Inici / Actualitat / Antídots per a una València zombi

Antídots per a una València zombi

Un article de Mª Camila Ardila

De crítica i humor els valencians en saben molt, una qualitat originalment palesa a l’esperit de les falles quan eren eines perfectes per fer sàtira i crítica social i política a través de l’entreteniment, la festa i l’art.

Els valencians Enric Aguilar i Joan Alamar, de Dènia i València (barri del Cabanyal), respectivament,  són l’exemple perfecte. A ambdós se’ls va ocórrer fer entreteniment a partir de la cultura històrica i present valenciana i aprofitar per fer crítica, molta crítica.

La idea d’Enric va sorgir en una època que estava encantat per l’estètica i la història de la Novia Cadàver de Tim Burton. Amb aquests ingredients i una mica de valencianitat es va cuinar: “La Fallera Calavera”, un joc de cartes que té com a objectiu final reunir cinc ingredients per fer-li una boníssima paella a una fallera zombi que està furiosa perquè va morir en un accident durant una mascletà.

Video promocional de “La Fallera Calavera”

També al món de l’entreteniment però d’una manera audiovisual i a la xarxa,  Joan Alamar i Gerardo J. Núñez han impulsat el projecte Cabanyal Z. A la sèrie, que compta amb 5 episodis i es pot veure a YouTube, la “meravellosa” alcaldessa Rita Barberà fa un tracte amb una farmacèutica perquè provi una arma de destrucció massiva a la ciutat a canvi d’un altre gran esdeveniment dels que tant li agraden. La jugada surt malament i de cop i volta tota València és víctima d’una epidèmia zombi, excepte el Cabanyal: el barri de la resistència. 

El Cabanyal és l’escenari perfecte per gravar aquest tipus de gènere. A la vida real l’alcaldessa perpètua vol, des de fa molts anys, fer l’extensió de l’avinguda Blasco Ibáñez perquè arribi fins al mar amb la conseqüent divisió i destrucció del barri, declarat Bé d’Interès Cultural des de l’any 1993.  Amb l’intenció d’acabar amb els dissidents està deixant el barri en l’oblit “solars, edificis buits i poc cuidats perquè l’Ajuntament no dóna permisos per reformar-los… Les temàtiques eren bé  l’apocalipsi o el Berlín de la post-guerra. I els zombis són la metàfora perfecta per retratar el que passa aquí”, explica Joan.

zombies z

Imatge promocional de la websèrie Cabanyal Z. Foto: Israel Sánchez Beato.

Tant per l’Enric com pel Joan els zombis representen moltes coses però per sobre de tot són la massa del poble que no desperta.“Solament pensen en posar-se quelcom a la boca. Gent que no veu més enllà i que es va contagiant a poc a poc”, explica.  Joan.Enric recolza el seu pensament completament “crec que la nostra terra està en un estat una mica decadent. Em dona la sensació que els valencians ens comportem un poc com zombis, a l’hora de votar i de reaccionar”. La paradoxa de com només  amb una paella la fallera s’oblida de tot el que ha sofert és la metàfora d’una paradoxa real: l’oblit dels valencians de l’accident del metro de València. “A aquella època no hi havia crisi, la ciutat estava en ple apogeu, ningú volia preocupar-se, ni molt menys reclamar pel que era injust”, recorda Enric.

Temàtica concreta per a un públic no tan concret

A “La Fallera Calavera” hi ha moltes dites, fets històrics i festes de la cultura valenciana que una part de gent sent molt pròximes. La funció de les cartes era, en un primer moment, cobrir la necessitat d’un joc de taula per a una societat que no tenia ningú i al mateix temps és “una manera de fer que la gent s’interessi més per la cultura valenciana. A Barcelona se n’han demanat molts, per exemple”, explica Enric.

Les monleonetes

Les monleonetes. Totes les il·lustracions del joc són d’Esther Mendez

Amb cartes com la “cassalla miraculosa” acompanyada de la dita “val més un bon pet que una missa amb orgue”; la de les “monleonetes”, les hostesses d’un concurs molt popular de canal 9 dels anys 90 o amb la Batalla d’Almansa, Enric aconsegueix fer moltes referències a un poble que a poc a poc perd les eines per reforçar el que és i ha sigut.

