Inici / Les Columnes / Incertesa i por antidemocràtica

Incertesa i por antidemocràtica

Una columna de Anna Colás

Unes 20.000 persones es van sumar dissabte al vespre a la protesta per l’enderrocament de Can Vies, unes 20.000 persones que van ser reduïdes a 3.500 segons fonts policials. Independentment de quin fos el número, moltes es van solidaritzar amb el Centre Social Ocupat iniciant una marxa pacífica per la ciutat. Alhora, la capital catalana va ser envaïda per un desplegament de cossos de seguretat incomptables, des de mossos d’esquadra i guàrdia urbana, fins a policia nacional, que tot i no poder actuar, es trobava a les afores de la ciutat. Tots ben equipats amb màscares de gas, pistoles de goma i, les sempre presents ‘porres’.

 Així doncs, tot aquell qui estava passejant o es trobava pels carrers de la Barcelona més cèntrica en aquells moments, va veure passar reiteradament furgones de la Brigada Mòbil amunt i avall. Tot per tenir controlada una massa que defensava un barri de la ciutat, que defensava un centre que aportava vida i simbologia al Barri de Sants. I mentrestant, quina va ser la imatge que va donar la ciutat comtal, la gran Barcelona, als ulls estrangers? Una imatge de repressió, de pobresa democràtica. Una imatge de policia, el cos de seguretat de l’Estat que protegeix la ciutadania, obligant a encaputxar-se els manifestants que estaven sent identificats. És a dir, criminalitzant i estereotipant un moviment social.

 I jo mateixa, permeteu-me escriure en primera persona, em pregunto: fins on arribarà tot això? Suposadament visc en una societat democràtica, suposadament. Una societat on tinc por d’anar a manifestar allò que opino que no s’està fent bé i una ciutat on he de marxar d’una manifestació per amenaces de càrregues policials i salves de gas. Haver de marxar, arribar a casa i trobar-me uns mitjans de comunicació que reflecteixen una concentració completament diferent a la que he viscut jo. On la policia secreta amb la porra extensible a la mà, encaputxada per passar desapercebuda entre els manifestants, és confosa, intencionadament o no, per un d’aquests. I així ja està, així és molt fàcil criminalitzar als ‘antisistema’. I tampoc aquests se’n salven, perquè moltes vegades les accions realitzades queden difoses pel vandalisme, en alguns casos excessiu, deslegitimant el vertader sentit del moviment.

 Però, quina altra manera queda, a vegades, per demostrar el descontentament dels ciutadans? Potser és el sistema qui obliga a utilitzar aquestes alternatives, un cop esgotades les altres vies de negociació, o potser no. Sigui com sigui, i sense trobar encara una resposta clara, segueixo preguntant-me, amb preocupació: on arribarà tot això?

10366031_10204058984065071_7945876701320225728_n

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*