Home / Esports / Els petrodòlars compren l’esport
La delegació de Doha celebra l’adjudicació del Mundial d’Atletisme de 2019. Font: Público.es

Els petrodòlars compren l’esport

Un article de Jordi Mèlich

El passat dimarts l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, encapçalava la delegació de la mateixa ciutat, que repleta de cares conegudes de l’esport català, aspirava a endur-se l’organització del Mundial d’Atletisme de l’any 2019. Per segona vegada consecutiva, Barcelona lluitava per albergar aquesta competició. I, també per segona vegada consecutiva, no ho va aconseguir.

En una cerimònia celebrada a Montecarlo, la IAAF (Federació Mundial d’Atletisme) acollia les tres ciutats finalistes. Competien contra Barcelona: Eugene (EEUU) i Doha, capital de Qatar. El fracàs de la ciutat comtal va ser estrepitós: va ser, amb diferència, la ciutat menys votada per celebrar el Mundial. La candidatura guanyadora va ser la de Doha, els representants de la qual van esclatar d’alegria al conèixer el veredicte.

Barcelona va rebre sis vots dels 27 possibles. Un cop conegut el veredicte, José María Odriozola, president de la Federació Espanyola d’Atletisme i membre del consell de la IAAF, va esclatar davant de les càmeres, declarant que “ha guanyat la pitjor candidatura i és una mala jugada per l’atletisme mundial. L’únic que tenen és diners. Estic molt decebut i cabrejat. No penso anar-hi”. Odriozola es queixa perquè Doha, que tenia un pressupost de 100 milions d’euros pel Mundial d’Atletisme (el projecte de Barcelona rondava els 50 milions, i el d’Eugene, els 70) va afegir 30 milions d’euros més com a incentius per la IAAF. El president de la Federació Espanyola considera que aquest extra és il·legal perquè s’ha presentat fora de plaç, però sembla que la seva opinió no concorda amb la de la IAAF, que s’ha decantat finalment per la ciutat Qatarí.

Qatar és un dels països més rics del món gràcies a les explotacions de les seves reserves de petroli i gas. Tot i ser un país extremadament desigual que encara viu en una monarquia absoluta, en els últims anys ha aconseguit l’organització de molts esdeveniments esportius de gran rellevància. El país àrab busca invertir els seus petrodòlars en entreteniment, i l’esport n’és la forma més vistosa i rentable, ja que mou molts i molts diners. Qatar ha invertit en projectes per organitzar esdeveniments de primer nivell mundial i també en la construcció d’instal·lacions de tot tipus on practicar esport.

L’interès per l’esport ha crescut molt en els últims anys, però ve de lluny. L’any 1998 van acollir el seu primer gran esdeveniment internacional, la Copa de Futbol d’Àsia. Però el primer cop d’efecte va ser l’organització de l’innovador Gran Premi nocturn del Mundial de Motociclisme al circuit de Losail, el 2004. Aquell mateix any van estrenar un torneig del circuit femení de tennis (WTA). Aquest torneig va esdevenir Masters femení de tennis el 2008, esdeveniment de molta més rellevància internacional.

Però el punt d’inflexió en l’organització d’esdeveniments esportius a Qatar es va iniciar amb el principi de dècada. El 2010 van acollir el Mundial d’Atletisme en pita coberta. Des d’aquell any també es celebra de forma fixa a Doha la IHF Super Globe (Mundial de clubs d’handbol). Des del 2012 també acull una prova de la Copa del Món de natació en piscina de 25 metres.

Però el millor encara està per arribar: Doha i Qatar han aconseguit, durant els últims anys, l’organització d’esdeveniments tan importants que obliguen a posar Qatar en el mapa de l’esport a nivell mundial. D’aquí poc, aquest desembre, Doha acollirà el Mundial de natació en piscina curta. Al gener de 2015 serà la seu del Mundial d’handbol, el 2016 rebrà el de ciclisme en ruta, i el 2018 el de gimnàstica artística. Però la cirereta del pastís és el Mundial de Futbol de 2022, sobre el qual planeja l’ombra de la corrupció.

la delegació de Doha celebra l’adjudicació del Mundial d’Atletisme de 2019. Font: Público.es

Imatge del mundial de Qatar 2022. Font: Boisweekly.com

L’aposta de Qatar per l’esport és molt forta, i el seu poder econòmic dificulta a les candidatures rivals poder oferir organitzacions d’esdeveniments capaces de competir amb les seves. Però aquest país encara no ha aconseguit l’esdeveniment esportiu que més anhela, els Jocs Olímpics. Després de ser ciutat aspirant l’any 2016 i 2020, sembla que presentaran una altra candidatura pels Jocs de 2024. Si finalment l’aconsegueixen, ja només els quedarà acollir un Gran Premi de Fòrmula 1 (pel qual porten anys lluitant) per assolir-ho gairebé tot pel que fa a l’organització de grans esdeveniments esportius. Fins ara, els petrodòlars han acabat seduint gairebé totes les federacions, caldrà veure que succeeix amb aquests dos últims casos.

Barcelona. Periodista en formació.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*