Inici / Actualitat / Mama, pel meu aniversari vull uns pits de plàstic

Mama, pel meu aniversari vull uns pits de plàstic

Una columna de Clàudia Rius

Els ferrocarrils arrenquen i no sempre van tan plens com a les vuit del matí. Centenars de persones utilitzen cada dia aquest servei. Alguns van sols, d’altres acompanyats. Alguns escolten música, d’altres miren a fora i d’altres parlen amb els seus amics. Al migdia hi ha hores en les quals el tren no s’omple i la gran majoria de gent està en un estat de somnolència post-dinar. Són moments en els quals qui parla està exposat a ser escoltat per tot el vagó. És incòmode tan per qui vol parlar com per qui no vol sentir. En algunes ocasions, però, pots notar com tothom està atent a una sola conversa: sobretot si tracta de pits.

Qui parla és una noia alta, vestida amb una jaqueta que li ha valgut 300€ -això diu ella-. Seu amb una amiga, aparentment molt interessada per un canvi que ha notat comparant les fotos de Facebook de fa un any i les d’ara: a la seva companya li han crescut de cop els pits. La noia alta s’explica: “després de parlar-ho algun cop, la meva mare va preguntar-me si m’acomplexava no tenir gaires tetes”. L’home gran del costat se la mira de reüll. “Jo li vaig dir que potser seria més feliç si les tingués més grans i, pel meu aniversari, la mare em va regalar dues pròtesis”. Segons EFE, aquesta és la cirurgia estètica més demandada a Espanya: entre 18.000 i 19.000 intervencions cada any.

El noi del davant intenta dissimular però està molt interessat en la conversa: ha pujat al ferrocarril fa una parada i fa cara de no acabar de creure’s que estan parlant de pits de plàstic. Mentre la noia es recrea explicant a la seva amiga quin tipus de tetes s’ha posat (forma, color, distància entre elles, etc.) la dona del meu costat fa estona que té els auriculars a la mà i no té intenció de posar-se’ls a l’orella. El mòbil vibra, rebo un correu. Change.org. Que pesats. Aquest cop mostren la petició següent: “Mango: retirada de la campaña de Violet Mango”. Explica que aquesta multinacional considera que la talla 40 és gran, i per això han tret Violet Mango: una nova línia de moda per joves que utilitzen de la 40 a la 52. Això, segons la petició creada per Arantxa Calvera, és una visió totalment distorsionada de la realitat. “Anuncios como éstos son los que provocan miles de trastornos en todo el mundo de anorexia y bulimia”, segueix el text.

La talla 40 és gran, els pits petits fan ser infeliç. Endavant, que comencin els anuncis de la famosa “operación bikini”. Mentrestant, hi haurà qui caurà en aquests estereotips i d’altres voldran lluitar-hi en contra. Alguns ho intentaran, però acabaran sentint que la seva panxa no és tan plana com hauria malgrat ser conscients de la estupidesa de tot plegat. Per si de cas, mama, ves-t’ho apuntant: pel meu aniversari vull uns pits de plàstic. I mama, sobretot, que quedi clar: no els vull per estètica, estem parlant de la meva felicitat. O això m’han fet creure.

Famosa campanya d'Oliviero Toscani per la marca No-lita. Font: eserplife.com

Famosa campanya d’Oliviero Toscani per la marca No-lita. Font: eserplife.com

3 comentaris

  1. Per què mai no és notícia que una filla li demana a la mama/papa que l’apunti a la millor universitat, que li proporcioni la millor biblioteca, que li contracti el millor especialista per incrementar la seva intel·liència? per posar exemples.
    Què fa que algú vulgui que al seu cos se li facin uns canvis que ell no ha dit que necessiti?
    Qui ha dit que l’herba sempre és més verda al jardí veí? Potser hauriem de comprovar que no sigui artíficial abans de canviar el nostre substrat.
    Molt interessant article Clàudia.
    Salut

  2. Molt bon article, Clàudia! 🙂

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*