Inici / Esports / Silenci, es juga
Els minuts de silenci són la cara més visible de la protesta. Foto: EFAC Almacelles
Els minuts de silenci són la cara més visible de la protesta. Foto: EFAC Almacelles

Silenci, es juga

Un article de Clàudia Balcells

En silenci. Així comencen, cada cap de setmana, els partits de futbol de Tercera Divisió i categories inferiors a Catalunya. Un minut normalment atorgat a retre homenatge a la mort d’un personatge il·lustre, es dóna als camps per un motiu reivindicatiu. Quin? La protesta contra la modificació de la llei 3/2008 de l’exercici de les professions de l’esport, que vol anar va cap a la professionalització del futbol amateur.

No ha estat l’única acció que s’ha portat a terme, també es va fer una vaga generalitzada durant la jornada del 14 al 15 de febrer. I segons ha afirmat el president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Andreu Subies, els actes s’aniran repetint fins a final de temporada.

La llei, anomenada “Ley de Emprendedores”, ha estat impulsada pel Ministeri D’Ocupació i Seguretat Social. Aquesta llei pretén que els treballadors de tots els clubs cotitzin a la Seguretat Social els sous que reben, per la feina desenvolupada al club. Una mesura controvertida ja que molts treballen de forma voluntària o si més no, cobrant 200€ al mes. Demanar fiscalitat en aquest àmbit faria que més de la meitat dels clubs esportius, uns 14.000, es veiessin obligats a desaparèixer per manca de pressupost que impedís la seva continuïtat. En l’equació que es formula en el futbol base, el temes monetaris no hi haurien d’entrar pel simple fet que es tracta d’activitats de formació o de simple divertiment. Si la llei es tira endavant, deixaria desproveïts a molt joves i altres jugadors, que només hi participen amb voluntat lúdica i sense cap ànim de lucre.

El futbol espanyol i, més en concret, el català, que en aquests darrers anys ha mantingut un estatus de qualitat mundial de futbol, veu com perilla la seva base. Un esport que sempre s’ha jactat de ser l’elit dins del panorama espanyol demostra que en tot afer pot haver-hi una cara obscura. Les canteres de molts dels grans clubs estan formades per jugadors d’arreu de divisions menors, és quan se’ls emporten per formar part de les seves fileres. Què passarà amb la cantera futbolística si desapareixen? És per això que José María Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol, ha donat suport a les manifestacions convocades a Catalunya i arreu del país. El President Villar té clares intencions que es resolgui aviat la situació que, de moment, bull amb força.

Però aquesta pica baralla entre l’Administració i les federacions va més enllà. No només es tracta d’un aspecte econòmic, si no que també hi ha un transfons polític: és any d’eleccions. Això significa que el govern espanyol s’esforça, en la darrera etapa del mandat, per donar resultats positius davant dels possibles votants. Si aquesta fiscalització es duu a terme, hi haurà una disminució de l’atur i, per tant, es podran presentar xifres positives als mítings. Tot ha estat ràpidament desmentit pel Secretari d’Estat de l’Esport,  Miguel Cardenal, que ha assegurat que és una mesura necessària per protegir l’Estat del Benestar. Però, en quin marc es pot inscriure que aquestes retallades siguin fructíferes, per ajudar a l’Estat del Benestar que ja ha estat desplomat? En realitat només es fa palesa dels problemes que té l’Administració per sortir endavant.

No obstant, sempre queda l’esperança que la situació es resolgui aviat i, tal com diu Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC): “Esperem que no es mati l’esport català i que aquesta llei es modifiqui per donar resposta a les necessitats del sector”.

Però, mentre el Govern estatal no es retracti o hi hagi un acord entre les dues parts, per aconseguir una modificació que s’adapti a la realitat futbolística de base, continuaran havent-hi silencis incòmodes en els partits.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*