Inici / Les Columnes / Espanya està trista
“Homenaje del Nuevo Mundo a Cristóbal Colón” (1892) de José Santiago Garnelo
“Homenaje del Nuevo Mundo a Cristóbal Colón” (1892) de José Santiago Garnelo

Espanya està trista

Una columna d’Arnau Lleonart

Espanya, la nació més antiga, està trista. No entén com amb el seu passat gloriós n’hi ha que volen apartar-se d’ella. Temps enrere el seu domini territorial la féu la pàtria més poderosa del globus. Grans batalles va lliurar i forts herois van defensar-la. Numància, Granada, Lepant… pocs països poden presumir de tan brillant història bèl·lica. Encara no sap què ha passat. Espanya, que sempre es va encomanar a la fe, es troba desemparada. Així li pagues, Senyor, tot el que ha fet per tu? Els Reis Catòlics, la sagrada Inquisició, l’expulsió dels moriscos o el nacionalcatolicisme en són bons exemples. Tan abandonada està Espanya que fins i tot els esportistes, que no fa massa difonien la hispanitat pel món, ja no guanyen.

Però d’on pot venir tanta desgràcia? Com és que al nord-est no valoren els esforços per fer-los sentir una regió més? I per què sembla que a aquella altra regió del nord – sí home sí, aquella on són una mica salvatges – s’ho estiguin mirant atents per veure si ells també fan el pas? Serà potser que el fet d’estar al nord de la península els afecta d’una manera o una altra el cervell? No està clar, si aquest és el motiu no s’entén que a les Canàries s’obstinin a no acceptar el que encertadament ha decidit per a ells Espanya. Per què hi ha tant d’egoisme? Per què s’aferren a les seves tradicions i no es meravellen de la grandesa espanyola? Qui s’han cregut que són per desafiar el gran Regne d’Espanya?

Espanya està confosa. Com pot ser que extremenys, andalusos i murcians hagin renunciat a les seves arrels i se sumin a la bogeria de la independència? Què ha passat amb la raça, que ja no es valora? La pobra Espanya recorda nostàlgica temps millors on “l’ordeno y mando” no es discutia. El cert és que, a Espanya, el vestit de la democràcia mai no li ha quedat tan bé com a altres països. La separació de poders francesa (legislatiu, executiu i judicial) no llueix tant com l’espanyola (església, exèrcit i burgesia). Spain is different. És especial, té un encant propi. I són aquestes diferències la que la fan gloriosa. Espanya se sent menyspreada i això la fa enfadar. Ja n’hi ha prou de jocs, qui mana és ella! La gran Espanya està segura de poder resistir tots els reptes que la perifèria li plantegi. N’està ben convençuda. Pobra il·lusa.

Arnau Lleonart
Encetant la vintena. Intento escriure sobre el que veig, el que em preocupa i el que m'agrada.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*