Inici / Les Columnes / La Festa Major més típica de Catalunya (i amb raó)
10602817_449133045229761_1668442197_n

La Festa Major més típica de Catalunya (i amb raó)

 

Si coneixeu algú que visqui a Vilafranca del Penedès, segurament us haurà parlat bé de la seva Festa Major. Per als que no sàpiguen massa sobre el poble, consta d’aproximadament 39.000 habitants i és capital de l’Alt Penedès. Al pensar en aquesta vila, el primer que et ve al cap són dues coses: castellers i vi. Fins que t’hi deixes caure entre el 29 d’agost i el 2 de setembre: Festa Major. Que sí, que sí, que cada persona creu que la que celebren a casa seva és la millor, i subjectivament segur que tenen raó. Però la Festa Major de Vilafranca no és Festa Patrimonial d’Interès Nacional per casualitat. I és que no només es tracta de tenir bons concerts i una gran diversitat d’actes en general; és l’arrelament a la tradició i a la cultura el que fan d’aquesta festivitat una de les més emocionants de Catalunya.

I què té tan d’especial, aquesta celebració vilafranquina, que calgui escriure una columna en alabança a ella?  Aquest any hi han participat Txarango, La Iaia o Els Amics de les Arts, però el seu èxit no es redueix a això. De fet, no és ni pels grups que vénen ni per les persones que hi assisteixen (que, per cert, són moltíssimes i in crescendo, cosa que molesta una mica als vilafranquins, ja que no poden disfrutar tan com voldrien dels actes del poble). La Festa Major de Vilafranca, la qual molts anomenen “la més típica” i que fins i tot té app, podria seguir sent una de les millors de Catalunya per molt que hi anessin quatre gats i que no toqués cap artista conegut. Segons la seva pròpia pàgina web, aquesta festivitat manté des del segle XVII “una estructura similar que inclou els actes religiosos i els actes populars que omplen els carrers i places”. Perquè el que la fa especial és que des dels més petits fins als més grans s’entreguen a la més pura tradició: balls (de bastons, de panderos, el ball pla, els pastorets, les gitanes, per dir-ne alguns), gegants, capgrossos, diables, gralles, el drac, l’àliga, i un llarg etcètera, del qual cal destacar (o morir escanyat per un vilafranquí), els castellers.

El punt àlgid d’aquesta festa del Penedès és el dia 30: diada de Sant Fèlix. Resumidament: actuació castellera al matí-migdia, processó a la tarda-vespre, entrada de Sant Fèlix (patró de Vilafranca) a la nit. I què coi, què ens expliques a nosaltres de Sant Fèlix, que la majoria de joves catalans no som creients, i que si trepitgem una església és per bodes o enterraments o per acompanyar a la iaia (i ni això). Anar a la plaça per veure com entra un Sant a l’església? I que aquest sigui un dels moments més esperats de la Festa Major? A Vilafranca sí. I no per Déu, ni per cap creença en concret: per tradició. Els vilafranquins no eviten ser el que són i no esborren les passes catòliques que els han portat a tenir la cultura que tenen i que llueixen amb orgull. I és per això que la nit del dia 30 la plaça Jaume I s’omple de gent i que quan la figura del sant arriba davant de la preciosa basílica de Santa Maria, un munt de persones s’amunteguen a la porta per poder entrar i escoltar la missa i cantar els goigs a Sant Fèlix que se saben des de ben petits. I és per això, per aquest arrelament a la cultura pròpia, que abans d’acabar ressonen clams d’Independència per tot l’edifici gòtic. La Festa Major de Vilafranca és un exemple de pervivència cultural, i existeix i seguirà existint gràcies a tots aquells vilafranquins que l’esperen i la treballen i la comparteixen però, sobretot, la senten.

Un comentari

  1. Soc Vilafranquí i m’agrada la festa major (no tota), lo de l’entrada de sant fèlix, els mateixos balls, la mateixa cercavila, …hi ha una sèria de coses que aborreixen profundament. La més típica és “la més previsible i aborrida”. A veure si ve algun administrador amb un parell de collons i innova una miqueta…

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*