Inici / Actualitat / Francisco Garrobo: “Han considerat que pintar un autobús o discutir amb un forner és extorsió, amenaces i danys públics”
Encausat pel 14N, Francisco Garrobo/ Fotografia de Martí Muñoz
Encausat pel 14N, Francisco Garrobo/ Fotografia de Martí Muñoz

Francisco Garrobo: “Han considerat que pintar un autobús o discutir amb un forner és extorsió, amenaces i danys públics”

El compromís amb el moviment associatiu de Nou Barris és, segurament, un dels factors que més ha marcat la vida d’aquest jove noubarrienc. Francisco Garrobo, militant de Pirates de Catalunya i implicat a Capgirem Barcelona, fou un dels principals caps de turc de la vaga general del 14 de novembre del 2012. Si bé ja es trobava en el punt de mira quan va començar a implicar-se activament en les lluites del districte i ja havia estat identificat a la vaga general anterior, la seva detenció fa més de tres anys el va situar al bell mig de l’huracà mediàtic. Ens trobem amb ell al Centre Social Ocupat La Vaina per parlar del seu cas, de l’espiral repressiva i de la polèmica generada arran de la seva participació a l’assemblea de Sabadell de la CUP.

 

Què va passar el 14 de novembre del 2012 a Nou Barris?

De cara a la vaga general, s’organitza un piquet unitari molt potent –que pot reunir tranquil·lament unes mil persones– on participen des del PSC fins a la CUP i des de la UGT fins als anarquistes de la CNT. La manifestació de la vaga general va prou bé fins que arribem a El Corte Inglés, on s’inicia l’enrenou arran de la col·locació d’uns adhesius. L’establiment, sense avisar, comença a abaixar les portes i a tancar les reixes. En aquell moment té lloc un estira-i-arronsa que deriva en la trencadissa d’un vidre per part de la gent del barri. No hi succeeix res més i aleshores anem cap a l’Avinguda Meridiana, la tallem i a continuació ens dirigim a la Ronda de Dalt.

Com va respondre la policia?

Aquella mateixa tarda detenen un company, el Carles, a qui havien seguit des de la Ronda de Dalt fins a casa seva. Mentrestant, jo assisteixo a la manifestació del centre i de nit torno a casa, perquè en aquell moment era autònom i havia de recuperar tota la feina que tenia pendent. És a les vuit del matí quan els Mossos colpegen la porta i m’arresten.

Un cop detingut, què et comenta el teu advocat a comissaria?

M’explica que m’acusen de ser l’autor intel·lectual de tots els fets que van tenir lloc al barri. Em mostro sorprès i m’ho prenc amb humor. Fins i tot intenten aplicar-me la Llei Antiterrorista, tal i com van fer amb els companys de Comissions Obreres a l’anterior vaga general. Afortunadament, em salva el fet d’anar a les llistes de Pirates de Catalunya: posar en presó preventiva un candidat en plena campanya electoral catalana hauria estat molt complicat. Finalment, el Carles i a mi ens donen la llibertat amb càrrecs.

 A quina condemna t’enfrontes?

Volen un any de presó per tallar l’Avinguda Meridiana a les vuit del matí, a l’alçada d’El Corte Inglés. Una acció on no hi ha cap tipus de violència: senzillament som un grup de persones que ens donem la mà. Per altra banda, ens demanen tres anys per tots els fets que es van esdevenir al barri. Han considerat que coses com ara pintar un autobús i una façana o discutir amb un forner són extorsió, amenaces i danys públics. Potser això s’explica pel fet que és la mateixa jutgessa que va instruir el 4-F.

12647608_10207179513479056_691047608_n

En Garrobo és un més dels afectats per la repressió als moviments socials a Catalunya: Carles, Alfons, Sergi, Encausades Parlament, Cas Pandora, entre d’altres./ Fotografia de Martí Muñoz

Diuen que et vas ocultar el rostre amb un mocador palestí, no és així?

Aquell 14 de novembre, a diferència del de l’any passat, va ser molt fred. Per això el portava de manera que em tapés la boca. La jutgessa em va preguntar si l’havia utilitzat per amagar el meu rostre i evitar que se’m reconegués en fotografies policials, i jo li vaig respondre que hauria pogut ser així si no fos pel fet que duia una bandera republicana de dos metres a l’esquena, sent l’únic que l’enarborava en tota la manifestació.

Tenint en compte tot plegat, com estàs vivint el procés judicial?

Amb certa distància. Intento no pensar que em poden caure quatre anys de presó i miro de gestionar-ho de la millor manera possible també en l’àmbit emocional. De fet, no hem fet grans difusions fins fa ben poc, quan vam iniciar la campanya per la meva absolució i la del Carles. Les diverses lluites i els moviments socials on estic implicat també han estat de gran suport, i en vull destacar les companyes del CSO La Vaina, la gent de Ciutat Meridiana i les famílies desnonades: tinc clar que el dia del judici no estaré sol.

Quins han estat els principals eixos de la campanya d’absolució que esmentaves?

Ens hem centrat especialment en aconseguir suports a la xarxa, quelcom que hem aconseguit per part de molts regidors i de partits de dins i de fora de Catalunya. També hem obert un compte corrent i hem realitzat activitats per reforçar la caixa de resistència, com ara una Festa del Tió on vam obtenir força diners. Tot i això, tenim l’esperança que les multes acabin sent molt inferiors als 7.700 euros que inicialment ens demanaven. La idea essencial és fer difusió del cas i tenir llest el grup de suport pel que pugui passar. Tenint en compte que encara no tenim data per al judici i que no volem fer ombra a d’altres casos més urgents com el del Sergi o el dels companys d’Aturem el Parlament, però, no hem volgut fer una campanya gaire potent.

