Inici / Actualitat / Ilias Kasidiaris, l’ultra que vol conquerir Atenes
Ilias Kasidiaris té intenció de presentar-se a l'alcaldia d'Atenes. Font: thenationalherlad.com
Ilias Kasidiaris té intenció de presentar-se a l'alcaldia d'Atenes. Font: thenationalherlad.com

Ilias Kasidiaris, l’ultra que vol conquerir Atenes

Un article de Jordi Peralta

Agressivitat, contundència dialèctica i altes dosis d’incorrecció política en uns discursos emmetzinats amb el populisme xenòfob intrínsec a l’ideari del neonazisme grec. Aquests són els atributs que caracteritzen el portaveu d’Alba Daurada, Ilias Kasidiaris. Un carismàtic personatge que, enlairat per l’èxit electoral del seu partit, ara cerca fer-se amb l’alcaldia de la capital hel·lènica.

Qui és, però, Kasidiaris? Nascut al Pireu l’any 1980, va realitzar el servei militar a les Forces Especials Gregues, essent enviat a Xipre. Llicenciat en Ciències de l’Alimentació per la Universitat d’Agricultura d’Atenes, aviat va començar a flirtejar amb grupuscles ultranacionalistes nostàlgics del règim de Ioannis Metaxàs fins que, amb l’esclat de la crisi i l’oportunitat que aquesta ha suposat per a l’extrema dreta, Nikolaos Mikhaloliakos, líder d’Alba Daurada, va veure en ell l’home perfecte per guanyar adeptes a peu de carrer i subjugar el consistori municipal d’Atenes. No es pot negar, de fet, que la seva oratòria resulta atractiva per als més necessitats. Davant la inestabilitat creixent, certs sectors de les classes populars gregues han vist en ell una sort d’heroi nacional que lliurarà Grècia del flagell de la Troika, la casta política venuda a Brussel·les i la immigració massiva.

Tanmateix, Kasidiaris també acostuma a exhibir un rostre força desagradable. El juny del 2012, durant un debat previ a les eleccions generals, va llançar un got d’aigua a la diputada de SYRIZA Rena Dourou i va agredir la diputada Liana Kanelli, del KKE. També va pronunciar al Parlament grec, el juliol del 2012, un polèmic discurs contra la immigració:

Determinades forces obscures, i parlo amb coneixement de causa, volen convertir el nostre país en un protectorat miserable, habitat per subhumans sense consciència, sense pàtria i sense cultura. No pot ser que Grècia sigui un paradís per a tots els lladres del món, des dels afganesos fins als albanesos que entren a casa teva i et desperten enmig de la nit apuntant-te a la cara amb un kalàixnikov. Cal dur a terme immediatament accions per revertir aquest problema, conseqüència de l’entrada de milions d’immigrants il·legals. El primer fóra assegurar els punts d’entrada: caldria assegurar la frontera amb Turquia a Evros traslladant-hi efectius de les Forces Especials. Ells estan entrenats i equipats de manera òptima per resoldre el problema. També caldria tornar a activar les mines terrestres del costat grec de la frontera.

Ilias Kasidiaris té intenció de presentar-se a l'alcaldia d'Atenes. Font: thenationalherlad.com

Ilias Kasidiaris té intenció de presentar-se a l’alcaldia d’Atenes. Font: thenationalherlad.com

En la seva encesa retòrica, desqualificacions i amenaces envers els nouvinguts com aquestes són constants. Els ha arribat a comparar, referint-se al mític passat grec, amb els invasors perses que foren combatuts a les Termòpiles. Per altra banda, el candidat d’Alba Daurada també compta amb un ampli historial de baralles al carrer, i fins i tot fou detingut el passat mes de setembre, després que el raper antifeixista Pavlos Fyssas fos assassinat per un militant del seu partit. S’acusava els membres d’Alba Daurada de pertinença a organització criminal. Va ser alliberat pocs dies després, sota una fiança de 50.000 euros.

Malgrat que el nivell de conflictivitat social ha disminuït, els efectes de la crisi encara es manifesten de manera clara a Atenes: pensionistes i aturats fent cues quilomètriques davant seus d’organitzacions humanitàries per obtenir aliments bàsics, drogoaddictes consumint tota mena d’estupefaents al bell mig de la ciutat, immigrants afganesos i pakistanesos ocupant naus industrials abandonades, pintades anarquistes cada dia més freqüents als murs d’edificis emblemàtics… Els estralls de la desfeta econòmica a la vella urbs de Pèricles són els ingredients idonis perquè Kasidiaris i el seu agressiu populisme puguin imposar-se. Tot i que la batalla per la capital grega està més viva que mai, algunes enquestes, conseqüentment propagades per mitjans ultradretans, arriben a atorgar un 18,9% dels vots al candidat d’Alba Daurada, a poca distància de Nikos Dendias, l’alcaldable de Nova Democràcia.

Cal tenir ben present, doncs, que el risc que el bressol de la democràcia caigui en mans d’aquest salvapàtries anomenat Ilias Kasidiaris és ben real. L’eufòria que desperta aquesta possibilitat es manifesta en aquestes paraules, pronunciades davant el fantasma de la il·legalització d’Alba Daurada que es passeja per Grècia des del mes de setembre:

 Seré candidat per a l’alcaldia d’Atenes, fins i tot des de la presó. 

Redacció

4 comentaris

  1. Hola, bon article però no crec que sigui ben real. La ultradreta és un perill molt gran a nivell de carrer i d’ambient social, de violència i d’intimidació, però ara per ara NO és un perill a nivell polític.
    Almenys és el que crec jo. Grècia és un país antifeixista, i el discurs d’Alba Daurada només podrà arribar a un màxim de votants, que en tot cas són una minoria respecte a la totalitat. Una minoria perillosissima, consistent i visible, però sense afectar el poder polític.

    • En primer lloc, gràcies pel teu comentari. En segon lloc, discrepo força de la teva afirmació. La tendència actual a la major part del continent europeu consisteix en el fet que l’extrema dreta, gradualment, vagi conquerint quotes de poder, en una mena de guerra de posicions. Fixem-nos en França, Hongria, Finlàndia, Suècia… Discursos populistes com el d’Alba Daurada, que cerquen un cap de turc fàcilment assenyalable que distregui les classes populars del veritable enemic (la burgesia, l’oligarquia i el sistema econòmic regnant), tenen molt recorregut en temps de crisi, i més en un dels països més castigats de la UE com és Grècia. No tinc gens clar que sigui un “país antifeixista”. En què et bases per afirmar-ho? Potser els militants organitzats d’Alba Daurada siguin una minoria, però gaudeixen d’un suport social considerable als barris obrers d’Atenes, Tessalònica, Patres… El problema és que, al cap i a la fi, l’agitrop als carrers és només la punta de l’iceberg; tot el que resta amagat, és a dir, el suport sociològic que poden arribar a tenir algunes de les afirmacions que fan personatges com Kasidiaris, és el que ens ha de preocupar i allà on hem d’incidir (a banda de la lògica autodefensa antifeixista). Cal no oblidar el precedent dels anys vint i trenta del segle passat. Salut!nn1

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*