Inici / Actualitat / Europees “for dummies”

Europees “for dummies”

Un article de Jaume Ribas

Aquest diumenge 25 la ciutadania europea està convocada a les eleccions al Parlament Europeu. Bé, de fet alguns països estan votant abans, però el que és segur és que diumenge vespre haurà votat tothom -que hagi volgut, és clar. Pels joves de més o menys la meva edat, serà la primera vegada que votem. Molts encara no tenen un criteri propi i jo no pens deixar-los el meu, però sí que m’atrevesc a fer una panoràmica general per tenir un mínim context a l’hora d’anar -si es vol- a les urnes. Intentaré estructurar aquest article, que ha de servir de petita guia, per apartats encapçalats per preguntes. Si n’hi ha alguna que ja saps o no consideres interessant, simplement salta-te-la i ves al que et sembli més rellevant.

Què és el Parlament Europeu i què cony estam votant?

El Parlament Europeu o, tècnicament, el Parlament de la Unió Europea, és l’única institució comunitària elegida directament pels ciutadans. És una figura amb relativament poc pes a l’hora de prendre les decisions que veritablement afecten a la ciutadania, però de moment és millor que no tenir res. La majoria de la política europea la fan les institucions controlades pels estats membres, principalment el Consell i la Comissió.

En qualsevol cas, en aquestes eleccions es podrà elegir per primera vegada el cap de la Comissió Europea que vendria ser, entre moltíssimes cometes, el “govern” de la UE, el poder executiu. Per això, cada gran partit europeu ha presentat un candidat. Més endavant veureu un gràfic on hi ha el de cada partit. Si voleu, també podeu consultar el debat entre tots cinc.

A la pràctica, però, què elegirem? Elegirem els 54 eurodiputats que representaran l’Estat espanyol. Entre els 28 països membres, se n’elegiran un total de 751. Som l’Estat que més n’aporta darrere d’Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia. Després veurem quins partits i coalicions estatals es presenten i en quins grups europeus s’integren.

Per què és important votar?

L’abstenció és un dret i la manera més fàcil i legal de boicotejar unes eleccions amb les que no estàs d’acord o que consideres que no et representen és no votar. Fet aquest comentari, quines raons objectives tenim per considerar important el vot en aquestes eleccions? Sobretot, un fet: entre el 70 i el 80% de la legislació que ens afecta es vota a l’eurocambra. És a dir, aquests senyors que enviam a Estrasburg amb un sou de més de vuit-mil euros al mes voten prop de tres quarts de les decisions polítiques que ens afecten a diari. Per què he dit que “voten les decisions” i no que les prenen? Perquè no les prenen. Qui fa les lleis i pren les vertaderes decisions són, com he dit abans, la Comissió i el Consell. Així i tot, el Parlament té certa capacitat d’incidència i a vegades hi ha sorpreses. Una majoria dels que considerem “dels nostres” al Parlament no farà que la Unió vagi com ens agradaria, però hi ajudarà molt.

A banda d’aquest vot que podríem emetre en clau europea – perquè ens importen les decisions que es prenen allà-, hi ha un altres tipus de vot. Per com està anant la campanya, una funció important d’aquestes eleccions no serà tant construir l’Europa que volem ni res d’això, si no fer una prova de foc a la política espanyola en general i catalana en particular. Els governs de dretes, del PP a l’Estat i de CiU a Catalunya, podran veure quin rebuig provoquen les seves retallades i quina confiança segueix depositant en ells la ciutadania que els va elegir en les darreres eleccions estatals o autonòmiques. Per altra banda, a Catalunya, el macrosondeig que suposaran aquestes eleccions tendrà una lectura en clau sobiranista per dos motius. Un, per quin suport tenen els partits pro-consulta, essencialment CiU i Esquerra. I dos, per quin partit té més suport per a liderar el procés. Compte aquí.

Per què no vota ni el Tato?

En aquestes no vota ningú. Bé, algun friqui hi ha, però la participació és sovint molt menor. Diumenge que ve no es preveu que sigui diferent. La participació es mourà al voltant del 40% o fins i tot menys a tota Espanya. A Catalunya, es preveu que sigui una mica més alta per la influència del procés sobiranista, segurament devers un 45%.

