Home / Les Columnes / Les eleccions al Parlament Europeu ens la bufen

Les eleccions al Parlament Europeu ens la bufen

Una columna de Jaume Ribas


Dia 25 de maig hi ha eleccions al Parlament Europeu. Com a friqui del tema -i especialment emocionat perquè és la primera vegada que podré votar- ja he començat el sondeig entre els meus cercles més propers. El que vaig a dir ara no té cap rigor estadístic ni molt menys, però pens que pot tenir cert interès socialitzar algunes de les meves primeres conclusions.

Punt primer, molta gent no sap que existeix un Parlament Europeu. “Yo pensaba que los presidentes ya se arreglaban entre ellos”, em va dir una companya. És normal que ho pensi, la UE no és una institució democràtica ni molt menys, i tampoc no respon a una divisió de poders clàssica. El Parlament ni tan sols té funcions legislatives plenes, sinó que les comparteix amb el Consell de la Unió Europea, format directament pels Estats. A més, qui duu les rendes de la UE és bàsicament la Comissió Europea, també integrada per representants dels països membres. Així doncs, la meva companya no anava del tot desencaminada. Tanmateix, és significatiu que votem periòdicament els representants d’una institució que ni tan sols és coneguda.

La segona cosa que he detectat és una desconeixença absoluta de les dinàmiques partidistes del Parlament de la UE. Tampoc és estrany: si no coneixem la cambra, no esperem conèixer-ne el funcionament. Posaré un exemple: el cap de setmana passat era a una conferència sobre política europea i un dels ponents va demanar als assistents quants d’ells sabien quin era el grup majoritari al Parlament Europeu. La nostra reacció fou mirar-nos mig avergonyits entre nosaltres. La majoria de gent no en tenia ni idea. Per cert, el partit majoritari al Parlament Europeu són els Populars Europeus, una coalició conservadora que a les nostres contrades integren el PP espanyol i Unió Democràtica de Catalunya.

La meva tercera i última conclusió: la desafecció política és absoluta, sobretot entre els joves. “No n’hi ha cap que m’agradi” i “el meu vot no servirà de res” són dues sentències demolidores contra les que costa fer pedagogia perquè són parcialment molt encertades.

Així doncs, si votem, votarem no sabem qui perquè vagi no sabem on sense saber molt bé què hi farà. I el millor de tot això és que no és culpa d’uns ciutadans irresponsables que no es preocupen per la política. És culpa d’unes institucions gairebé inútils, dissenyades per afavorir uns pocs i vestir-nos-ho de democràcia.

Visitants al Parlament de la UE intenten saber qui és qui a l'hemicilcle Font: Flickr oficial del Parlament Europeu.

Visitants al Parlament de la UE intenten saber qui és qui a l’hemicilcle Font: Flickr oficial del Parlament Europeu.

 

 

Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*