Inici / Actualitat / Jordi Vàzquez, portaveu de KurdisCat: “La prioritat del poble kurd és legitimar-se”
Jordi Vàzquez durant un acte a la UB, l'any passat. Font: Kurdiscat
Jordi Vàzquez durant un acte a la UB, l'any passat. Font: Kurdiscat

Jordi Vàzquez, portaveu de KurdisCat: “La prioritat del poble kurd és legitimar-se”

Entre el mig centenar de persones que el diumenge 1 de novembre es van manifestar davant del consolat turc de Barcelona en defensa de l’obertura d’un corredor humanitari a Kobanê hi havia, com no podia ser d’una altra manera, en Jordi Vàzquez (Barcelona, 1971). Es tracta del membre fundador del Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan-KurdisCat, entitat sense la qual no es podria explicar el reconeixement que està obtenint, al nostre país, la lluita de la que és la nació sense Estat més gran del món. L’autor del llibre Kurdistan, el poble del sol (Tigre de Paper, 2015) ens explica les claus per entendre quina és la situació a Rojava en relació amb la pluralitat ètnica d’aquest territori, el conflicte bèl•lic sirià i la sempre rellevant posició de Turquia.

Com valoren les milícies kurdes l’actual situació del règim?
El Partit de la Unió Democràtica (PYD), la branca política de les YPG, va dir que si Bashar al-Assad queia hi hauria un col•lapse a Síria. Per què? Doncs perquè hi ha hagut una radicalització islamista de les forces que s’oposaven al règim i que es feien dir moderades. L’entrada de Rússia en el conflicte ha servit per afeblir aquest element emergent de l’oposició i per reanimar un mort vivent com era Al-Assad i el seu Exèrcit Àrab Sirià, que havia perdut territori i probablement hauria vist com el seu front es fracturava. En aquest sentit, les forces kurdes s’han vist afavorides.

En referència a l’oposició siriana, Patrick Cockburn afirma al seu llibre The Jihadis Return: ISIS and the New Sunni Uprising que a la pràctica no hi ha diferències substancials entre els anomenats “moderats” i els diversos grups jihadistes que operen al país.
Quatre cinquenes parts de l’oposició siriana són islamistes radicals. Una cinquena part és l’oposició laica, l’antic FSA, que fins ara havia tingut el suport dels EUA i que a dia d’avui es troba desorientada. L’estratègia de les YPG i del PYD passa per seduir aquest vint per cent de l’oposició siriana tot garantint el suport dels Estats Units, que es materialitzarà amb l’enviament de quaranta tones d’armes i amb els cinquanta soldats nord-americans que es desplaçarien sobre el terreny. La prioritat del poble kurd és legitimar-se i la legitimitat ve en gran mesura de la lluita contra l’Estat Islàmic, per a la qual l’ajuda nord-americana és essencial. Això no converteix el PYD en un satèl•lit dels EUA, ja que malgrat les pressions de Washington no s’ha accedit a atacar Raqqa, una població de majoria àrab que no interessa als kurds.

Precisament l’oposició frontal a DAESH ha atorgat a la causa kurda una popularitat que va en augment.
A diferència dels anys vuitanta i noranta, quan el suport al Kurdistan es reduïa sobretot a sectors marxistes-leninistes que s’emmirallaven en el PKK, ara la lluita kurda comença a despertar simpaties transversals. A Rojava fins i tot han arribat ultres cristians que no s’han adaptat i han acabat marxant. No és tan estrany, tenint en compte que hi ha sectors cristians catòlics i d’Orient que s’estan mobilitzant en defensa de la revolució kurda perquè veuen que només aquest poble pot permetre una coexistència intercomunitària a través del confederalisme democràtic.

Això contradiu l’informe d’Amnistia Internacional, on es parla d’un suposat conat de genocidi contra la població àrab de Rojava.
Hem denunciat que l’autora de l’informe, que havia estat a Human Rights Watch, n’havia fet un d’idèntic l’any 2013. Cal tenir en compte que es tracta d’una àrab libanesa de tendència nacionalista, i hi ha una part de la població àrab que menysprea els kurds. No és el cas, és clar, de la de Rojava, que ha desmentit rotundament l’informe. Sí que és cert que un poble va quedar arrasat, però no hi ha una certesa sobre qui el va destruir perquè s’ha pogut demostrar que prèviament el van bombardejar les aviacions d’Àssad i dels EUA. Per altra banda, Amnistia Internacional afirma que ha pogut fer tot aquest informe en plena llibertat quan no té accés a cap indret del territori sirià. A tot això hem d’afegir que, mentre que per part dels kurds no hi ha hagut cap cas de tortures contra presos, Turquia vexa guerrillers i guerrilleres kurdes. I Amnistia Internacional no diu res, perquè està finançada, en part, per Ankara.

Sembla ser que la cosa va més enllà d’això: el ja esmentat Patrick Cockburn denuncia que existeixen vincles entre l’Estat turc i DAESH.
Nosaltres vam publicar un informe de 20 punts que demostrava que Turquia va estar darrere del setge a Kobanê: tractament especial dels jihadistes ferits als hospitals turcs, compra de petroli a l’Estat Islàmic per part de Turquia, creuaments constants per la frontera… Volien ajudar DAESH a esclafar el que ha esdevingut el gran símbol de l’autonomia kurda.

Una autonomia reeixida, a més a més.
L’èxit d’això rau en el fet que els kurds estan seduint la població siriana. Sigui àrab, cristiana, armènia o txetxena, aquesta població s’està integrant. Com diu l’anarquista Janet Biehl, dona de l’inspirador del confederalisme democràtic, Murray Bookchin, no hauríem de parlar tant de kurds sinó de rojavarians. Tot i ser els kurds la part majoritària d’una població plural, volen promoure aquest model. La llengua assíria, per exemple, s’ensenya a les escoles. Cap futur democràtic de Síria no pot passar sense les milícies kurdes, que també lluiten per consolidar aquest nou paradigma d’integració multiètnica.

Com molt bé deies al principi, la intervenció russa ha suposat un punt d’inflexió en la guerra a Síria. T’atreviries a descriure el rumb que prendran les coses a partir d’ara?
La maniobra geopolítica de Putin donarà aire a Al-Assad. Això és interessant per al poble kurd perquè Al-Assad, malgrat ser un criminal, gairebé comença a ser bo comparat amb els altres criminals que lluiten pel control del territori sirià. La guerra serà molt llarga, però la posició de les forces kurdes és bona.

Entre el pessimisme de la raó i l'optimisme de la voluntat. Interessat en història contemporània, moviments socials i geopolítica de l'antiga Unió Soviètica i de l'Orient Mitjà.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*