Inici / Les Columnes / “Viva españa, sí se puede”
Tot i que el Govern de Rajoy s'esforci en preservar la bandera nacional, l'esquerra ja ha fet una hàbil maniobra en resignificar que vol dir "defensar la pàtria". Font: Vinyeta de Vergara a eldiario.es
Tot i que el Govern de Rajoy s'esforci en preservar la bandera nacional, l'esquerra ja ha fet una hàbil maniobra en resignificar que vol dir "defensar la pàtria". Font: Vinyeta de Vergara a eldiario.es

“Viva españa, sí se puede”

Aquest passat diumenge la nació sencera -ejem- celebrava orgullosa -ejem- el Dia de la Hispanitat -ejem, ejem-. Per això aprofit l’assossec d’aquests dimecres per parlar d’aquesta cosa que anomenam Espanya, del sentiment nacional espanyol i de la difícil relació que tradicionalment ha tengut aquesta espanyolitat amb l’esquerra.

L’esquerra va perdre una guerra per fer d’Espanya una pàtria de tots i, de llavors ençà, ha permès a la dreta monopolitzar el concepte de pàtria. La dreta ha rentabilitzat en vots i suport social l’amor patri que, ens agradi o no, existeix en bona part de la població espanyola.

El compromís amb el dret a decidir dels pobles i la voluntat de creació d’un estat federal de bona part de la progressia d’aquest país, del PCE al PSOE passant pel BNG i el PSM, per exemple, ha portat l’esquerra a renunciar en la disputa del concepte pàtria a l’hora de construir discursos polítics potents.

Pablo Iglesias i la resta de notables de Podem de la Universitat Complutense han entès perfectament que això era un handicap a l’hora de construir un projecte de vocació majoritària. Errejón, Monedero i Iglesias, coneixedors de la realitat dels processos llatinoamericans, entengueren que s’havia d’eludir a la construcció d’una identitat nacional-popular i per això decidiren reformular el concepte de pàtria en els seu discurs.

Pablo Iglesias va dir aquesta perla en una entrevista a El Plural “hay que arrebatar el término patriotismo a los patriotas de pulserita rojigualda que luego venden la soberanía y cierran escuelas y hospitales. Creo que querer a tu país es querer a su gente y respetarla y respetar los servicios sociales y que tengan derecho a decidir sobre cualquier cosa”. El canvi de marc és bestial: es passa de “Gibraltar español” i “Cataluña es España” a “querer a tu país es defender los servicios sociales”.

La creació d’aquest “patriotisme d’esquerres” i d’una identitat nacional-popular assoleix la seva màxima expressió en la frase que aquesta columna porta per titular: “Viva España, sí se puede”. La fa servir d’estat de WhatsApp Germán Sánchez, qui fins la setmana passada era soldat del Rgiment d’Artilleria Mixta nº32 de Melilla. Poca broma, aquest membre del cercle de Podem a les Forces Armades ha condensat en cinc paraules l’espanyolisme més pur amb el lema de la lluita de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que ara ha adoptat Podemos i que representa la defensa dels serveis socials a l’Estat espanyol, el “sí se puede”. Potser és només simbòlic, però a mi em sembla significatiu: l’esquerra, mitjançant Podemos, ha entrat amb èxit a disputar discursivament el país que fa vuitanta anys va perdre en una guerra. Hi ha a qui li semblarà anecdòtic o qui, fins i tot, s’espantarà davant la possibilitat de que un partit compti amb simpatitzants a l’exèrcit, però jo ho consider un canvi simptomàtic en la correlació política de forces que hem viscut fins ara. Haurem d’esperar per veure com evoluciona i en què es tradueix en unes eleccions.

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*