Inici / Les Columnes / Fracàs absolut
L'actual sistema educatiu: igualitari però no equitatiu.

Fracàs absolut

Una columna de Cristina Muelas

El nou informe que la ONG, Save The Children, ha elaborat –“Il·luminant el futur: Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil– posa en evidència l’actual conjuntura social que els poders polítics i econòmics estan propiciant. Una conjuntura clarament desigual que no afavoreix gens al desenvolupament educatiu dels i les infants.

Sense educació, no pot haver-hi equitat. I amb una bona estratègia d’equitat, es pot combatre la pobresa. Algú podria dir que gairebé el 100% de nens i nenes entre 4 i 16 anys estan matriculats (l’educació en aquesta etapa és obligatòria), però què passa amb el 32,6% d’aquells que pateixen situacions de risc de pobresa o exclusió social? És, si més no, una dada cridanera i positiva que en els darrers anys el nombre d’escolaritzats s’hagin incrementat en les etapes posteriors a  l’obligatòria. L’educació es reafirma, per tant, com un instrument per sobreviure a la crisi. Ara bé, si ha de ser l’educació implantada actualment la que salvaguardi el futur dels infants… anem bé.

Les situacions de pobresa educativa són evidents. Segons indica l’informe, 1 de cada 3 estudiants als 15 anys, és a dir, un 36% ha repetit curs almenys un cop i, pel que fa a la taxa d’abandonament escolar, Espanya gairebé duplica (23,5%) la mitjana europea (12%). El sistema educatiu, i més concretament, les polítiques educatives que fan que això sigui possible, són un fracàs absolut. Quan això passa, qui es sorprèn que molts nens i nenes pensin que tenen limitades les seves possibilitats i oportunitats d’aprenentatge? És aleshores quan la pobresa i l’exclusió social els aguaiten.

En aquest cas, les dades parlen i prenen valor, perquè demostren que la tendència a l’evolució de la pobresa ha incrementat des del 2008, fins al punt actual en què “pràcticament 4 de cada 10 joves d’entre 12 i 17 anys, en l’any 2013 estava en situació de risc de pobresa o exclusió social”, tal i com assenyala l’informe. Aquests efectes negatius no només perjudicaran el rendiment escolar, sinó que influiran principalment a la pròpia autoestima dels joves i, per tant, a la seva formació com a persona. Malala Yousafzai no descobria res quan deia que “un nen, un professor, un llibre i una ploma poden canviar el món”, però aquestes paraules, plenes de sinceritat, obren les portes a un canvi. L’educació és la solució, però les polítiques educatives que s’apliquen actualment fan que esdevingui un fracàs absolut. Aquest sí que no és el camí.

Cristina Muelas Guiu
Periodista. En constant moviment. D'això es tracta, no?

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*