixer el llegat polític del seu pare. Font: outono.net

El context actual és l’ideal perquè aquesta serp anomenada Front Nacional acabi arrelant al territori. Amb un Hollande en hores baixes, un índex d’atur alarmantment alt i el debat comunitari sobre la immigració en primera plana, Marine Le Pen compta amb els ingredients ideals per tal de seduir grans masses de francesos d’extracció humil amb una retòrica nacionalista, euroescèptica i antiglobalització. Tot plegat, però, embolcallat amb una capa de pretesa moderació i modernitat que deixa enrere el desacomplexat extremisme del seu pare, que flirtejava amb l’antisemitisme; el partit, de fet, també compta amb candidats, simpatitzants i votants d’origen forà. L’etiqueta d’”ultradreta” que sovint li han posat els mitjans de comunicació és rebuda amb indignació per Le Pen. Malgrat això, les seves intencions són clares i no deixen lloc per a mitges tintes de cap mena: sortida de l’euro, preferència dels nacionals en l’accés als llocs de treball i control rigorós de la immigració.

 Les darreres eleccions municipals demostren que la serp està més viva que mai, i que té prou força per assaltar Brussel·les i combatre la Unió Europea des de dins. Amb un fort creixement que li ha donat 11 alcaldies, Le Pen pot mostrar-se satisfeta i seguir assenyalant la “partitocràcia” formada per l’UMP i el PS, el qual ha patit una important desfeta. El fet que la seva parella Louis Aliot no hagi guanyat la batalla de Perpinyà és, sens dubte, una bona notícia per a la catalanitat dins la nefasta tònica general: a banda d’atacar els nouvinguts, el xovinisme francès també té posat el seu punt de mira en les llengües i cultures minoritàries que hi ha a l’Hexàgon.

 Els valors revolucionaris de la llibertat, la igualtat i la fraternitat semblen anar-se’n en orris, víctimes del tsunami blau. Mentrestant, altres serps es multipliquen arreu del continent europeu, tenyides amb els colors de les respectives banderes nacionals. Ens encaminem, de bell nou, a foscos laberints que ja crèiem haver deixat enrere fa més de mig segle.

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*