Inici / Cultura / Diari de Viatge / Gestos portuguesos
Font: La Columna - Sofia Català
Font: La Columna - Sofia Català

Gestos portuguesos

Un diari de viatge de Sofia Català

Vens d’un lloc on al febrer són a 15 graus baix zero, on la gent beu cervesa per tenir ganes de ser simpàtica i parla flamenc: per entendre’ns, una mena de català belga  -allà el castellà seria el francès-. Després d’assaborir Flandes i tornar-la a ubicar al mapa, tornes a casa sense saber-ho. Passes per Bèlgica; l’avió ix de Brussel·les. Destinació: Portugal. Si tens diners aterraràs a Lisboa, si no en tens però  amb una mica de sort  –penses-  vas comprar el vol el dia que tocava, també prendràs terra per allà. Tanmateix, si de veritat eres una persona afortunada amb 20 euros voladors a la butxaca, gaudiràs de Porto fins que pugues sortir-te’n.

Font: La Columna - Sofia Català

Font: La Columna – Sofia Català

Poses els peus a terra. Està brut, descuidat, però és fresc. Porto és blau, però solament te’n pots adonar si el mires des de les finestres de pedra que es formen entre caseta i caseta, escales amunt; més enllà del centre històric. Allà, amb les cames penjant anivellades amb la línia on es fon el blau del riu amb el del cel, comences a tenir la sensació que aquell lloc, a la mateixa península que casa teua, deuries haver-lo descobert abans. Mentre baixes les escales per anar a buscar l’estació d’autobusos, mires al terra i tractes d’entendre per què el teu subconscient ha menyspreat Portugal durant 19 anys de la teua vida: -Sí, Portugal està allà quan s’acaba Espanya. I? Doncs res-. Poc a poc te’n adones que és cosa de prejudicis, però no estàs disposta a assumir que en tens. Llavors endreces el cap i pares de pensar de cop; en sec. Havia estat un desengany fàcil de superar. Puges al bus i llavors et sents una vertadera inculta: Lisboa, al costat de casa teua, arribarà quan s’ature el bus.

Font: La Columna - Sofia Català

Font: La Columna – Sofia Català

En arribar respires i t’allotges a un hostal a deu segons del mar i vint minuts de la muntanya per 13 euros la nit. És una ciutat on les senyores grans són com ta àvia i et fan sopa del lloc per esmorzar, dinar i sopar. Lisboa és viva de dia i de nit. Els carrers són estrets i plens d’art i l’aire que es respira és una barreja de mar i terra. És un lloc xicotet on conflueixen les coses grans. Les portugueses i els portuguesos – que sovint són angoleses o angolesos- saben castellà. Diuen que el parlen perquè saben escoltar. Que els castellanoparlants, encara que els sàpiga mal escoltar-ho, no fan cap esforç per intentar entendre el portugués. Però a Lisboa això no els sap greu: et parlen directament en castellà. Es senten per baix de tu, com tu sols fer amb un anglès. Quan els dius que la teua llengua no és el castellà i que prefereixes que et parlen portuguès perquè ets capaç d’entendre’l, ja ets a casa teua. 

Font: La Columna - Sofia Català

Font: La Columna – Sofia Català

Gestos. Això és el que t’enduràs de Portugal abans d’eixir d’allà. Si després el recorres fent dit fins arribar a casa teua -d’on eixires abans de passar per Flandes i anar de rebot al país que et va fer oblidar els prejudicis- els gestos portuguesos passaran a formar part de la teua vida; per sempre.

Font: La Columna - Sofia Català

Font: La Columna – Sofia Català

Sofia Català
El periodisme, com la vida, solament es pot entendre de viatge.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*