Per la mateixa raó el joc és en català, “les dites traduïdes no tindrien cap tipus de sentit” i   ara s’estan fent servir per a un objectiu que no era el principal: “m’han arribat missatges a la pàgina de Facebook que em donen les gràcies perquè els xiquets d’una aula de promoció del valencià de Torre Vieja estan aprenent la llengua gràcies al joc”, s’alegra Enric.

De sèries web amb el seu escenari a València tampoc n’hi havien però Cabanyal Z va néixer per sobre de tot amb una voluntat cohesionadora a un barri dividit entre paios, gitanos i immigrants; on, a més a més, la degradació ha sigut provocada: “Els serveis de neteja que passen quan passen, l’Ajuntament es dedica a comprar pisos amb una immobiliària fantasma i tapiar-los o llogar-los a famílies amb pocs recursos per tal de posar als veïns en contra de la gent pobre i que marxin” explica Joan “és més fàcil criticar als diferents, als pobres que als que estan al poder”.

Després de vint anys en lluita contra  l’especulació immobiliària i dels plans urbanístics de l’Ajuntament “la gent del Cabanyal sabria perfectament com enfrontar-se a un apocalipsi zombi, és per això que són el barri de la resistència”, s’enorgulleix Joan.

La droga i els yonkis també tenen un paper important a la websèrie i a la realitat “quan  vols fer fora  a la gent d’un barri perquè vingui gent amb més poder adquisitiu, deixes que la droga circuli amb total llibertat. Amb això aconsegueixes que els veïns de tota la vida se’n vagin a la força. També ho fan al Raval, és l’anomenada gentrificació”.

Com que la intenció de la websèrie és reforçar l’esperit del barri els actors i actrius són gent que hi viu, ha viscut o ha participat a la lluita, és per això que cadascú parla la seua llengua: qui vol parlar valencià ho fa. Es mostra la realitat del Cabanyal.

Finançament 

Ambdós projectes han tirat endavant gràcies a la col·laboració de la gent.

“La Fallera Calavera” va ser possible gràcies a un Verkami on “a canvi de les aportacions dónes recompenses, aquí, per suposat era el joc”, diu el creador qui després d’una petita campanya a les xarxes amb un vídeo, a la premsa local i comarcal va aconseguir 7300  euros, més del doble del que demanava en un principi, 3600: “mostra que hi havia un buit”, interpretà Enric. Els mecenes també han tingut veu en el joc, les cartes de l’Aeroport fantasma (en al·lusió a l’aeroport inservible de Castelló) i la Muixeranga d’Algemesí,  han estat escollides per ells.

L’estratègia a la websèrie és més analògica “cada dijous obrim un centre social okupat que es diu Samaruc fem sopars i venem cerveses. Tot el que es treu és íntegre per la sèrie”. Al barri tothom coneix el projecte però a fora encara falta molt. “Evidentment els mitjans oficials de comunicació de València no han fet cap mena de difusió. A València hi ha un caciquisme arrelat que fa creure a la gent que si vas a favor dels jefes tindràs feina i que si no et faran la vida impossible: i ho intenten però no podem quedar-nos plantats”. 

rita destruye el cabanyal

L’alcaldessa de Cabanyal Z. Font: carballointerplay.com

És per això que Cabanyal Z és una sèrie però també és una lluita. A València se n’hi lliuren moltes i estan presents a la sèrie i  a també les samarretes que porten els actors com la campanya pel tancament dels CIEs i s’intenta també fer xarxes amb altres barris “oblidats”. “Com a Nazaret on hem fet un curtmetratge amb xiquets d’un centre de dia. És necessari que hi hagi comunicació i que la lluita sigui conjunta”.

Ambdós creadors es queixen que hi ha una imatge molt estereotipada dels valencians “depèn del lloc, no tots som de determinada manera, hi ha capes, sectors, resposta… Hi ha esperança”, aclareix  Enric. El recolzament i la participació pot ser, i esperem que sigui, una mostra que a València les consciències han deixat el món dels morts vivents, han trobat el seu antídot. 

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*