Tal i com has comentat, el teu cas s’emmarca en un context general de persecució contra la dissidència política. Creus que hi ha hagut un augment de la repressió o bé tens la sensació que darrerament noms com el teu, el de l’Alfon o el del Sergi estan quedant relegats a un segon pla?

És molt complicat de valorar, ja que les circumstàncies són força variables. Vam tenir un pic de repressió brutal entre els anys 2012 i 2013, amb les vagues generals i l’enorme activitat dels moviments socials. Deixant de banda els constants cops que rep el moviment anarquista a tot arreu, a la resta de l’Estat espanyol el nivell repressiu s’ha mantingut prou alt, però a Catalunya ha baixat considerablement. Crec que es deu, en part, al descens de l’activitat dels moviments socials provocat pel procés independentista. Ara el que ens estem trobant són els estralls dels casos dels darrers anys.

L’acord de la CUP amb Junts pel Sí estableix que la Generalitat es retiri d’uns quants d’aquests casos. Quins són i quina lectura en fas?

Concretament, es retiren del 29-M, del 14-N i de tots els casos de repressió que no incloguin agressions contra la policia. Només seguiran presents en els casos de Can Vies i en tots els processos judicials referents als anarquistes, que consideren que van molt més enllà dels moviments socials. Jo no hi tinc gaire confiança, però donem-los un marge per acomplir-ho.

També pel que fa a la CUP, la teva participació a l’assemblea celebrada a Sabadell et va situar en el punt de mira a les xarxes socials: es va esmentar el teu passat polític a C’s i UPyD.

Allò no va ser un atac contra mi; va ser un atac sistemàtic i coordinat contra la CUP i contra l’assemblearisme. Vaig ser convidat a l’assemblea com a membre de Capgirem Barcelona, d’on formo part a través de Pirates, i tots els afiliats d’aquest espai teníem dret a participar-hi. De la mateixa manera, van poder assistir-hi afiliats d’altres espais municipalistes que no estan integrats exclusivament per la CUP, com ara el de Cornellà o els del Vallès Occidental. Per tant, resulta absurd que es culpi la CUP de la meva militància a Barcelona, sobretot perquè tot plegat ve d’una Trobada Popular Municipalista on també va participar Pirates de Catalunya. Tampoc no crec que fos jo el centre d’atenció, perquè després hem vist que el Xavier Monge, l’Anna Gabriel i totes les dones cupaires també han rebut atacs, amb connotacions masclistes i homòfobes que fan por.

Sí que és cert, però, que en el teu cas hi ha hagut una evolució ideològica evident.

El problema és que a l’Estat espanyol només pots anar de l’esquerra a la dreta: aquí hi ha gent que comença al PSUC i acaba al PP i no passa absolutament res. D’altres fem el recorregut contrari i som el dimoni. 

Aprofundint en l’escenari polític, què opines sobre la investidura de Carles Puigdemont com a partidari del NO a Artur Mas que eres?

No puc entrar a valorar una decisió assembleària, però més enllà de la meva posició penso que va ser el millor acord que podia aconseguir la comissió negociadora. Si ha estat o no una bona decisió, per sort o per desgràcia el temps ens ho acabarà dient. El que és cert és que tot el que ha anat venent Artur Mas és mentida, i qualsevol persona que llegeixi els documents de l’acord podrà veure que no hi ha dos trànsfugues i que no hi ha cap tipus de claudicació.

Però hi havia una petició de perdó.

Era una de les condicions perquè Artur Mas fes un pas enrere. Demanar perdó sabent que no has actuat malament no em fa res si és pel bé de Catalunya. De fet jo hi vaig votar en contra, com he dit públicament, però més per principis que per oposició a la comissió redactora. A partir d’ara toca desbordar aquest acord, demostrar que no hi ha cap tipus de claudicació, aconseguir que Aigües Ter-Llobregat deixin de ser privades i pressionar perquè es reobrin els CAPs nocturns. Això és, al cap i a la fi, el que la CUP s’ha proposat des del primer dia i el que intentarà acomplir. Confio molt en els meus companys i sé que no ens trairan.

Hi ha molta gent decebuda amb aquesta decisió. Què en penses?

Ho entenc, però d’aquí a un parell de mesos molts entendran el perquè de tot això. Un partit que ha fet tant pels moviments socials i per la Unitat Popular a Catalunya es mereix un petit marge, que no vol dir tampoc un xec en blanc. Crítica sí, confiança també.

Durant els propers 18 mesos, creus que el paper de moviments socials com aquells on tu participes serà rellevant?

Jo encara diria més: o hi tenim un rol important o no guanyarem res. Un procés constituent popular que vulgui ser present als carrers i que vulgui atreure persones que no som independentistes de naixement ha de néixer des de la base. És això d’eixamplar per l’esquerra que tantes vegades ha explicat la CUP. Serà complicat, però aconseguirem que els moviments socials participin d’aquesta nova Catalunya.

Entre el pessimisme de la raó i l'optimisme de la voluntat. Interessat en història contemporània, moviments socials i geopolítica de l'antiga Unió Soviètica i de l'Orient Mitjà.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*