Si tan importants i tantes lectures tenen aquestes eleccions, per què la gent no va a votar? Les eleccions europees ens la bufen? Com sempre, hi ha desencantats i passotes que simplement no els interessa. Molt bé, res de nou. Per què més? La UE sembla tot sovint una institució llunyana, que no coneixem i que no sabem com actua. Tampoc conec ningú que hagi votat en unes europees i hagi tengut la sensació d’estar canviant alguna cosa. Això és deu a que existeix una gran coalició entre els partits majoritaris al Parlament Europeu, que són els partits majoritaris arreu dels 28 països i que són els mateixos que controlen els altres organismes importants de la UE, la Comissió i el Consell. Qui són? El Partit Popular Europeu (on s’integra el PP i Unió), el Partit Socialista Europeu (on hi ha el PSOE i el PSC) i l’Aliança dels Liberals (on participa Convergència i possiblement també Ciudadanos). Així doncs, votar a uns o altres pot canviar el pes de cadascú en aquesta gran coalició, però no pot canviar el sentit general de la política europea. Aquesta realitat, la de que és molt difícil desbancar aquest gran bloc, fa que molta gent consideri inútil anar a votar.

Qui puc votar?

Vota qui vulguis. Arreu de l’Estat es presenten 39 candidatures. Aquestes candidatures són partits o coalicions que, alhora, pertanyen a partits europeus o s’integren en grups parlamentaris europeus. Qui va amb qui és una mica liat i fa mandra entrar a detalls: a mi escriure-ho i a vosaltres llegir-ho. Per això he fet aquest gràfic, on podeu veure quines són les coalicions per a les europees, a quines coalicions estatals pertanyen i en quins grups o partits europeus s’integren. Així i tot, faré un resum. A Europa, s’esperen set o vuit grups parlamentaris, dos o tres entre l’euroescepticisme populista i l’extrema dreta xenòfoba. Per sort, cap dels partits espanyols amb possibilitats d’entrar té com a referents europeus aquests grups. Així doncs, queden tres candidatures: les tres que ja hem mencionat (Populars, Socialdemòcrates i Liberals) i dues més, els Verds i l’Esquerra (no ho confongueu amb ERC, per favor!). Amb els Verds hi va EFA, Aliança Lliure Europea, que és un grup de sobiranistes progressistes d’arreu d’Europa (escocesos, gallecs, catalans…) que s’integren amb el grup dels Verds.

mapa_partits2

 

Com es compten els vots i què diuen les enquestes?

A diferència d’unes generals o unes autonòmiques, en les europees hi ha una sola circumscripció per a tot l’Estat. Això vol dir que no s’elegeixen representants per a cada província, sinó que s’escullen els de tots l’Estat en un sol càlcul electoral. Per això, es fa servir la llei d’Hondt sense mínim exigible (que en les generals és del 5% i deixa fora a molts partits). Resumint, són circumstàncies idònies per donar veu als petits.

De moment, les enquestes per Europa pronostiquen un ínfim desgast dels Populars i el Socialdemòcrates i un augment de l’extrema dreta i dels eurodiputats no adscrits. També hi haurà un lleu reajustament en els grups dels Verds, els Liberals i l’Esquerra. Aquí teniu les tres enquestes suposadament més fiables que s’han publicat, la mitjana en escons i percentatges de les tres i un gràfic representatiu.

BoOiIqkIMAAbdTh

A l’Estat, la cosa no dista molt. Seguiran al capdavant, molt igualats, PP i PSOE. Els seguirà Esquerra Unida, que pujarà bastant. Tot seguit, UPyD i, després, alguns més: CEU (CDC, PNB i Unió), Esquerra Republicana, PodemosCiudadanos, Primavera Europea (Equo i Compromís), Los Pueblos  Deciden (EH Bildu i BNG), VOX… Si vols saber què proposa qui sense haver-te de llegir tots els programes electorals, la gent de Sexy Europe ha fet taules comparatives breus i entenedores per apartats de les receptes per Europa que proposa cadascú. Si no en tens ni idea de què va tot això i qui són tots aquests partits, pots mirar de fer algun test d’afinitat. Jo n’he provat dos que et puc recomanar: EuVox (res a veure amb el partit d’en Vidal-Quadras) i Electio2014.  No t’ho agafis com a dogma de fe, però segurament t’indicaran partits que podrien representar-te prou bé.

Per part meva, res més. Si teniu alguna pregunta, comentau-la, feu-la al Facebook de Lacolumna.cat o al meu Twitter. Informa’t i implica’t, les coses no canviaran soles!

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*