Home / Les Columnes / La llegenda del rugbi torna a Hawaiki
Jonah Lomu jugant amb els All Blacks de Nova Zelanda. Font: Telegraph.

La llegenda del rugbi torna a Hawaiki

Una columna d’Omar Naboulsi

El passat dimecres va ocórrer un tràgic succés en el món de l’esport. La primera superestrella de la història del rugby, Jonah Lomu, va morir als 40 anys a causa d’una aturada cardíaca. L’organisme de l’ex-ala dels All Blacks de Nova Zelanda va dir prou després de suportar durant més de quinze anys una afecció renal.

Jonah Lomu era molt més que un jugador de rugbi. La seva irrupció en els anys noranta va marcar un abans i un després en la història d’aquest esport, fins llavors gairebé desconegut més enllà de les fronteres anglosaxones. Ell va ser la seva primera gran estrella i va contribuir a popularitzar l’esport arreu del món, coincidint amb l’inici de la seva professionalització. Lomu, originari de l’illa de Tonga -ubicada a l’oceà Pacífic-, va ser l’home que va obrir la porta per als esportistes illencs del Pacífic, fins aleshores exclosos de l’àmbit esportiu. Es va convertir en la gran llegenda esportiva de Nova Zelanda, un país que adora amb fanatisme la pilota ovalada; i la supremacia internacional en aquest esport compensa d’alguna manera el seu aïllament geogràfic.

I és que el rugbi que desplegava Jonah Lomu era una altra cosa. Irradiava el mateix hipnotisme i superioritat aclaparadora dels esportistes gegantins que es compten amb els dits d’una mà, com Michael Jordan o Diego Armando Maradona. La seva grandiosa actuació al Mundial de Sud-Àfrica de 1995, en què va anotar 7 assajos; i després els vuit del Mundial de Gal·les de 1999, el van elevar als altars del misticisme.

Pels que no el coneixien, Lomu disposava d’un cos titànic. Un jugador de 196 cms d’alçada i 120 kg que era capaç de córrer els 100 metres en menys d’onze segons. Un prodigi físic que, gràcies a les seves característiques, era pràcticament imparable en un camp de rugbi.

Per desgràcia, la carrera esportiva de Lomu només va durar 10 anys. Es va començar a truncar al 1996, quan li va ser diagnosticat un síndrome nefròtic i greus problemes al ronyó. Després d’haver meravellat al planeta, Lomu va haver d’abandonar el rugbi d’elit al sotmetre’s a un trasplantament de ronyó l’any 2004. En aquell moment, milers de neozelandesos es van prestar voluntaris a donar un tros de ronyó. Una mostra de la simbologia del jugador en el país oceànic.

Nova Zelanda plora ara la mort del seu gran ídol esportiu. Lomu ha partit massa aviat cap a Hawaiki, l’illa mítica on els polinesis situen el seu origen i on, segons expliquen les llegendes, les seves ànimes tornen al morir. Almenys Lomu ha tornat abrigat per la satisfacció recent del títol mundial aconseguit a Anglaterra pels All Blacks. Segur que allà, a l’illa sagrada, els seus ancestres polinesis rebran aquest guerrer com es mereix, amb una haka de benvinguda.

Redactor a LaColumna.cat. Amant de l'esport en general, del basquetbol en particular.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*