Inici / Societat / Fenòmens actuals / La producció agroecològica: l’1% del consum alimentari
Hort ecològic/ Fotografia de Mercè Terès
Hort ecològic/ Fotografia de Mercè Terès

La producció agroecològica: l’1% del consum alimentari

Un artícle de Mercè Terès 

Que els aliments provinents de producció ecològica són cars és un dels arguments als quals recorre la majoria de població que no consumeix aquets tipus d’aliments o que no es decanta, podent-se definir com a tal, per aquesta opció alimentaria.

Poc a poc, però, anem veient com les grans superfícies i els supermercats van incorporant productes d’aquest tipus, i fins i tot àrees senceres. Tal com veiem al nostre voltant, la producció i el consum d’aquests productes va en augment. Tot i així, representa una molt petita part del consum alimentari total, quedant-se en un 1% segons els últims estudis publicats pel Ministeri d’Agricultura.

No podem negar el seu creixement. La xifra de productors, que a Catalunya es xifrava en 450 l’any 2000, va arribar als 2.724 el 2014. No estem parlant de productes aïllats: parlem d’una xarxa, d’un sector i d’un mercat sencer.

La diferència del cost entre els productes agroecològics i els convencionals ha arribat a generar una petita estigmatització, relacionant aquesta opció alimentària amb un “luxe per a pijos” .

Sí, els productes ecològics són més cars. El perquè rau en una sèrie de factors que diferencien aquesta producció de la convencional.  Tal com explica Bethlem Boronat al seu article Per què la fruita ecològica és més cara, la diferència entre el preu que paguem per productes convencionals i el que rep el productor i/o agricultor és abismal. D’aquí (en part) que suposi un preu més elevat. Els productes ecològics, sobretot, respecten el treball dels agricultors, que en agricultura convencional es veuen pràcticament explotats.

La xarxa de producció i distribució agroecològica també és totalment diferent a la convencional, caracteritzant-se per l’abundància de petits comerços, cooperatives i distribuïdores amb consciència política, social i moral. Això fa que, de facto, la relació entre el productor i el consumidor sigui molt més propera i que la majoria de cops els productes no passin per grans distribuïdores que s’emporten la major part del benefici, com passa a l’agricultura convencional.

Un altre factor del seu alt preu deriva de la formació i l’avenç en investigació. Solament una escola agrícola en tot Catalunya ofereix formació i especialització en producció ecològica, l’Escola Agrària de Manresa. Això comporta que els tècnics agrònoms, imprescindibles en la producció, no estiguin majoritàriament formats per tractar amb aquest tipus de cultius i s’hagin de trobar moltes vegades en situacions de les quals els costi sortir-se’n (ja siguin plagues, sulfats, etcètera). Clarament, la investigació no ha avançat al mateix temps que en el camp convencional, i això dificulta més la producció i també n’eleva els costos.

Així, es construeix un relat per part dels diferents interventors en aquesta cadena de producció i distribució relacionat amb la consciència social i mediambiental, com una espècie de lluita per uns ideals i un motor de canvi en el model agroindustrial predominant. Tal com explica Miquel Terès, agricultor de fruita i verdura ecològica de Lleida, “una cosa que representa l’1% només pot créixer; seria una anomalia que no ho fes. Creixem des del punt de vista de la producció, on fallem és en el consum”.

Basant-nos en els últims estudis sociològics sobre el consum de (productes) ecològics a Espanya, realitzats pel Ministeri d’Agricultura, l’escenari és el següent: la salut és el motiu primordial per augmentar el consum ecològic i, per contra, el preu s’ha convertit en l’únic motiu pel qual es redueix aquest consum. Aquí és on recuperem l’entrevista que va fer Eduardo Azumendi a María Dolores Raigón, presidenta de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, per eldiario.es: “No serà que la convencional és massa barata?”.

I és que, com diu Miquel Terès, “en la dinàmica de consum actual és més atractiu poder-te comprar un iPhone 7 que gastar-te més diners en menjar, una poma és molt trista comparada amb un Apple”.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*