Inici / Les Columnes / Molta fressa i poca endreça
Font: http://www.movilh.cl/

Molta fressa i poca endreça

“La temptació de baixar de la creu per acontentar la gent”

A un any vista del Sínode de Bisbes sobre la família, el Vaticà va enviar un qüestionari amb 38 preguntes a totes les conferències episcopals del món, per tal que aconseguís arribar a totes les parròquies. La voluntat era tenir una impressió més o menys exacte de què pensen tots els catòlics del món sobre els temes més espinosos que envolten el concepte de família cristiana. Amb preguntes com aquestes, aquest qüestionari trencava tabús dins l’Església: “¿Cómo habría que comportarse pastoralmente, en el caso de uniones de personas del mismo sexo que hayan adoptado niños, en vista de la transmisión de la fe?¿I ante sus posibles hijos adoptivos?”Inclús en aquest qüestionari s’arribava a preguntar sobre el coneixement i l’acceptació de la doctrina moral de l’Església en els temes de natalitat. Es tracta doncs, d’un pas de gegant, on no només es demana la opinió de les bases catòliques, sinó que s’assumeix que, amb les possibles respostes, l’Església es pot trobar en un compromís.

Amb la informació recollida, el Papa va escriure un document titulat Els desafiaments pastorals sobre la família en el context de l’evangelització, sobre el qual havien de treballar fa varies setmanes els diferents bisbes que es van reunir a Roma aquestes setmanes passades. I aquí comença la polèmica:

El fet que aquest Sínode no sigui res més que un preludi sobre el qual treballar fins el proper, a l’octubre de l’any que ve, a donat peu a un seguit de declaracions públiques per part de màxims mandataris eclesiàstics de tot el món. La ultra conservadora Església polonesa, o diferents veus d’Estats Units i països africans, han influenciat greument el discurs oficial. El relatio post disceptationem, document que explica què s’ha tractat durant la reunió, va aixecar moltes crítiques per el posicionament “progre” de l’escriptura, i es podria entendre que es posicionava en contra dels més tradicionalistes. Al cap de pocs dies, el Papa Francesc feia un discurs en el qual es pot llegir que de moment, ni blanc ni negre, tot igual, ja veurem. Jutgeu vosaltres mateixes:

“Hubo momentos de desolación, de tensión y de tentación, como algunas de las siguientes:
–           La tentación del endurecimiento hostil, esto es el querer cerrarse dentro de lo escrito (la letra) y no dejarse sorprender por Dios
–           La tentación del “buenismo” destructivo, que en nombre de una misericordia engañosa venda las heridas sin primero curarlas y medicarlas
–           La tentación de transformar la piedra en pan para terminar el largo ayuno, pesado y doloroso (Cf. Lc 4, 1-4) y también de transformar el pan en piedra , y tirarla contra los pecadores, los débiles y los enfermos (Cf. Jn 8,7) de transformarla en “fardos insoportables” (Lc 10,27).
–           La tentación de descender de la cruz para contentar a la gente, y no permanecer, para cumplir la voluntad del Padre; de ceder al espíritu mundano en vez de purificarlo e inclinarlo al Espíritu de Dios.”
 

Amb tot, les declaracions d’alts mandataris han anul·lat en part, el paper de les respostes de creients d’arreu del món, respostes que reflectien una voluntat de modernitat i obertura cap un món cada cop més canviant. () Un últim apunt que mostra encara més la contradicció d’una Església que no sap cap on va: entre els 253 participants () , es trobaven representants no catòlics, com coptes egipcis o ortodoxes moscovites. Punt a favor. Ara, parlant d’homosexuals, no n’hi havia cap. I parlant d’avortaments i matrimonis, la presència de les dones era més que mínima. Punt en contra.

Gabriel Barba
Entre la comunicació i l'educació social, què ens queda si no la paraula. Interessat en les injustícies: com més depriment més m'hi enganxo. I sempre intentant mirar fora de Barcelona.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*