Inici / Esports / Entenguem la sanció FIBA i els seus possibles desenllaços
Turgay Demirel, president de la FIBA. Font: FIBA-
Turgay Demirel, president de la FIBA. Font: FIBA-

Entenguem la sanció FIBA i els seus possibles desenllaços

Un article de Jordi Abella

Durant l’última setmana, els amants del bàsquet estem d’enhorabona, han començat els Playoff de l’NBA, els quarts de final de l’Eurolliga i tenim a la lliga Endesa duels directes per les primeres places de la competició per entrar a la fase final i, fins i tot, per mantenir la categoria. Com tot, quan alguna cosa va bé ha de veure’s torçada per algun motiu, aquest no és més que la reprimenda que la FIBA (International Basket Federation) ha processat contra alguns dels països més potent -parlant en clau de bàsquet- del continent prohibint-los la participació a l’Eurobasket 2017 i fins i tot amenaçant la presència d’aquests en els propers Jocs Olímpics.

D’on surt aquesta mesura?

En un principi, com a la majoria dels esports, les federacions esportives de cada país eren els òrgans superiors de les competicions estatals i per aquest motiu posseïen el monopoli de l’organització d’aquestes. A l’any 2000 apareix una empresa privada especialitzada en el món del bàsquet que crea una competició europea independent de la FIBA, l’òrgan que posseïa la SuproLeague i l’Euroleague. Aquesta nova empresa crea l’Euroleague Basketball, la competició europea reina encara actualment, i la FIBA accedeix a fusionar la seva lliga europea amb la nova. Des d’aquell moment la FIBA es resignà a organitzar competicions entre federacions nacionals i l’empresa Euroleage va assumir el monopoli de la competició entre clubs europeus.

Tot i que el conflicte va solucionar-se d’una manera que semblava amistosa, les ferides de la FIBA mai van acabar de tancar-se. I un nou conflicte ha fet saltar l’espurna per reobrir les tensions entre FIBA i Euroleague, però en aquest cas també s’hi veuen implicats els òrgans estatals esportius de fins a catorze països.

Quin és el conflicte?

L’Euroleague, amb l’objectiu any rere any més proper d’arribar a crear una competició digne de competir amb l’NBA o de fusionar-se amb aquesta, va proposar a finals del 2015 una nova competició intercontinental anual que formessin únicament els millors equips d’Europa. Molts dels clubs van donar suport a aquesta mesura de manera independent a les federacions estatals i a partir d’aquest punt s’ha creat una tensió que engloba a totes les parts involucrades de forma directa o indirecta.

Els 14 països que FIBA deixaria fora de l’Eurobasket són: Espanya, Sèrbia, Croàcia, Turquia, Rússia, Lituània, Itàlia, Grècia, Israel, Montenegro, Bòsnia, Eslovènia, Macedònia i Polònia.

El conflicte més important rau en l’existència de dues organitzacions gegants que es barallen pel control del bàsquet europeu, però indirectament la decisió de la FIBA de sancionar les seleccions dels països que compten amb clubs favorables a la nova Eurolliga ha afectat a les federacions esportives que demanen explicacions. Inclús s’ha arribat a plantejar pressions directes a clubs, jugadors i lligues nacionals per part de l’organisme FIBA.

S’ha de tenir clar que tant les dues empreses com els clubs involucrats són entitats privades i per tant tenen llibertat d’organitzar-se per sí soles, limitada pel dret públic europeu, el qual fonamenta la lliure competència. Per tant, si la FIBA efectués pressions a clubs o jugadors per frustrar la seva participació en una altra competició europea, l’Euroleague podria denunciar a l’empresa per no respectar el dret a la lliure competència europea.

La FIBA també te una resposta

Tot i així, com a tota tensió pública, la FIBA té la seva defensa legal preparada. Aquesta empresa pot argumentar que tant els clubs com els jugadors són els que poden optar a complir, o no, la normativa FIBA. És a dir, l’adscripció FIBA és voluntària i formar part de les competicions d’aquesta associació és opcional, tot i així si es vol formar part s’ha d’acatar unes normes internes regulatòries que defineixen la voluntat de permanència.

Pau Gasol,MVP de l'Eurobasquet 2015. Font: Sport.com

Pau Gasol, MVP de l’Eurobasquet 2015. Font: Sport.com.

Solucions

La solució òbvia seria una resolució del conflicte on les parts afectades de manera directa (FIBA i Euroleague) arribessin a un acord. Tot i així, aquesta mesura resulta llunyana i difícil d’aconseguir igual que una solució alternativa arbitraria que satisfaci ambdues parts. El que és obvi és que les federacions no tenen per què carregar amb la sanció de la FIBA al no ser responsables de la decisió dels clubs de les competicions que alberguen. Tampoc ho és el públic que ha de pagar que aquest esport professional s’hagi convertit en un fenomen de masses del qual s’intenta aconseguir el seu màxim benefici econòmic per part d’uns quants. És difícil imaginar quina repercusió tindria una competició internacional europea sense els seus millors equips i jugadors.

El futur més proper sembla dictar que els Jocs Olímpics els disputaran aquelles seleccions que han merescut ser-hi, però si mirem més enllà no trobem cap motiu per esperar una resolució positiva pel públic, tampoc existeixen de preocupants.

Jordi Abella Vilarò

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*