Inici / Societat / Moviments Socials / La implementació de la llei LGTBI corre pressa
Nens i nenes de Chrysallis mostrant el seu rebuig a la transfòbia/ Fotografia de Tania Matiushkov
Nens i nenes de Chrysallis mostrant el seu rebuig a la transfòbia/ Fotografia de Tania Matiushkov

La implementació de la llei LGTBI corre pressa

Una crònica de Tània Matiushkov

El 28 de gener es va fer 100 dies de la posada en vigor de la llei 11/2014 del 10 d’octubre per garantir els drets de lesbianes, gais, transsgèneres, bissexuals i intersexuals i, el 27, LGTBICat ha fet un acte a les set de la tarda a la plaça Sant Jaume reivindicant la implementació d’aquesta llei, denunciant la manca de voluntat política i exigint l’acció sancionadora per eradicar el bullying a les escoles. Això, just després d’un mes de l’acte que retia homenatge a l’Alan, el noi transsexual víctima de bullying que es va suicidar a finals de l’any passat i que ha esdevingut, d’alguna manera, l’estendard de la lluita LGTBI actual.

Concentració en memòria de l’Alan i per exigir l’implementació de la llei

S’han reunit unes cinc-centes persones en una cantonada de la plaça Sant Jaume, davant d’una tarima de LGTBICat, entitat que organitzava l’acte juntament amb el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i l’Àmbit LGTBI de CCOO Catalunya. Hi ha dues banderes LGTBI amb la inscripció “Antihomophobe aktion” i a la tarima hi posa el motiu de l’acte, i la seva reivindicació, “Aturem el bullying per LGTBIfòbia. Implementem Llei LGTBI”. Segurament, si hi hagués assistit almenys una o dues persones de cadascuna de les entitats que donaven suport a l’acte, s’hagués omplert la plaça, però no ha estat el cas. Les persones eren, doncs com som les persones: plurals, diferents. Hi ha grups d’amics, famílies senceres, nens i nenes, parelles i força periodistes de mitjans petits, i ni un dels grans.
L’Eugeni Rodríguez, portaveu de LGTBICat, de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) i president del FAGC, ha obert l’acte fent una crida a la no banalització dels insults xenòfobs perquè són la base dels crims d’odi. Ha demanat en nom seu i de tot el col·lectiu LGTBI que el sistema educatiu es fonamenti en l’educació en el respecte. Ha manifestat també la necessitat de crear un Consell Nacional LGTBI amb competències dins les administracions públiques per vetllar per la seguretat i el benestar del col·lectiu. Després d’això, Ha estat ell qui s’ha encarregat de conduir l’acte.

Ha donat pas al testimoni de Verònica, una dona transsexual que ha explicat les traves que s’ha trobat per part de les administacions durant el seu procés de reassignació. Ha denunciat, sobretot, el fet que ha patit més homofòbia per part de les administracions públiques que al carrer en el seu dia a dia.

Joaquim Roqueta, de Gais Positius, en la seva intervenció ha emfatitzat la necessitat que els centres sanitaris s’ocupin dels problemes mèdics específics del col·lectiu. Que hi hagi professionals preparats per a les afeccions a les que el col·lectiu és més vulnerable.
Per la seva part, Elena Longares de LesbiCat s’ha centrat en les qüestions referents a la reproducció assistida. Ha exigit la gratuïtat de la fecundació artificial en les parelles de dues dones, la inclusió de la reproducció assistida en la seguretat social.
El vicepresident de Chrysallis –associació de famílies de menors transsexuals- ha comentat el manifest, destacant-ne la intenció i els punts clau i ha donat pas als joves de Chrisallys. Aquests joves d’entre 5 i 15 anys han llegit l’article 12 de la llei, inclosa al manifest. El vicepresident ha estat molt condundent denunciant el binarisme home-dona i proclamant el lema “La transfòbia ens mata. Stop a la Transfòbia”.
Isabel Clara-Simó i Gerard Quintana han fet lectura del manifest i, després d’això, Joana López, Vicepresidenta del Consell Nacional LGTB, ha demanat un minut de silenci per totes les víctimes de les agressions lgtbifòbiques.

A l'acte també van assistir membres d'associacions LGTBI de Girona/ Fotografia de Tania Matiushkov

A l’acte també van assistir membres d’associacions LGTBI de Girona/ Fotografia de Tania Matiushkov

Les agressions dels darrers anys

L’any passat, el 2015, només a Catalunya hi va haver 115 denúncies per agressions LGTBIfòbiques. Agressions físiques i verbals, vexacions, vulneració dels drets sexuals i reproductius i assetjament a les escoles i a través de les xarxes socials. Cal puntualitzar que segons l’Observatori contra l’Homofòbia, només es denuncien un 16% de les agressions.

Tanmateix, focalitzant en el col·lectiu LGTBI, que és cert que és un dels més afectats per aquest tipus de vulneracions, l’informe L’Estat de l’Homofòbia a Catalunya 2014 revela que, dins el col·lectiu, els qui pateixen més agressions són els gais (55%), seguits de les lesbianes (12%), transsexuals (10%) i, al final, els i les bissexuals (2%). Cal tenir en compte a l’hora d’interpretar aquestes dades que hi ha molta més població gai, per exemple, que transsexual i que, seria una dada molt més representativa saber quantes persones de cada segment LGTBI hi ha i, d’aquestes, quantes han patit assetjament. Però són dades que no es poden obtenir amb rigor, que només es poden estimar. També, remetent-nos al cas de l’Alan, és destacable el fet que la principal causa de mort entre menors –transsexuals o no- a Catalunya des del 2002 és el suïcidi.

Els col·lectiu LGTBI no vol esperar més

Durant la lectura del manifest els membres del col·lectiu LGTBI han atribuit als poders públics la responsabilitat de fer tot el possible per prevenir la lgtbifòbia i, també, han fet una crida a la no banalització del bullying. Han denunciat la manca de voluntat política per eradicar l’assetjament escolar. I, sobretot, han exigit la implementació total i immediata de la Llei 11/2014. Emfatitza l’especial urgència en els àmbits d’educació, salut, aplicació del règim d’infraccions i sancions, drets sexuals i reproductius i la creació d’un Consell Nacional LGTBI.
L’acta ha acabat amb un missatge clar: “Tenim Pressa. Volem fer efectius els nostres drets i llibertats”.

Idoia Capuz Sánchez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora de lacolumna.cat i apasionada de l'activisme social, en especial del feminisme. Artista quan puc i em deixen.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*