Inici / Societat / Moviments Socials / Espectacle vs Justícia
Efectius dels Mossos d'Esquadra durant les manifestacions de Can Vies - Alex Puig, Lacolumna.cat

Espectacle vs Justícia

Un article de María Abadía

Hi havia una vegada un jutge amb prejudicis, una fiscal que parlava amb xuleria, tretze joves acusats de delinquir en una manifestació i mossos d’esquadra amb greus llacunes mentals. L’escenari d’aquesta història és la Ciutat de la Injustícia, un lloc on la justícia no sempre és imparcial i on la llibertat d’expressió esdevé terrorisme. En aquest edifici, la veritat no té perquè ser pressa seriosament, però sí les paraules d’un agent de la policia sense proves. Benvinguts al circ de la justícia d’aquest país.

Pels de punta i molta ràbia avui a la Ciutat de la Injustícia. La Fiscal ha considerat provada la participació dels tretze joves als aldarulls basant-se únicament en la paraula dels mossos. Tot i haver descartat les proves videogràfiques de l’acusació, valora com a positiva la identificació dels joves perquè els agents recorden les marques de roba dels tretze –sí sí, marques de roba-. Després de la seva declaració, només es pot concloure que la paraula dels mossos val més que una prova i està per sobre de la paraula dels acusats i de la defensa. Els lletrats que han declarat avui han considerat el relat dels fets “surrealistes”, i demanen la presumpció d’innocència.

El fet que ha desencadenat aquest judici té l’origen en un portal del barri de Sants, on els tretze encausats van anar a parar per resguardar-se de les càrregues policials durant els fets de Can Vies i allí van ser detinguts. Tot i que la majoria no es coneixen entre ells, se’ls acusa de pertànyer a un grup organitzat violent que va delinquir durant les protestes del CSA.

S’enfronten ni més ni menys que a sis anys de presó, malgrat no haver-hi proves que demostrin res, basant-se l’acusació només en les declaracions dels mossos d’esquadra. Els imputats són cinc joves d’un esplai de Cerdanyola, dues joves de Badia del Vallés, dos nois de Mollet del Vallés, tres amics del barri de la Pau, Torre Baró i l’Hospitalet, i per últim, un noi resident a Suècia que visitava a la seva parella.

Contradiccions de l’acusació

Des del primer dia els mossos sostenen que els joves van tirar pedres però malauradament no tenen proves i les imatges que presenten són imprecises. Per justificar-se, afirmen que aquestes pedres no van ser llançades des de primera línia –que és la que es veu a les gravacions- sinó més enrere, a uns 50 metres. Podem concloure que a part de ser uns essers molt perillosos, els acusats també són llançadors professionals.

Tampoc quadren les declaracions pel que fa a l’hora que els van detenir, i no recorden les seves cares, però sí la marca de roba que duien, o que un d’ells parlava anglès. Peces clau, sense dubte, en un judici on tretze persones es juguen sis anys de presó. A més, han volgut deixar molt clar l’ambient de les protestes i que ells eren les víctimes: “allò era un aquelarre de delinqüència i agressions a la policia”, segons un agent. Un secreta, també va declarar el segon dia de judici que el noi que anava amb crosses va bolcar un container al terra i va fer una barricada. D’altra banda, mentre un mosso va afirmar que es van cremar containers, un altre diu que no, que només es van tirar. Contradiccions a tot arreu.

Les perles del jutge i la fiscalia

El jutge és Ricardo Yáñez, el mateix que va condemnar a un detingut del 29M a onze mesos. El primer dia, Yáñez ja va denegar una prova antropomètrica de la defensa, i durant el judici, en diverses ocasions va amonestar als advocats de la defensa per a que no pressionessin als mossos amb les preguntes. Ell, per la seva banda, fa preguntes com: “els hi va donar la impressió d’estar terroritzats els acusats en el moment de la seva detenció?” (el mosso respon: “A ningú li agrada que el detinguin.”). També es va dirigir a un dels acusats qüestionant fets absurds, “per què van pujar per les escales del portal? Esperaven escapar per les teulades de Barcelona?”.

La fiscal, que valora per damunt de tot la paraula dels mossos, també pregunta per la roba dels acusats i vol saber per què els cinc de Cerdanyola van anar a sopar al restaurant Terra d’Escudella. En una de les seves preguntes, amb un to xulesc i irritant diu “vostè també és d’aquest grup de Cerdanyola que té valors d’amor i estima?”, a un acusat.  La seva actitud cap als acusats ha sigut des del primer dia recelosa, i així ho ha tornat a mostrar en les declaracions d’avui.

El judici, que va començar el 14 d’abril, acaba el dilluns 20, dia en què escoltarem les últimes declaracions dels lletrats. Les sessions d’aquesta setmana han esdevingut veritables episodis de surrealisme, només es busca la condemna i es rebutja la veritat. Esperem que, finalment, el circ del que hem sigut espectadors aquesta setmana acabi fent justícia de veritat.

Iris Rodríguez
Galega emigrada. Estudio periodismo en la UAB y Ciencias Políticas en la UNED. Intento escribir sobre cultura política, movimientos sociales y especialmente sobre feminismos.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*