Inici / Cultura / Imatges estàtiques, un canvi constant
Carla Pérez Vas, vocalista i guitarrista de Mourn, parla sobre el seu primer projecte fotogràfic / Fotografia de Mireia Miralles
Carla Pérez Vas, vocalista i guitarrista de Mourn, parla sobre el seu primer projecte fotogràfic / Fotografia de Mireia Miralles

Imatges estàtiques, un canvi constant

Una entrevista de Marina Montaner

La Carla es treu l’abric vermell i el deixa sobre el coixí de la cadira. Són les quatre de la tarda, i el sol hivernal ja comença a amagar alguns dels seus rajos darrera les façanes del Born. Això no impedeix que ens asseiem a una terrassa a la intersecció entre el carrer de l’Argenteria i el carrer d’Asea. Ja des d’un bon principi, la Carla xerra. Està acostumada a relacionar-se amb la premsa. Des de que Mourn, el seu grup, va començar a cridar l’atenció del públic i dels mitjans, l’han entrevistada més d’una vegada. Destaca, però, que quasi mai per parlar de les seves fotografies.

Un aprenentatge autodidàctic

La Carla va començar a prendre instantànies quan va descobrir la càmera analògica del seu pare. Ha après sempre de forma autodidacta, cremant carrets i passejant per la muntanya sola o amb les seves amigues. “El que m’agrada de la fotografia és que crear el concepte de la imatge és molt fàcil, és molt proper al que tu veus” diu, mentre s’embolica un cigarret.

Confessa que li agrada pensar les fotografies i cuidar-ne els detalls, tot i que sol prendre-les de forma ràpida, directa, simple. Decideix crear una imatge perquè li agrada, i quasi mai capta vàries instantànies d’un mateix pla.

Per ella, fotografiar és un acte visceral: “m’agrada que la gent vegi que faig fotos i que conegui les coses que se’m passen pel cap, però no li dono més voltes” explica. És per aquest motiu que, a diferència de les seves altres creacions, moltes de les seves imatges no tenen títol o data. Si escriu alguna cosa o si composa una cançó, en canvi, sí que l’hi en posa, i sap explicar les raons que l’han portada a fer-la.

La Carla va començar a treballar amb Terranova a principis d’abril. La presenteació del quadern es va fer al mes d’octubre. Fotografia de l’editorial TerranovaLa Carla va començar a treballar amb Terranova a principis d’abril. La presenteació del quadern es va fer al mes d’octubre. Fotografia de l’editorial Terranova

Un primer quadern de fotografia

A l’octubre passat, la Carla va presentar el seu primer treball fotogràfic amb l’editorial Terranova. I saw three different moons tonight és una recopilació de les fotografies que va fer durant el mes de març, quan Mourn va marxar a Estats Units a fer la primera gira de la seva carrera. Mentre feia la gira per la costa Est i la costa Oest, va conèixer en Julian i quan el tour es va acabar, es va quedar uns dies més amb ell a San Diego. Va ser llavors quan va fer moltes fotografies, amb les que va decidir que volia fer alguna cosa.

La Carla confessa que sempre havia volgut col·laborar amb Terranova, i quan va tornar d’Estats Units amb una multitud de carrets, es va decidir a contactar amb en Luís Cerveró, el director de l’editorial.

Contràriament al que es pot esperar, I saw three different moons tonight no és un fotoreportatge de la gira de Mourn. Per la Carla, es tracta més aviat d’un diari. Insisteix en que les imatges estan endreçades de forma cronològica, seguint amb la seva idea de fer fotografies quasi sense pensar el perquè.

El quadern no té un argument concret: “comença amb unes fotos que vaig fer quan estàvem girant i després, és el procés d’agafar l’avió, anar-te’n cap a San Diego i passar allà uns dies” explica la Carla. Configurant l’àlbum amb l’equip de Terranova, però, es va adonar que en Julian era en part el fil narratiu del quadern. En un principi, la idea no li va agradar massa: la Carla volia que el quadern fos un llibre seu. No volia que fos d’en Julian, però el noi apareix en moltes de les instantànies que va prendre.

Encara no sembla tenir molt clar quin és el seu rol dintre del fil narratiu del quadern: “potser sí que ell és el motiu pel qual sóc a Estats Units i faig fotografies” diu, una mica dubitativa. El seu vincle amb en Julian, però, no ha fet que deixi de veure el quadern com un treball personal, sobre ella: “les fotos seguien sent meves” declara convençuda.

 Vuit pistes per entendre el quadern

I saw three different moons tonight no conté peus de foto. Quasi no té text, tant sols un poema breu, escrit per la Carla, en una de les últimes pàgines. Ella no volia que n’hi hagués. Quan li van demanar si volia incloure una explicació sobre el perquè del quadern, va respondre que no podia dir-ne res. La Carla ens ensenya les fotografies del quadern que representen millor el seu viatge. N’escull set.

