Inici / Societat / Fenòmens actuals / La lluita per un 9N accessible
1922274_729164213824807_9166057408153384213_n

La lluita per un 9N accessible

Un article de Raquel Martínez

Joan Eras (ACIC) “Seria molt contradictori que defensant el dret a decidir se’ns negui l’ oportunitat de l’expressió autònoma a les persones cegues”

Des del 2007, una llei obliga a garantir el vot secret i autònom a les persones cegues i/o amb un alt deficit visual. Després d’anys de lluita, el 2008, per primer cop, una persona cega va poder votar pel seu propi compte.ACIC va ser una de les organitzacions capdevanteres de la reclamació. Aquesta llei, però, no s’aplica a les eleccions municipals, ni a formes electorals com referèndums, consultes o processos participatius. En aquest casos, depen de l’insitució organitzadora la gestió (o omissió) del vot accessible.

Quan el president Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya, el 27 de setembre, es van tenir en compte els col·lectius de persones cegues o amb diversitat funcional visual. Així, entre el 30 de setembre i el 18 d’octubre, qui ho necessités podia demanar al 012 un kit per votar en braille, que els havien d’enviar a casa (facilitant les seves dades prèviament).

Però quan el 14 d’octubre aquesta consulta va convertir-se en un procès participatiu, les condicions van canviar. Els sol·licitants del kit no van rebre cap notificació; i en trucar al 012, la resposta va ser que “els hi sabia greu, però no es podia facilitar aquest kit”. L’opció no es contemplava per manca de temps en la nova organització.

Des de col·lectius com l’ACIC (Associació Catalana per la Integració del Cec) – adherida al pacte nacional pel dret a decidir-  o l’Assemblea per la diversitat (AxD), la opinió imperant és la que manifesta Joan Bestard, d’AxD: “Es problema no és manca de temps, sinó de voluntat i previssió”. Per això s’han començat a moure, plantejant propostes alternatives a través de tots els canals possibles. Troben a faltar visibilitat per part dels mass media i millor gestió per part dels partits polítics.

L’Anna Costa, en Joan Bestard i en Joan Miquel Roig, d’AxD, expliquen les propostes plantejades per poder gaudir d’un 9N accessible: des de proporcionar un kit a cada col·legi electoral, fins a formar els voluntaris – que troben un punt clau – en la seva el·laboració: amb un simple cartró es podria fer una plantilla amb els requadres de els opcions retallats i inclòs, la pregunta en braille escrita en un punxó. Expliquen que en ser una única papereta, i no fulletons de cada partit, és molt simple i ràpid de fer. Remarquen, a més, que a la consulta organitzada per la societat civil a Arenys de Munt hi havia aquestes plantilles.

Exposen que la manera més ràpida d’organitzar un dispositiu és a través de la formació dels voluntaris i comenten que això s’està fent arribar a l’ANC. De fet, s’acaba de crear una sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana de diversitat funcional visual, només falta que s’aprovi en junta. Les seves demandes reben el suport del Consell per la Juventut, una agrupació d’entitats, grups i partits polítics que aplega tots aquells joves que pateixen o treballen amb malalties mentals o diversitats funcionals físiques de tot tipus.

Des d’ACIC, Joan Eras explica que pel que els hi consta a dia d’avui no està previst implementar el sistema de vot habitual (amb plantilla en sistema braille), però estan parlant amb governació per veure -a falta de confirmació o resposta oficial- si es pot usar un altre sistema (per exemple, paperetes que es puguin imprimir abans, en braille).

Eras fa constar la seva preocupació i decepció en relació al tema, però no desespera: “Si hi ha voluntat, hi ha esperança”, diu. Entenen el desconcert a nivell organitzatiu i l’excepcionalitat de la situació; però no troben que això justifiqui la seva exclusió. La preocupació i la decepció venen d’aquí: no estan rebent una resposta perceptiva dels organitzadors. Dins el Parlament, dos partits polítics, ERC i les CUP, estan portant les seves reclamacions per altres vies, unint-se així a la seva batalla.

La ONCE és la gran desapareguda en tot aquest embolic. Ni durant les reivindicacions pel vot accessible, que van començar al 2004, ni en tot aquest procès, s’ha pronunciat o ha establert un pla d’acció o pressió. Les entitats més petites, com ACIC o AxD, lamenten aquest fet; ja que la ONCE és l’entit més poderosa en el camp de la diversitat funcional visual.

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*