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

La primera que ensenya és una foto de la seva companya del grup, la Jazz, estirada en el llit de la seva habitació a Nova York. “El grup va néixer amb nosaltres, i sempre hem estat creant i fent coses les dues” explica la Carla. “Abans d’anar a Estats Units ens va agafar una frustració molt estranya perquè anava tot molt bé i ens vam acomodar” prossegueix. “Recordo que aquell matí, estàvem les dues soles a Nova York, quan encara no havíem tocat, i vam escriure coses, vam gravar vídeos, vam fer fotos… Vam tornar a comunicar i a entendre’ns” diu, sense poder dissimular un somriure. “Aquell moment, estar les dues alliberades, i pensar que érem a Nova York, que nevava i que necessitàvem estar fora de casa per fer les nostres coses, va ser molt màgic” afegeix.

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

La Carla deixa de passar imatges quan es topa amb una fotografia de l’Antonio, la Jazz i la Leia, els altres membres de Mourn. Diu que tria aquella imatge perquè “els descriu i en part, va ser un moment de bogeria”. Aquell matí, havien tocat a la ràdio d’una universitat i a la tarda, tenien la seva primera actuació a Nova York. “Estàvem trucant al taxi, que estava just davant. L’Antonio estava fumant i va ser un moment molt estressant, però els vaig veure i vaig pensar mare meva” comenta.

Ens mostra també una fotografia presa des de dalt d’un avió, amb un mar de núvols blancs i de pinzellades blavoses. “És la primera que vaig fer, anant cap a Estats Units” diu.

“Aquesta foto per a mi és molt especial” comenta al arribar a una doble pàgina on s’hi pot observar un llençol blanc amb el que semblen ser taques blavoses. És el sostre de l‘habitació del Julian.  “Vaig passar moltes hores sense poder dormir, mirant aquell sostre” explica. I tot seguit, afegeix: “m’emociona.”

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Els núvols de tinta blaus es poden tornar a veure a la següent fotografia que la Carla ensenya. Aquesta imatge li agrada pel que li recorda: “aquí jo estava marxant, va ser un moment molt bonic”, comenta. A la pàgina del costat, hi ha una fotografia de quan anava cap a l’aeroport, de tot just abans de marxar.

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

 

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Una de les últimes fotografies els mostra, rient. Aquesta fotografia és d’uns dies abans que la Carla tornés cap a Barcelona. “L’escullo perquè ens representa, perquè realment som així” diu la Carla.

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Fotografia extreta del quadern; cedida per Carla Pérez Vas

Contràriament al que es pot esperar el lector, el títol del quadern no apareix fins a la contraportada. Perquè posar el títol al final? La Carla diu que no estava premeditat, però que en part és una continuació a la seva idea d’endreçar les fotografies amb un curs cronològic. “I saw three different moons tonight” és una de les primeres frases que li va dir al Julian quan va arribar a Barcelona.

Defugint la visió arquetípica de la gira

“La gira no és el tema principal del quadern” diu convençuda la Carla. Tot i així, les seves fotos contribueixen a formar una visió diferent del que és fer una gira. Es nota, diu, que no va veure les ciutats a les que va ser: no són fotos turístiques. “Quan estàs girant no pots fer fotos: tens molt poc temps lliure”. Una gira suposa un repte per tots els integrants d’un grup: els desplaçaments i els concerts deixen poc temps per fer visites, i cal mantenir-se en forma per tocar.

Les fotografies d’aquesta primera gira representen per la Carla la realització d’un somni, el frenesí d’estar volant que va suposar aquella vivència. Són molt diferents de les de la segona gira que va fer a Estats Units aquest estiu, durant la qual va tocar molt més de peus a terra. “Durant la segona gira ja no estava amb en Julian, ja no estava a la lluna. Vaig gaudir d’Estats Units d’una altra manera” afirma.

La Carla no publicara un quadern sobre la segona gira. Tot i així, ha penjat a Tumblr i a Instagram algunes de les imatges que va fer durant la seva segona estança a Estats Units / Fotografia de Mireia Miralles

La Carla no publicara un quadern sobre la segona gira. Tot i així, ha penjat a Tumblr i a Instagram algunes de les imatges que va fer durant la seva segona estança a Estats Units / Fotografia de Mireia Miralles

Un procés de canvi

Hi haurà un quadern de la segona gira? “No”, respon convençuda. “M’agrada el quadern, per un primer treball, està bé, però m’ha ajudat a veure que el que vull fer amb la fotografia no és el que està publicat” es justifica.

Tot forma part d’un procés evolutiu. La Carla diu que canvia molt ràpid. Amb Mourn, sent que el temps passa molt més de pressa i que no sempre té temps de processar les coses. “Potser una setmana sóc d’una manera i quan passa un mes penso que allò que creia està malament”. La Carla es va entregar en cos i ànima en fer el seu quadern i, un cop publicat i presentat, va deixar de pensar-hi. “Això va ser a principis de març” diu, “ja ha passat molt de temps i m’han passat moltes coses”.

Marina Montaner
Estudiant de periodisme a la UAB. Curiosa, justiciera i redactora per vocació. Escric perquè m'agrada explicar històries reals.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*